08
de juny
del
2016
Actualitzat
el
10
de juny
a la
1:11h
Una particularitat del procés sobiranista és que la premsa s’acabarà aprenent la legislació i els reglaments que afecten el Parlament. Ara toca estudiar la qüestió de confiança. Cal dir que serà el primer cop que un president de la Generalitat recorri a aquesta mesura des de la restauració de la Generalitat. Però tampoc havia passat mai que calguessin tres votacions d’investidura per elegir un president, ni que el president finalment elegit no fos el candidat que es va presentar a les eleccions, ni que els pressupostos presentats pel Govern no fossin aprovats. Per tot és la primera vegada en aquesta legislatura.
La qüestió de confiança la pot plantejar el president en qualsevol moment i és una manera de garantir que disposa d’una majoria que li dóna suport. A diferència d’una moció de censura –que exigeix la majoria absoluta de la cambra-, la qüestió de confiança surt endavant amb una majoria simple: més vots favorables que contraris. Carles Puigdemont, per tant, en tindria prou per salvar l’escull amb els vots del seu grup, sempre i quan s’abstinguessin altres grups… Però compte, amb l’abstenció de la CUP no n’hi hauria prou.
Junts pel Sí té 62 diputats, la CUP 10 i la resta 63. O s’absté més d’un grup o Junts pel Sí tanca una aliança amb una altra força política parlamentària, sigui la CUP o qualsevol altra.
Si no s’obté la majoria simple, el president cessa en el càrrec. Aleshores, s’obre el procediment previst per elegir un nou president de la Generalitat. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hauria d’obrir consultes amb tots els grups i proposar un nou president, que s’hauria de sotmetre's a un debat d’investidura. Això podria desembocar en unes noves eleccions? Podria, però abans caldria esgotar dos mesos des de la primera votació d’investidura (segons l’article 4 de la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern).
Dues mocions de censura i mitja
Aquesta serà la primera qüestió de confiança al Parlament des del 1980. En canvi, sí que hi ha hagut mocions de censura. Una la va presentar Josep Benet, aleshores cap del grup del PSUC, contra el Govern de Jordi Pujol, i li va perdre. L’octubre del 2001, el líder de l’oposició, Pasqual Maragall, va presentar una moció de censura contra Pujol, que la va tornar a superar.
I encara n'hi va haver una tercera, que es podria definir com una “censura interruptus”, la que va presentar el líder del PP, Josep Piqué, el març del 2005 contra el govern tripartit de Maragall. Però en aquest cas, la va retirar abans de la votació després que les tensions entre Maragall i CiU se suavitzessin, i Piqué optés per reservar-se aquesta carta per la resta de la legislatura.
Esperant el 26-J
D’aquí al setembre poden passar moltes coses. El 26-J hi ha eleccions espanyoles i pot haver canvis en el govern de l’Estat. El setembre es pot haver aclarit l’horitzó polític amb un nou executiu. Una major presència de Podem a l’hemicicle pot donar espai a la proposta de referèndum a Catalunya, però difícilment els de Pablo Iglesias disposaran d’una majoria prou àmplia. Però tampoc es pot descartar que no sigui així. Si no es decanta una majoria nítida al Congrés, la provisionalitat podria continuar a Madrid.
La qüestió de confiança la pot plantejar el president en qualsevol moment i és una manera de garantir que disposa d’una majoria que li dóna suport. A diferència d’una moció de censura –que exigeix la majoria absoluta de la cambra-, la qüestió de confiança surt endavant amb una majoria simple: més vots favorables que contraris. Carles Puigdemont, per tant, en tindria prou per salvar l’escull amb els vots del seu grup, sempre i quan s’abstinguessin altres grups… Però compte, amb l’abstenció de la CUP no n’hi hauria prou.
Junts pel Sí té 62 diputats, la CUP 10 i la resta 63. O s’absté més d’un grup o Junts pel Sí tanca una aliança amb una altra força política parlamentària, sigui la CUP o qualsevol altra.
Si no s’obté la majoria simple, el president cessa en el càrrec. Aleshores, s’obre el procediment previst per elegir un nou president de la Generalitat. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hauria d’obrir consultes amb tots els grups i proposar un nou president, que s’hauria de sotmetre's a un debat d’investidura. Això podria desembocar en unes noves eleccions? Podria, però abans caldria esgotar dos mesos des de la primera votació d’investidura (segons l’article 4 de la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern).
Dues mocions de censura i mitja
Aquesta serà la primera qüestió de confiança al Parlament des del 1980. En canvi, sí que hi ha hagut mocions de censura. Una la va presentar Josep Benet, aleshores cap del grup del PSUC, contra el Govern de Jordi Pujol, i li va perdre. L’octubre del 2001, el líder de l’oposició, Pasqual Maragall, va presentar una moció de censura contra Pujol, que la va tornar a superar.
I encara n'hi va haver una tercera, que es podria definir com una “censura interruptus”, la que va presentar el líder del PP, Josep Piqué, el març del 2005 contra el govern tripartit de Maragall. Però en aquest cas, la va retirar abans de la votació després que les tensions entre Maragall i CiU se suavitzessin, i Piqué optés per reservar-se aquesta carta per la resta de la legislatura.
Esperant el 26-J
D’aquí al setembre poden passar moltes coses. El 26-J hi ha eleccions espanyoles i pot haver canvis en el govern de l’Estat. El setembre es pot haver aclarit l’horitzó polític amb un nou executiu. Una major presència de Podem a l’hemicicle pot donar espai a la proposta de referèndum a Catalunya, però difícilment els de Pablo Iglesias disposaran d’una majoria prou àmplia. Però tampoc es pot descartar que no sigui així. Si no es decanta una majoria nítida al Congrés, la provisionalitat podria continuar a Madrid.