20
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
9:01h
Xavier Domènech: poc clar, confús. L’han enganxat ja al principi del debat tot preguntant-li exemples de països que apliquin la fiscalitat que proposen. Ha estat incapaç de respondre com evitarà que el Tribunal Constitucional impugni la convocatòria d’un referèndum per la via de l’article 92 de la Constitució. Ell i Rufián han acaparat tot el debat.
Gabriel Rufián: incisiu. Molt còmode en el cos a cos amb Xavier Domènech, que és amb qui es disputa una part dels vots sobiranistes. No s’ha reprimit a intentar collar tots els candidats, especialment en tot allò referit al debat sobiranista, menys Francesc Homs.
Meritxell Batet: sense perfil propi, gairebé invisible. Ha estat la candidata més previsible i que més s’ha cenyit al discurs oficial del partit, repetint les mateixes consignes que repeteix contínuament a mítings i entrevistes.
Francesc Homs: victimista. S’ha dedicat a repassar els greuges al govern català, des de la manca de suport als pressupostos finsa la seva querella pel 9-N. Poc agut per entrar en temes no massa favorables per a Convergència, com ara la reforma laboral del PP, a la qual va donar suport al Congrés sense que els populars necessitessin el seu vot per tirar-la endavant.
Jorge Fernández Díaz: rondinaire. S’ha encarat a la moderadora per retreure-li la seva tasca. La resta de participants li han qüestionat totes les xifres que ha donat de la tasca de govern del PP. Per no quedar com un immobilista en la qüestió territorial, ha ressuscitat la proposta de finançament d’Alícia Sánchez-Camacho (querecollia el principi d’ordinalitat) que el PP des de Madrid va descartar.
Joan Carles Girauta: etern enfadat. La seva referència a l’atemptat d’Hipercor ha sonat desfasada en una setmana d’atemptats als Estats Units i Londres i de violència a França. Ha evitat el cos a cos amb Batet i s’ha centrat a discutir amb Jorge Fernández Díaz.
Gabriel Rufián: incisiu. Molt còmode en el cos a cos amb Xavier Domènech, que és amb qui es disputa una part dels vots sobiranistes. No s’ha reprimit a intentar collar tots els candidats, especialment en tot allò referit al debat sobiranista, menys Francesc Homs.
Meritxell Batet: sense perfil propi, gairebé invisible. Ha estat la candidata més previsible i que més s’ha cenyit al discurs oficial del partit, repetint les mateixes consignes que repeteix contínuament a mítings i entrevistes.
Francesc Homs: victimista. S’ha dedicat a repassar els greuges al govern català, des de la manca de suport als pressupostos finsa la seva querella pel 9-N. Poc agut per entrar en temes no massa favorables per a Convergència, com ara la reforma laboral del PP, a la qual va donar suport al Congrés sense que els populars necessitessin el seu vot per tirar-la endavant.
Jorge Fernández Díaz: rondinaire. S’ha encarat a la moderadora per retreure-li la seva tasca. La resta de participants li han qüestionat totes les xifres que ha donat de la tasca de govern del PP. Per no quedar com un immobilista en la qüestió territorial, ha ressuscitat la proposta de finançament d’Alícia Sánchez-Camacho (querecollia el principi d’ordinalitat) que el PP des de Madrid va descartar.
Joan Carles Girauta: etern enfadat. La seva referència a l’atemptat d’Hipercor ha sonat desfasada en una setmana d’atemptats als Estats Units i Londres i de violència a França. Ha evitat el cos a cos amb Batet i s’ha centrat a discutir amb Jorge Fernández Díaz.