literatura

Thomas Bernhard brilla de nou en català

L’editorial mallorquina El Gall Editor publica un nou títol de l'autor austríac

"Sí" és una obra punyent que arriba de la mà de la traductora imprescindible Clara Formosa Plans

| 15/06/2016 a les 13:50h
Arxivat a: Cultura, Thomas Bernhard, El Gall Editor, Mallorca, literatura
Thomas Bernhard, al cafè Bräunerhof de Viena, l'any 1984. | Sepp Dreissinger / Kunsthalle Wien
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una parella irromp en la vida d’algú. Un fet en teoria senzill, normalíssim, que pot passar cada dia sense fer estralls. Però, des de llavors, aquest suís i aquesta persa tan estranys, hipnòtics i atraients es convertiran en una mena de redempció compulsiva per a un personatge que es troba al marge de l’abisme, al caire de l’autodestrucció. A través d’una característica escriptura esmolada, cultivada al llarg d’una de les bibliografies més sacsejadores del vell continent, Thomas Bernhard (1931-1989) insisteix una vegada més a l’hora de mostrar les profunditats més devastades de l’esperit humà. Ara la seva tasca arriba possiblement a una nova apoteosi en una narració inclassificable com , que arriba gràcies a la traducció de Clara Formosa Plans i a la bona tasca de la gent responsable d’El Gall Editor, editorial mallorquina que s’ha pres ben seriosament la missió de portar-nos tota l’obra de l’escriptor austríac més irrompible.
 
Sí és un text que no porta enlloc i precisament per això porta pertot: ens transporta al mateix cor del text entès com a pregària a partir d’una fonda introspecció metafísica de l’ésser i del llenguatge, criatures desvalgudes en èpoques de maldat i d’hipocresia inhòspites. Amb Bernhard la frase s’encarna en el cervell com un tumor, es ramifica com branques que s’enfonsen en la terra i que intenten estrangular el cosmos. Ho fa així per demostrar la prova fefaent del caràcter monstruós, fins i tot sòrdid i tòrrid, de les coses més aparentment senzilles i quotidianes, com comprar-se un cotxe, rebre una distinció o travessar el carrer dialogant amb un personatge fascinant de tan melancòlic. Aquests actes aparentment fàcils arriben a l’aberració suprema perquè Bernhard desautomatitza la vida fins a fer-la tornar a la seva essència, la d’una acció solitària, desesperada i atroç en la intempèrie d’existir. Estem sols, i estem sols en la solitud de la llengua, i per això la llengua dóna voltes en cercles concèntrics, o no, per intentar escapar. En el seu intent, basteix un retaule de misèries i un arc victoriós en la seva cendra. Pocs autors com Bernhard han entès l’estupidesa com el pa nostre de cada jorn.
 
Molt més que un estil, la vida contra tot

 
Sí, com les altres obres de Thomas Bernhard, no és un text lineal en cap aspecte sinó circular fins a l’extrem. En un principi, neix la paraula, que es prodiga en un diàmetre immens que després va fent voltes i més voltes, s’entortolliga talment una serp de cascavell, sinuosa i bategant i escamada, i contínuament s’eixampla, s’eixampla encara més, i maltracta els personatges, maltracta les trames, maltracta els espais i maltracta els temps tot maltractant els lectors al mateix instant en què l’esclat passa. Per això és habitual anar trobant, dins d’aquest volum i tots els altres, repeticions incansables, insistències programades, capades florides, perquè la realitat sempre és diferent quan torna a ressonar, el llenguatge és tan minusvàlid que no té un sentit dogmàtic ni últim, és l’intent d’un exèrcit de cecs que cerquen dins la fosca i que quan diuen es pensen que acaronen la llum, i per aquest motiu assistim al triomf de la follia en la subordinació sintàctica: Bernhard entén la frase subordinada com un monument arquitectònic. I arriba fins a les màximes conseqüències.
 
Quan l’autor insisteix amb uns temes i amb unes idees no ho fa amb una tesi, ni tampoc amb una voluntat que obeeixi a un programa estricte, sinó que cada concepte que proposa es desintegra per una nova reaparició conceptual: per tant la veritat és pràcticament impossible i el que s’explica mai no és categòric ni definitiu, sinó més aviat metafòric. Les idees es van associant de forma aparentment esbojarrada quan en realitat el que fa Bernhard és produir el miracle d’unir elements que mai fins llavors havien estat aplegats, unir mots que mai no s’havien conegut fins aleshores, cosa que ens obliga a recordar que Bernhard també era poeta o que, potser, fins i tot quan feia prosa en el fons sempre era poeta i la seva tasca era unir impossibles en un mateix espai.
 
 

Coberta de «Sí», de Thomas Bernhard, publicat per El Gall Editor

Així Bernhard és imprevisible, i arriba al límit de la paranoia quan insisteix en coses aparentment fugaces com les mides i les característiques del despatx de Moritz, un dels personatges secundaris de Sí i també culpable d’alguns dels ses motius narratius, o quan insisteix amb el fet que s’ha acabat de comprar un vestit nou de gala per no anar a rebre un guardó lamentable amb jersei i pantalons, peces de roba que ja el seu cercle familiar i d’amistats coneix i reconeix perquè sempre va amb ells, tot això exemplificat dins una de les cròniques absurdes d’Els meus premis. 
 
Bernhard és, com ja veiem, obsessiu, insistent fins a un punt malaltís, ell que tenia el cos destrossat per culpa dels estralls de la tuberculosi, malaltia que li va capgirar la vida, com li va passar a Blai Bonet. Alguns crítics han apuntat que el ritme tan conegut de Bernhard, aquesta missa negra quasi llatina d’anar i de tornar-hi en un sant insistir, podria justificar-se pel seu ritme respiratori alterat, un ritme provocat per culpa de la seva lamentable condició física: una escriptura malrespirada, una escriptura escopida per uns pulmons convertits en cavernes de l’ànima. El mateix s’ha dit de Blai Bonet, el seu cangur lingüístic salta d’un lloc a l’altre fins a regalar-nos alguns dels bots i estirabots més sonats de la literatura catalana.
 
Una traductora excel·lent, uns treballs apoteòsics

 
Si la veu de Thomas Bernhard en castellà és la de Miguel Sáenz, la veu de Thomas Bernhard en català és la de Clara Formosa Plans, que de ben segur ja porta a les seves venes la literatura i cultura en llengua alemanya per culpa del mestratge i del codi genètic del seu pare, el poeta i germanista Feliu Formosa, una de les figures fonamentals del país i, sens dubte, un dels ambaixadors literaris europeus més importants de casa nostra perquè gràcies a ell hem pogut gaudir de molts autors. Sense cap tipus de dubte, Clara Formosa continua amb aquest llegat inqüestionable, l’eixampla amb sobirania, i s’ha pres ben seriosament la tasca de traslladar l’austríac més rabiós en llengua catalana. D’ell ha traduït , Els meus premis, Mestres Antics i la imprescindible pentalogia autobiogràfica: L’origen, El soterrani, L’alè, El fred i Un nen. Però Clara Formosa també s’ha encarregat d’altres autors com Bertold Brecht, Heiner Müller, Carl Schmitt o Peter Handke. 
 
Al començament, ja fa anys, fou l’editorial mallorquina Edicions El Salobre la que va començar amb la feina de plasmar al paper els volums obscurs de Thomas Bernhard. Però quan aquesta va fer fallida ha estat El Gall Editor la que ha continuat apostant per una de les autoritats més inqüestionables de l’àmbit europeu. De fet, no es poden entendre les carreres d’alguns autors com la Premi Nobel Elfriede Jelinek, el mític Juan Benet o l’actual Javier Marías, ni tampoc dels magnífics Joan Jordi Miralles, Marc Romera o Ponç Puigdevall si mirem amb una lupa de més a prop, sense la lectura d’unes obres tan salvatges, amargues, lúcides i poderoses que presenten personatges devastats per la seva incapacitat d’entendre el món a partir de paràmetres compartits. Les individualitats extremes que presenta Thomas Bernhard són éssers indomables que no suporten la idea de ser sotmesos a l’ordre ciutadà i a l’estultícia social, una cosa que el connecta amb un altre irreductible com Miquel Bauçà.
 
La feina de Clara Formosa Plans és titànica, més que això, llunàtica de tan ambiciosa, perquè no és gens ni mica fàcil adaptar la psalmòdia prototípica i arxiconeguda de Bernhard i que, en el procés, no es perdi un estil definitiu de tan treballat. Coneixem l’exemple de Robert Frost quan explicava, amb un punt de provocació, que la poesia és el que perdem en la traducció, doncs bé, gràcies a la traducció amb Clara Formosa guanyem Thomas Bernhard en català, perquè el reescriu d’una forma plena, amb sentit absolut, i ho aconsegueix de forma brillant. Formosa propulsa Bernhard al nostre entendre i ens obliga a veure que la traducció sols es pot entendre com una operació brillant de decisions continuades: traduir no és trair, és triar, i les opcions que Clara Formosa Plans acull tenen tot el seu do dins d’aquest clam de clams que és Thomas Bernhard en el seu màxim apogeu.
 
Dominador d’un macabre sentit de l’humor, Bernhard és procliu a les extravagàncies, als comentaris feridors i a anècdotes entendridores de tan doloroses. La seva prosa és molt més que un exercici d’estil: és la veu d’algú que es llença de forma total damunt el que escriu perquè sap que la seva vida en depèn. Ofensiu, insultant, provocador i, només per això, meravellós en la seva insensata desmesura de ser sincer i autèntic fins a l’extenuació. Tot Thomas Bernhard hauria de ser obligatori, i El Gall Editor s’hauria de considerar una de les editorials del moment només per atrevir-se a regalar-nos aquests deliciosa Biblioteca Bernhard que, volum a volum, impacta i delita, sobretot gràcies a la claredat de Clara Formosa Plans, que tant de bo insisteixi, també obsessiva, en aquesta bernhardiana desmesura.
 

Thomas Bernhard, en una imatge d'arxiu Foto: Sepp Dreissinger / Kunsthalle Wien

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El gran Bernhard en català
Anònim, 15/06/2016 a les 15:37
+2
-1
Excel·lent anàlisi. Apassionada i lúcida. Necessària. Aire fresc entre tanta imbecil·litat irreductible diària. Et felicito i te'n dono les gràcies, Jaume. La notícia de la publicació al català de Bernhard per part de El Gall és extraordinària. Mai no estarem prou agraïts a aquesta petita (gran!) editorial per la tasca que està fent. Un nou llibre de Bernhard traduït al català per a mi és el regal de l'any. Si per a qualsevol ciutadà del món la lectura de Bernhard hauria de ser imprescindible, per a un poble tan idiotitzat, hipòcrita i infantil com el català, Bernhard hauria de ser lectura obligatòria, tot i que reconec que tampoc no serviria de res en un poble tan bonrotllista, tan cretinitzat com aquest. És el peix que es mossega la cua. No hi ha res a pelar amb els catalans, amb ells tot és perdre el temps. En qualsevol cas, gràcies, mil gràcies, senyors de El Gall. I no pareu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Juan Ignacio Zoido presidint la mesa de valoració de l'amenaça terrorista | Twitter @zoidoJI
01/01/1970
Zoido informa que s'implementaran mesures addicionals per reforçar la seguretat en indrets d'afluència massiva i turístics però descarta el nivell més alt, el cinc, que hauria implicar desplegar l'exèrcit | El ministre de l'Interior assegura que la cèl·lula gihadista que ha atemptat a Catalunya "ha quedat totalment desarticulada" | Forn discrepa i no la donarà per "desarticulada" fins que no s'hagin localitzat tots els seus membres
Imma Turbau, autora d'«El rostro del tiempo» | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora gironina publica "El rostro del tiempo", una novel·la de misteri amb el temps i l'amor com a grans protagonistes | L'obra arriba més de deu anys després del gran èxit obtingut amb "El juego del ahorcado" | "L'amor és la manera més palpable de fabulació que tenim les persones", afirma en aquesta entrevista a NacióDigital
Obertura del llibre de condol per l'atemptat a l'Ajuntament de Barcelona | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
L'Ajuntament obre com a espai de condol el Saló de Cent, que el presideix la llegenda "Barcelona, ciutat de pau" en 16 idiomes
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"