25
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
20:41h
El Cercle d’Economia ha esdevingut un dels pocs fòrums on acudeixen tots els actors del laberint polític. La força de convocatòria d’aquest entitat torna a evidenciar-se en la seva XXXII Reunió a Sitges, que té lloc entre el dijous 26 i el dissabte 28 de maig. El títol de les sessions serà “Política, empresa i societat davant els reptes del segle XXI”. La inaugurarà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la clourà el president espanyol, Mariano Rajoy. En el transcurs de les jornades hi seran presents Ada Colau, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, entre d’altres.
Per fer un tast, aquest dimecres el Cercle ha fet públic una “Opinió d’actualitat”, els documents amb què l’entitat aporta la seva visió sobre el context polític i econòmic de forma periòdica. Sota el títol “Una nova forma de governar. Perquè Europa i Espanya tornin a funcionar”, el Cercle reclama “una nova cultura política que garanteixi la governança en el món actual”. També demana una nova cultura política per afrontar “el principal conflicte polític que té Espanya, el català, des d’una nova perspectiva: la de la seva normalització”.
Amb molts matisos i un llenguatge volgudament calculat, el Cercle dóna suport a trobar un espai perquè el corrent sobiranista s’expressi: si “de forma reiterada i significativa els ciutadans de Catalunya donessin el seu suport a forces que porten en el seu programa la independència, el principi democràtic de la nostra Constitució obligaria políticament a buscar l’encaix legal que permetés algun mecanisme de consulta per comprovar l’abast d’aquesta aspiració”. Tot i que afegeix que aquesta consulta no ha de ser el punt de partida per avançar en més autogovern. A més, reclama no "demonitzar" el procés polític català.
El Cercle d’Economia alerta contra el bloqueig polític a l’Estat, afirma que és “inimaginable” unes noves eleccions, crida a evitar la política de línies vermelles i demana que els partits que no puguin governar, deixin governar els altres. Aquesta posició coincideix molt amb l’expressada per l’expresident Felipe González poc després de les eleccions del 20-D.
El document assenyala que molts dels problemes de l’estat espanyol són molt similars als de la resta d’Europa. Assenyala que mentre que en molts països europeus, el malestar s’ha decantat cap al suport a formacions xenòfobes o d’extrema dreta, a l’Estat s’ha canalitzat dins de les institucions democràtiques. El Cercle també adverteix de la crisi de legitimitat de les institucions, a nivell europeu, i per això posa el focus en la necessitat de revisar les formes de la governança.
Les trobades de la Costa Brava
Aquest 2016 el Cercle d’Economia celebra la seva trobada número 32. No sempre van ser a Sitges. En els primers anys es van celebrar les anomenades Trobades Costa Brava. La primera va ser l’any 1961. Feia molt poc del pla d’estabilització, que va posar fi a la llarga etapa d’autarquia que havia caracteritzat el primer franquisme. El Cercle, que havia nascut amb vocació europeista i liberal, connectava amb sectors dels tecnòcrates que s’havien encimbellat del govern amb voluntat de racionalitzar una economia espanyola encara fruit de la postguerra. En les seves trobades era habitual que coincidissin membres de l’administració i figures de l’oposició moderada o aspirants a entrar en nous governs.
Per fer un tast, aquest dimecres el Cercle ha fet públic una “Opinió d’actualitat”, els documents amb què l’entitat aporta la seva visió sobre el context polític i econòmic de forma periòdica. Sota el títol “Una nova forma de governar. Perquè Europa i Espanya tornin a funcionar”, el Cercle reclama “una nova cultura política que garanteixi la governança en el món actual”. També demana una nova cultura política per afrontar “el principal conflicte polític que té Espanya, el català, des d’una nova perspectiva: la de la seva normalització”.
Amb molts matisos i un llenguatge volgudament calculat, el Cercle dóna suport a trobar un espai perquè el corrent sobiranista s’expressi: si “de forma reiterada i significativa els ciutadans de Catalunya donessin el seu suport a forces que porten en el seu programa la independència, el principi democràtic de la nostra Constitució obligaria políticament a buscar l’encaix legal que permetés algun mecanisme de consulta per comprovar l’abast d’aquesta aspiració”. Tot i que afegeix que aquesta consulta no ha de ser el punt de partida per avançar en més autogovern. A més, reclama no "demonitzar" el procés polític català.
El Cercle d’Economia alerta contra el bloqueig polític a l’Estat, afirma que és “inimaginable” unes noves eleccions, crida a evitar la política de línies vermelles i demana que els partits que no puguin governar, deixin governar els altres. Aquesta posició coincideix molt amb l’expressada per l’expresident Felipe González poc després de les eleccions del 20-D.
El document assenyala que molts dels problemes de l’estat espanyol són molt similars als de la resta d’Europa. Assenyala que mentre que en molts països europeus, el malestar s’ha decantat cap al suport a formacions xenòfobes o d’extrema dreta, a l’Estat s’ha canalitzat dins de les institucions democràtiques. El Cercle també adverteix de la crisi de legitimitat de les institucions, a nivell europeu, i per això posa el focus en la necessitat de revisar les formes de la governança.
Les trobades de la Costa Brava
Aquest 2016 el Cercle d’Economia celebra la seva trobada número 32. No sempre van ser a Sitges. En els primers anys es van celebrar les anomenades Trobades Costa Brava. La primera va ser l’any 1961. Feia molt poc del pla d’estabilització, que va posar fi a la llarga etapa d’autarquia que havia caracteritzat el primer franquisme. El Cercle, que havia nascut amb vocació europeista i liberal, connectava amb sectors dels tecnòcrates que s’havien encimbellat del govern amb voluntat de racionalitzar una economia espanyola encara fruit de la postguerra. En les seves trobades era habitual que coincidissin membres de l’administració i figures de l’oposició moderada o aspirants a entrar en nous governs.