Els càlculs per aconseguir el quart diputat a Lleida

Després de l'empat a quatre del 20-D, els partits lliuren la batalla pel darrer escó | La capacitat de resistència del PSC pot ser un factor clau per decantar la balança | CDC podria obtenir el segon sense necessitat de sumar suports, i al PP li cal créixer | L'abstenció i els votants d'Unió, dos variables que poden ser determinants

25 de juny del 2016
Actualitzat a les 14:13h
Un diputat vota al Congrés
Un diputat vota al Congrés | Oriol Campuzano
La campanya electoral a Lleida s'ha centrat en la lluita pel quart diputat, el darrer de la demarcació. Amb els altres tres pràcticament assignats a CDC, ERC i En Comú Podem, les formacions han cridat a la mobilització del vot per obtenir aquest últim escó que a uns els faria guanyar les eleccions (CDC i en menor mesura ERC), i a d'altres els faria entrar al Congrés espanyol (PSC i PP).

​Prenent com a base els resultats de les eleccions del passat 20 de desembre, quan hi va haver un empat a quatre i el PSC es va quedar el darrer escó, sembla clar que la primera mirada s'ha de fer als socialistes, que van aconseguir prendre a darrera hora l'escó a Democràcia i Llibertat i que ara necessiten fermar el votant per fer possible que Mònica Lafuente torni a ser diputada.
 
El PSC té el repte de mantenir el votant del 20-D
 
El PSC de Lleida va treure 24.650 vots, i només que en perdés uns 650 (sempre prenent com a referència els resultats del 20-D), el diputat aniria a parar a la bossa de CDC, que n'aconseguiria dos sense necessitat de millorar resultats. Per tant, caldrà veure la capacitat de mobilització dels socialistes.
 
Els convergents, per la seva banda, han jugat fort durant aquesta campanya per conquerir el segon diputat a la circumscripció. Després d'haver acceptat que la batalla del cinturó metropolità no es pot guanyar, CDC ha desembarcat amb totes les primeres espases al món rural lleidatà. El desinflament del PSC els podria donar el segon diputat (Ramon Royes) si mantenen els 48.005 vots. Si no passés això i els socialistes aguantessin el tipus, la llista de Toni Postius hauria de sumar al voltant de 1.300 vots més per desbancar els de Pedro Sánchez.

PP i ERC necessiten créixer
 
En aquest context, qui també està lluitant pel quart diputat és el PP de José Ignacio Llorens, que fa sis mesos es va quedar a les portes del Congrés. Els 22.260 vots obtinguts no van ser suficients, de manera que en aquesta ocasió els populars necessiten sumar uns 2.400 suports i que la resta de formacions mantinguin els resultats.
 
En aquesta baralla electoral també s'hi suma ERC, que en els darrers dies ha insistit en un relat que els enfronta directament amb el PP en aquesta disputa pel quart escó. Els republicans tenen l'escó de Xavier Eritja a l'abast, però per aconseguir que Carme Lostao entrés com a segona diputada haurien de fer un augment d'uns 5.000 vots als 44.005 que van treure el 20-D.
 
Finalment, En Comú Podem i C's són els que queden més despenjats en aquesta lluita. Els morats van treure 30.329 vots que els hi va donar un diputat, però haurien de fer un creixement espectacular per treure el segon. D'altra banda, L'excés d'expectatives durant la campanya del 20-D va deixar a C's una sensació de fracàs tot i els 17.770 electors que van aconseguir. L'escó els hi va quedar a uns 7.000 vots.
 
L'abstenció i el votant d'Unió, les variables
 
Aquests càlculs estan lligats, però, a dues variables que poden fer canviar el panorama la nit del diumenge. La primera és l'abstenció. Un 66,7% dels lleidatans amb dret a vot van anar a les urnes el 20-D, un percentatge que podria baixar. Si això acaba passant, els equilibris poden canviar i la possibilitat d'obtenir l'escó s'abarateix.
 
L'altre element que pot fer canviar el dibuix polític a Lleida és el votant d'Unió que aquest cop ha quedat orfe després que la seva formació hagi decidit no presentar-se. A Lleida són 4.839 vots que busquen partit. Molts candidats han cridat a aquests votants. La seva decisió pot ser determinant.