28
de maig
del
2016
Actualitzat
el
29
de maig
a les
18:01h
El president francès, François Hollande, no ha tingut una estada gaire feliç a la cimera del G-7 al Japó. El fum de les protestes –amb greus disturbis- i el bloqueig de centrals nuclears, estacions ferroviàries i aeroports potser no ha arribat a terres nipones, però la situació a França ha amargat la seva trobada amb Barack Obama i la resta de líders internacionals. França viu una revolta social generalitzada contra la Llei del treball. Aquest dissabte, en aterrar a París, va directe al palau de l’Elisi, on ha convocat una cimera ministerial per analitzar la situació. Hi seran el primer ministre, Manuel Valls, i els homes forts de l’executiu, com Bernard Cazeneuve, titular de l’Interior, Myriam El Khomri, ministra de Treball, i el responsable de Transports, Alain Vidalies.
Malament quan un dels ministres més citats d’un govern teòricament d’esquerres és el de l’Interior. Això li està passant a un Hollande que havia dissenyat una estratègia de recuperació de la seva imatge per aquesta primavera. Queda un any per a les presidencials i Hollande necessita aire per refer un cartell electoral ara per ara més incert que mai. A començaments d’any, els assessors del president francès havien elaborat una estratègia basada en potenciar la seva imatge com a estadista i garant de la seguretat nacional contra les amenaces del terrorisme. El cap de l’estat va llançar el gener una mena de croada d’emergència contra la desocupació, que ha quedat estancada en el 10%, una dada que els analistes més favorables al govern han assenyalat com un èxit moderat.
La Llei del treball ha estat una de les mesures aprovades per reforçar la batalla contra l’atur. Però ha aconseguit l’efecte contrari. En particular, l’article 2 de la norma ha acabat per fracturar la majoria governamental a l’Assemblea Nacional i ha dividit el Partit Socialista. L’article permet que un acord entre patronal i sindicats en una empresa pugui tenir més valor jurídic que els acords col·lectius d’un determinat sector. En una societat tan gelosa dels drets adquirits, la Llei del treball ha excitat els ànims. Aquests dies, França és un país cremat.
El factor Manuel Valls
“Els pitjors jacobins sempre són els nouvinguts”, assenyala Ramon Gual, historiador de la Catalunya Nord, ànima de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i observador implacable de la realitat francesa. Segons ell, l’actitud del primer ministre no ha fet més que empitjorar el clima social: “En lloc d’apaivagar, ha optat per una actitud inflexible que li ha merescut l’elogi de dirigents de la dreta”. Gual recorda que en una visita a la Catalunya Nord fa un any, Valls ja va sorprendre quan va optar per contestar en francès a preguntes de periodistes de Perpinyà. “Com va passar amb altres polítics, com Sarkozy, d’origen hongarès, ha adoptat tot el corpus del nacionalisme francès més rígid”.
El cert és que Valls s’ha alineat amb les postures més dures del govern, sembla que amb l’anuència d’Hollande. El to del cap del govern ha irritat més el front sindical acabdillat per la CGT, central que duia temps en hores baixes i que ara ha reviscolat a l’escalf dels pneumàtics incendiats. Un grup de diputats socialistes, liderat per Christian Paul, han demanat aquest divendres que el govern s’avingui a negociar l’article 2 de la llei. El ministre d’Economia, Michel Sapin, s’hi ha mostrat obert, però Valls ha tornat a imposar el seu criteri inamovible. De fet, ha estat un projecte que ha fracturat el socialisme francès des de fa setmanes.
Malament quan un dels ministres més citats d’un govern teòricament d’esquerres és el de l’Interior. Això li està passant a un Hollande que havia dissenyat una estratègia de recuperació de la seva imatge per aquesta primavera. Queda un any per a les presidencials i Hollande necessita aire per refer un cartell electoral ara per ara més incert que mai. A començaments d’any, els assessors del president francès havien elaborat una estratègia basada en potenciar la seva imatge com a estadista i garant de la seguretat nacional contra les amenaces del terrorisme. El cap de l’estat va llançar el gener una mena de croada d’emergència contra la desocupació, que ha quedat estancada en el 10%, una dada que els analistes més favorables al govern han assenyalat com un èxit moderat.
La Llei del treball ha estat una de les mesures aprovades per reforçar la batalla contra l’atur. Però ha aconseguit l’efecte contrari. En particular, l’article 2 de la norma ha acabat per fracturar la majoria governamental a l’Assemblea Nacional i ha dividit el Partit Socialista. L’article permet que un acord entre patronal i sindicats en una empresa pugui tenir més valor jurídic que els acords col·lectius d’un determinat sector. En una societat tan gelosa dels drets adquirits, la Llei del treball ha excitat els ànims. Aquests dies, França és un país cremat.
El factor Manuel Valls
“Els pitjors jacobins sempre són els nouvinguts”, assenyala Ramon Gual, historiador de la Catalunya Nord, ànima de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i observador implacable de la realitat francesa. Segons ell, l’actitud del primer ministre no ha fet més que empitjorar el clima social: “En lloc d’apaivagar, ha optat per una actitud inflexible que li ha merescut l’elogi de dirigents de la dreta”. Gual recorda que en una visita a la Catalunya Nord fa un any, Valls ja va sorprendre quan va optar per contestar en francès a preguntes de periodistes de Perpinyà. “Com va passar amb altres polítics, com Sarkozy, d’origen hongarès, ha adoptat tot el corpus del nacionalisme francès més rígid”.
El cert és que Valls s’ha alineat amb les postures més dures del govern, sembla que amb l’anuència d’Hollande. El to del cap del govern ha irritat més el front sindical acabdillat per la CGT, central que duia temps en hores baixes i que ara ha reviscolat a l’escalf dels pneumàtics incendiats. Un grup de diputats socialistes, liderat per Christian Paul, han demanat aquest divendres que el govern s’avingui a negociar l’article 2 de la llei. El ministre d’Economia, Michel Sapin, s’hi ha mostrat obert, però Valls ha tornat a imposar el seu criteri inamovible. De fet, ha estat un projecte que ha fracturat el socialisme francès des de fa setmanes.