26
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
16:57h
Un col·legi electoral aquest diumenge. Foto: Adrià Costa
D'acord amb la Llei electoral espanyola, els districtes electorals (circumscripcions) de Catalunya són quatre, que es reparteixen un total 47 escons (un 12,5% dels escons al Congrés, tot i tenir un 15% del cens electoral). Al districte de Barcelona s'escullen 31 diputats; al de Girona, 6; al de Tarragona, 6, i al de Lleida, 4.
MAPES Els 10 mapes per analitzar els resultats electorals dels 20 de desembre a Catalunya
A Barcelona, amb un cens electoral de 3.400.000 electors, el 80% estan situats al cinturó metropolità (un 94% si comptem que l'àrea metropolitana s'allarga fins a Mataró per una banda, i fins més enllà de Vilanova i la Geltrú per l'altra). Els habitants d'aquesta zona, per tant, decideixen el 80% dels escons que es reparteixen en aquesta circumscripció (uns 24 escons de 31).
Les victòries del PSC a les eleccions generals durant dècades es devien a aquesta immensa bossa de vots durant dècades (d'aquí que es bategés com a cinturó roig). A ciutats com ara l'Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, el Prat, Santa Coloma, Badalona, Mollet, Sabadell o Terrassa els socialistes es van mantenir imbatibles eleccions rere eleccions fins el 2011, i van proporcionar un bon grapat d'escons a la candidatura de Felipe González, Zapatero i fins i tot de Rubalcaba.
Tanmateix, a les eleccions del mes de desembre, aquest cinturó va esdevenir morat, amb la victòria d'En Comú Podem a pràcticament tots els municipis de la zona, excepte Sant Cugat i Matadepera. A Barcelona van arrasar igualant el resultat de Convergència i Unió el 2011, quan va guanyar els socialistes, i van destronar el PSC dels seus feus millor apuntalats, que van resistir l'escomesa de les municipals i fins i tot de les catalanes del 27S: Santa Coloma, Badia del Vallès i Cornellà.
També van guanyar allà on Ciutadans va aconseguir trencar l'hegemonia socialista el 27S: el Prat, l'Hospitalet, Esplugues, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, a més de Rubí, Barberà, Polinyà, Montornès, Ripollet, Santa Perpètua i La Llagosta.
Barcelona, el pes de l'àrea metropolitana a favor de d'En Comú Podem
Aquestes eleccions del 26-J, la pugna seguirà residint en aquesta àrea metropolitana de Barcelona. Aquí és on rau la força d'En Comú Podem i on hi té el punt d'anclatge el PSC, que va quedar segona força a 9 de les 10 ciutats més poblades d'aquest cinturó, i a moltes altres de més de 10.000 habitants, cosa que li va garantir el segon lloc a la circumscripció. La distància entre un partit i el següent en representació no és molt gran, de manera que els lleugers traspassos de vots poden fer ballar algun escó. Per exemple, la bossa de vots que el 20D va anar a parar a Unió, faria pujar un escó a Convergència, PP o Ciutadans si es decantés per aquests partits.
Una mobilització menor, a més, podria perjudicar els partits el resultat dels quals s'acostuma relacionar amb l'elevada participació, com ara En Comú Podem, i fer augmentar en escons aquells que es mobilitzen sempre, com ara PSC i PP. Si els partits independentistes es mobilitzen menys per entendre aquests comicis menys importants, podrien beneficiar els primers partits unionistes de la llista, com ara el PSC i Ciutadans.
Ara bé, on proporcionalment la pugna pels escons és més dura és a les circumscripcions petites, on el vot dels habitants val proporcionalment més que el vot dels habitants d'una circumscripció més gran, ja que repartiran un nombre relativament elevat d'escons amb un cens molt menor. Tarragona, per exemple, reparteix un 1,6% d'escons totals al Congrés tot i tenir un 0,26% de l'electorat. Això s'aguditza amb Girona, que reparteix el mateix percentatge de diputats (1,6%) a la cambra baixa essent un 0,14% de l'electorat. I el cas més significatiu és el de Lleida, que reparteix un 1,06% dels escons tot i ser un 0,02% del cens total de l'Estat.
A Tarragona, uns resultats igualats, determinats pels grans municipis unionistes
A la circumscripció de Tarragona, representen el 56% del cens els municipis costaners més poblats: Tarragona, Reus, el Vendrell, Vila-Seca, Salou, Cambrils, Calafell, Valls, Tortosa i Amposta. Són localitats de tradicional majoria socialista a les eleccions generals fins el 2011, en què hi va guanyar Convergència a molts d'ells. Les candidatures unionistes tenen molt de pes en aquestes ciutats: a les darreres municipals les llistes socialistes van aguantar l'envit de les candidatures de confluència amb Podem a Tarragona, Vendrell i Calafell, entre d'altres ciutats menors, i el 27-S Ciutadans va donar la sorpresa a Salou i Vila-Seca, on van quedar primera força.
És probable que no hi hagi gaires variacions. Els resultats dels 6 principals partits van estar força igualats el 20-D, i havent-hi 6 escons en disputa, és probable que tornin a repartir-se igual, un per a cada partit. Encara que hi hagués alguns milers de vots de mobilitat dels que van votar a Unió a altres candidatures com ara el PP, Ciutadans o Convergència, i Ciutadans absorbís part dels vots del PP o del PSC, o aquests en recuperessin per tornar a la opció 'original', això no faria variar la distribució d'escons.
Caldria que un dels resultats es disparés en una desena de milers de vots de diferència, o es reduís en el mateix nombre, perquè hi hagués un canvi en la repartició. En aquest sentit, el 2011, per exemple, l'última candidatura que va obtenir representació, el PP, triplicava en vots la primera que es va quedar sense, Esquerra.
Tanmateix, el fet que la llista de Convergència estigui encapçalada per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, polèmic per la seva defensa de la reinterpretació del monument franquista de Tortosa, podria fer ballar l'únic escó d'aquesta formació a Tarragona.
Girona: vots al sobiranisme, disseminat en petits municipis
A Girona, on també es reparteixen sis escons, el vot està molt més disseminat que a Barcelona o Tarragona. Les ciutats amb un cens de més de 10.000 electors no arriben a la meitat del total (un 48%). És per això que els municipis mitjans i petits hi tenen més incidència, amb un vot més escorat cap al sobiranisme, tot contrarestant el vot unionista de ciutats com ara Roses.
Aquesta circumscripció és l'única on hi van triomfar les forces sobiranistes a les dues primeres posicions, amb força avantatge sobre En Comú Podem, que van quedar tercers. L'escó que més podria ballar seria el sisè, que el 20-D va caure en mans del PSC, però és susceptible de retornar al PP si hi ha un transvasament de menys de 5.000 vots de Ciutadans cap als populars, per exemple, ja que van quedar molt igualats.
A més, la bossa de votants orfe d'Unió va ser de pràcticament 6.000 vots, cosa que pot fer encara més disputat aquest últim escó entre PP i Ciutadans, en cas que els votants es decantin pel vot unionista. Si aquest vot nodrís Convergència d'alguna manera, no variaria el resultat i continuaria conservant els 2 escons com a primera força.
Lleida, la demarcació que es resisteix a Ciutadans
Pel que fa a la circumscripció de Lleida, es caracteritza pel fet que la meitat dels escons (un 45%) els decideixen municipis amb un cens inferior a 3.000 electors, molts d'ells, sobiranistes. Això fa dependre els resultats, en gran part, de la implantació de les forces polítiques al territori.
És aquí on punxa Ciutadans, que només ha pogut concentrar la seva tasca en les grans ciutats catalanes, i en el cas de Lleida, concretament a la capital. A municipis grans com ara Tàrrega o Balaguer els taronges no van arribar al miler de vots el 20-D.
A Lleida, els quatre escons que s'hi decideixen es van repartir entre els quatre primers partits, Convergència (que van quedar primers, doblant en vots als socialistes, imbatibles a les eleccions generals fins el 2011, on ja hi va guanyar Convergència), Esquerra, En Comú Podem i el PSC. Aquí la bossa de vots d'Unió també pot provocar algun petit daltabaix: si anés tot a parar al PP, per exemple, el PSC fins i tot podria arribar a quedar-se sense escó.
Els quatre escons que es decideixen a Lleida constitueixen un 1,06% dels que es trien a tot el Congrés, mentre que en termes de cens electoral només representa un 0,88%, de manera que la participació en aquesta demarcació decanta el resultat força més que a Girona o Barcelona.
Més informació
MAPES Els 10 mapes per analitzar els resultats electorals dels 20 de desembre a Catalunya