23
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
21:11h
A banda del cas del ministre espanyol d’Indústria José Manuel Soria, vinculat als "papers de Panamà", que va deixar la seva cadira a l'executiu amb funcions amb relativa rapidesa, els casos recents de alts càrrecs que abandonen els seus càrrecs per acusacions de corrupció són nombrosos arreu del món. Repassem alguns exemples.
Karl-Theodor zu Guttenberg, ministre de Defensa alemany, va abandonar el seu càrrec l'any 2011, quan es va conèixer que havia plagiat parts de la seva tesi doctoral. Dos anys més tard, la ministra d'Educació Annette Schavan va renunciar pel mateix motiu: haver fet "cut & paste" amb la seva tesi doctoral.
L'abril de 2014, Maria Miller, Secretària de Cultura del govern britànic, va deixar el càrrec després que la premsa publiques irregularitats en les seves dietes i despeses vinculades a la seva feina.
També l’any 2014, el ministre d’Immigració britànic, Mark Harper, va renunciar quan es va saber que la seva minyona era una immigrant irregular.
El febrer de 2015, el governador de l’estat nord-americà d’Oregon, John Kitzhaber, va renunciar després que la premsa publiqués que la seva parella, que encapçalava una consultora sobre energies netes, suposadament feia servir les seves connexions per atreure clients.
Mijo Crnoja, ministre d’Afers dels Veterans de Croàcia, va renunciar al gener després que es conegués que havia donat una adreça falsa com a lloc de residència.
El primer ministre d’Islàndia, Sigmundur Gunnlaugsson, va haver de deixar el seu càrrec quan els "papers de Panamà" van revelar que havia estat vinculat amb una empresa domiciliada en un paradís fiscal.
Fabiano Silveira, ministre de Transparència, i Romero Jucá, ministre de Planificació, van resignar el mes de maig després que la premsa publiqués enregistraments que els vinculaven a casos de corrupció relacionats a la companyia estatal Petrobras.
El ministre de Pesca de Canadà, Hunter Tootoo, va renunciar a finals de maig per fer front a un tractament mèdic per superar les seves addicions, revelades per la premsa.
Karl-Theodor zu Guttenberg, ministre de Defensa alemany, va abandonar el seu càrrec l'any 2011, quan es va conèixer que havia plagiat parts de la seva tesi doctoral. Dos anys més tard, la ministra d'Educació Annette Schavan va renunciar pel mateix motiu: haver fet "cut & paste" amb la seva tesi doctoral.
L'abril de 2014, Maria Miller, Secretària de Cultura del govern britànic, va deixar el càrrec després que la premsa publiques irregularitats en les seves dietes i despeses vinculades a la seva feina.
També l’any 2014, el ministre d’Immigració britànic, Mark Harper, va renunciar quan es va saber que la seva minyona era una immigrant irregular.
El febrer de 2015, el governador de l’estat nord-americà d’Oregon, John Kitzhaber, va renunciar després que la premsa publiqués que la seva parella, que encapçalava una consultora sobre energies netes, suposadament feia servir les seves connexions per atreure clients.
Mijo Crnoja, ministre d’Afers dels Veterans de Croàcia, va renunciar al gener després que es conegués que havia donat una adreça falsa com a lloc de residència.
El primer ministre d’Islàndia, Sigmundur Gunnlaugsson, va haver de deixar el seu càrrec quan els "papers de Panamà" van revelar que havia estat vinculat amb una empresa domiciliada en un paradís fiscal.
Fabiano Silveira, ministre de Transparència, i Romero Jucá, ministre de Planificació, van resignar el mes de maig després que la premsa publiqués enregistraments que els vinculaven a casos de corrupció relacionats a la companyia estatal Petrobras.
El ministre de Pesca de Canadà, Hunter Tootoo, va renunciar a finals de maig per fer front a un tractament mèdic per superar les seves addicions, revelades per la premsa.