Patrícia Torres, nota més alta a la selectivitat: «Si t'esforces, els resultats arriben»

Patrícia Torres, alumna de l'Institut Pons d'Icart, ha aconseguit la nota més alta de la Selectivitat (PAU) a Catalunya: un 9,80. La tarragonina de només 17 anys accedirà a la universitat per cursar un doble grau de biotecnologia i bioquímica i ho farà sent, probablement, la més jove de la classe: a l'ESO la van avançar un curs per recomanació dels seus professors. Torres és esportista d'elit, és cinturó negre de judo.

- T'esperaves aquesta nota?

- La nota sí que me l'esperava però no que fos la a més alta de Catalunya. Estava convençuda que hi hauria algú amb millor nota i també algun 10.

- Quines han estat les assignatures que han fet que no hagis tret un 10?

- Les qualificacions de la fase general eren 10, menys de català i castellà que tenia un 9,5 perquè són cosetes com una falta d'ortografia i això ajuda a baixar. Estic molt satisfeta amb el resultat.

- Ets cinturó negre de Judo i estàs immersa en l'alta competició. Com es pot compaginar l'esport d'elit amb els estudis i aconseguir aquestes notes?

- Doncs posant-hi molt de la teva part, ganes i il·lusió. No ho aconseguiràs si no ho intentes. Si tu no vols treure aquestes notes, no ho faràs i si et conformes en aprovar ho faràs, però no trauràs el millor de tu. Si t'esforces, els resultats arriben.

- Com és el dia de la noia que ha tret la nota més alta de Catalunya?

- Doncs bé, quan acabo de l'institut vaig cap a casa, dino i després miro algun capítol d'alguna sèrie, però no sempre, o descanso, depenent del dia que sigui. Després em poso a fer els deures i vaig a entrenar, que són unes tres hores. Quan acabo marxo cap a casa i després de sopar, si em falta alguna cosa per estudiar, ho miro i si no, a dormir. Sempre intento anar-hi el més aviat possible.
 
- No perds el temps mirant el mòbil ni les xarxes socials.

- La veritat és que no. Només el miro quan estic a l'autobús o mentre espero que arribi. No perdo el temps i això és el més important. Intento aprofitar totes les hores perquè sempre puc fer alguna cosa i treure-me-la de sobre.

- Què t'agrada més, estudiar o fer esport?

- Bé, jo crec que estudiar per un examen no li agrada a ningú, però el fet d'aprendre coses i de buscar el que t'agrada això sí que ho gaudeixes. Sense dubte el que més m'agrada és entrenar. Hi haurà moments més durs o més difícils però el que importa és el fruit del teu treball quan acabes un entrenament. Et sents satisfeta.

- Entre els estudis i el judo, tens temps per sortir amb els amics?

- Aquest any m'he centrat en allò que realment m'interessava en aquest moment, la selectivitat. Ara toca, ara és el moment de poder fer alguna cosa amb els amics. Ja s'han acabat les proves i ha arribat l'estiu. Si durant el curs portés bé els estudis, ara pots fer el que vulguis.

- La família t'ha pressionat mai per les notes?

- No, no. He estat jo mateixa la que m'he pressionat. És una cosa personal: volia treure bons resultats i he perseguit aquest objectiu. Era una fita personal. 

- Aquesta afirmació sona a filosofia d'esportista més que d'estudiant, oi?

- Sí, una mica. L'esport influeix molt. Des dels quatre anys practico el judo i això ajuda.

- Quin és el teu objectiu de cara al futur?

- Ara mateix compaginar els estudis i l'esport però jo vull aconseguir estudiar i treballar del que a mi n'agrada i ho tinc claríssim. També  tinc clar que algun dia em tocarà decidir i hauré de dir que m'he de quedar a casa estudiant i renunciar a fer una altra cosa. Per sort, però, encara no em toca fer això!