25
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
14:44h
En el tram final de la campanya del 26-J, els estrategues dels partits i els analistes dels mitjans de comunicació han centrat l’atenció en les províncies considerades decisives, el que podríem anomenar els swing states espanyols. Fa referència als estats que solen decidir les eleccions presidencials als EUA. Ohio és l’estrella dels swing states i qui s’imposa allí sol entrar a la Casa Blanca. Aquests són dies en què els tècnics en mercadotècnia electoral s'han abocat a la recerca de grans i petits “ohios” peninsulars. Vegem-ne alguns.
L’Aragó, l’Ohio espanyol?
Això és el que asseguren molts experts en eleccions a l’estat espanyol. L’any passat, un grup de sociòlegs va publicar l’estudi Aragón es nuestro Ohio (Malpaso ediciones), que defensava aquesta tesi. Des de l’inici de la transició i les primeres eleccions, el 1977, la força política que s’imposa a l’Aragó és la mateixa que governa l’Estat. El que passi a Saragossa, Osca i Terol pot ser determinant.
Terol elegeix tres diputats. El 20-D, el tercer fou pel PP, frec a frec amb Podem. Si finalment fos la formació morada la que se l’endugués, Podem, PSOE i PP podrien quedar empatats a quatre diputats cadascun a l’Aragó. Les coses estan molt igualades. En les eleccions de diumenge, la Chunta Aragonesista va decidir finalment no presentar-se. El 20-D va fer coalició amb IU, que ara va del bracet amb Podem. Nervis a Génova per les urnes aragoneses. I una dada a destacar: Rajoy va visitar Terol el darrer dia de campanya.
Badajoz
No és la batalla més cridanera, però també focalitza l'esforç dels grans partits. Rajoy va ser a Terol el darrer dia de campanya… i va visitar també Badajoz en el tram final. El 20-D el PSOE va treure tres diputats per dos del PP i un de Podem. El tercer escó socialista, però, trontolla seriosament i és a l’abast. La distància entre socialistes i populars a la província va ser de poc més de 10.000 vots.
La batalla de les Canàries
A les Canàries hi ha quinze diputats en joc. Santa Cruz de Tenerife n’elegeix set, però és Las Palmas, amb vuit diputats en joc, la que té la condició de swing state. El PP va treure tres diputats per Las Palmas i el tercer es troba en perill. Podem en va obtenir dos i ara va pel tercer i treure-li un al PP. El PSOE va obtenir dos escons, en coalició amb el partit nacionalista Nova Canàries. Sembla que no estarien en perill, tret de sorpresa. Ciutadans en va guanyar un i és difícil que arribi al segon. La suma dels vots d’IU i Podem el 20-D superaven per poc els del PP. Un factor important a tenir en compte és l’absència de l’exministre José Manuel Soria, un pes pesant del PP que va encapçalar la llista el desembre i poc després va haver de renunciar per l’escàndol dels "papers de Panamà".
Vots i escons
El sorpasso en vots es decidirà a les grans ciutats. Madrid i Barcelona, juntament amb Saragossa, seran determinants. Com ho seran els moviments de sòl a Andalusia, que elegeix la major quota d’escons (61) i on es notarà més l’efecte de l’aliança entre Podem i IU. Però la batalla dels escons entre els partits es dilucidarà en petits moviments de terres a les circumscripcions petites. A Catalunya, s’assisteix a una dura batalla entre En Comú Podem i ERC a Barcelona, on els de Xavier Domènech albiren prendre-li un diputat a Esquerra. Lleida és una demarcació on es juguen tam,bé escons decisius. El PP va quedar a poc més de 2.000 vots del darrer escó, en mans del PSC. Recuperar-lo per a José Ignacio Llorens seria oxigen per Rajoy, que va fer l'únic míting a Catalunya –més enllà d'un esmorzar informatiu a Barcelona- a la capital del Segrià.
L’Aragó, l’Ohio espanyol?
Això és el que asseguren molts experts en eleccions a l’estat espanyol. L’any passat, un grup de sociòlegs va publicar l’estudi Aragón es nuestro Ohio (Malpaso ediciones), que defensava aquesta tesi. Des de l’inici de la transició i les primeres eleccions, el 1977, la força política que s’imposa a l’Aragó és la mateixa que governa l’Estat. El que passi a Saragossa, Osca i Terol pot ser determinant.
Terol elegeix tres diputats. El 20-D, el tercer fou pel PP, frec a frec amb Podem. Si finalment fos la formació morada la que se l’endugués, Podem, PSOE i PP podrien quedar empatats a quatre diputats cadascun a l’Aragó. Les coses estan molt igualades. En les eleccions de diumenge, la Chunta Aragonesista va decidir finalment no presentar-se. El 20-D va fer coalició amb IU, que ara va del bracet amb Podem. Nervis a Génova per les urnes aragoneses. I una dada a destacar: Rajoy va visitar Terol el darrer dia de campanya.
Badajoz
No és la batalla més cridanera, però també focalitza l'esforç dels grans partits. Rajoy va ser a Terol el darrer dia de campanya… i va visitar també Badajoz en el tram final. El 20-D el PSOE va treure tres diputats per dos del PP i un de Podem. El tercer escó socialista, però, trontolla seriosament i és a l’abast. La distància entre socialistes i populars a la província va ser de poc més de 10.000 vots.
La batalla de les Canàries
A les Canàries hi ha quinze diputats en joc. Santa Cruz de Tenerife n’elegeix set, però és Las Palmas, amb vuit diputats en joc, la que té la condició de swing state. El PP va treure tres diputats per Las Palmas i el tercer es troba en perill. Podem en va obtenir dos i ara va pel tercer i treure-li un al PP. El PSOE va obtenir dos escons, en coalició amb el partit nacionalista Nova Canàries. Sembla que no estarien en perill, tret de sorpresa. Ciutadans en va guanyar un i és difícil que arribi al segon. La suma dels vots d’IU i Podem el 20-D superaven per poc els del PP. Un factor important a tenir en compte és l’absència de l’exministre José Manuel Soria, un pes pesant del PP que va encapçalar la llista el desembre i poc després va haver de renunciar per l’escàndol dels "papers de Panamà".
Vots i escons
El sorpasso en vots es decidirà a les grans ciutats. Madrid i Barcelona, juntament amb Saragossa, seran determinants. Com ho seran els moviments de sòl a Andalusia, que elegeix la major quota d’escons (61) i on es notarà més l’efecte de l’aliança entre Podem i IU. Però la batalla dels escons entre els partits es dilucidarà en petits moviments de terres a les circumscripcions petites. A Catalunya, s’assisteix a una dura batalla entre En Comú Podem i ERC a Barcelona, on els de Xavier Domènech albiren prendre-li un diputat a Esquerra. Lleida és una demarcació on es juguen tam,bé escons decisius. El PP va quedar a poc més de 2.000 vots del darrer escó, en mans del PSC. Recuperar-lo per a José Ignacio Llorens seria oxigen per Rajoy, que va fer l'únic míting a Catalunya –més enllà d'un esmorzar informatiu a Barcelona- a la capital del Segrià.