25
de maig
del
2016
Actualitzat
a la
13:52h
Les tensions obertes entre Mariano Rajoy i l’expresident José María Aznar, ara ja sense dissimular, agiten les aigües al Partit Popular. Els dirigents de la formació assisteixen atònits a un intercanvi dialèctic inusual entre l’actual cap del PP i el seu antecessor, l’ombra del qual sempre ha estat molt present. L’apel·lació d’Aznar a controlar el dèficit públic va merèixer la resposta d’un Rajoy irritat, que va dir que el seu govern havia fet més per controlar el dèficit que la primera legislatura d’Aznar. Aquest ha contestat amb un article al diari ABC titulat “El déficit como cuestión nacional”. L’expresident posa per testimonis de l’esforç del seu govern per controlar el deute públic i poder entrar a la zona euro als actuals ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro. El conflicte dins del PP entre Rajoy i Aznar és total –avui precisament és tema a tota portada a l'ABC-.
El xoc entre tots dos dirigents s’afegeix a l’altre gran problema que pateix el PP, i que és el reguitzell de casos de corrupció que l’assetgen, i que tot indica que l’acompanyaran d’aquí fins al 26-J i més enllà. El problema afegit és que aquesta tensió, que ve de lluny però es manifesta en vigílies de la nova campanya electoral, ha calat fins al nucli més dur de dirigents del partit.
Pablo Casado s’està movent
El nom del vicesecretari general de comunicació del PP, Pablo Casado, corre en boca de tothom. Quan l’any passat, Rajoy va designar un seguit de quadres joves per ocupar llocs de responsabilitat en l’organigrama, va quedar clar que el nomenament de Pablo Casado era tot una concessió al bloc hostil format per Aznar i l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. Era un intent d’asserenar aquest front crític. Però la situació política no ha apaivagat l’ambient crispat a Génova. Els qui han escoltat Casado els mesos anteriors, s’han quedat amb l’afirmació del vicesecretari que, en cas de ruptura total dins del partit, ell sabia on havia d’estar, en al·lusió als seus orígens dins de partit.
Casado, palentí, llicenciat en Dret, 35 anys, va treballar a la Faes com a cap de gabinet d’Aznar. És un producte de la factoria aznariana que combina les formes suaus i una autodefinició com a “liberal” amb una duresa ideològica molt remarcable. Ha estat també una persona molt identificada amb el discurs i posicionaments d’Aguirre. També ha conreat sintonies amb Jaime Mayor Oreja i és vist amb simpaties, en aquests moments, per molts dels qui voldrien foragitar Rajoy. En canvi, manté relacions dolentes amb Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal.
El pes de Castella-Lleó
Una repetició dels resultats del 20-D portarà molts moviments sensibles al PP. Ho repeteixen aquests dies diversos actors polítics del partit. Quant a correlació de forces interna, a banda de les ambicions de Soraya, Cospedal i Casado, però, els “pepeòlegs” assenyalen les dues federacions indiscutides pel que fa a prestigi i força. Una és Galícia, amb Alberto Núñez Feijoo al davant. L’altra, que sol aparèixer sempre en segon terme, és Castella-Lleó. És ara mateix l’organització amb més autoritat interna. El seu president, Juan Vicente Herrera, té a més un avantatge sobre Núñez Feijoo: no aspira al lideratge. Amb pocs escàndols de corrupció i una militància mobilitzada, el que digui Herrera després del 26-J tindrà un paper determinant en el futur del PP. I, per tant, en el futur de Rajoy.
El xoc entre tots dos dirigents s’afegeix a l’altre gran problema que pateix el PP, i que és el reguitzell de casos de corrupció que l’assetgen, i que tot indica que l’acompanyaran d’aquí fins al 26-J i més enllà. El problema afegit és que aquesta tensió, que ve de lluny però es manifesta en vigílies de la nova campanya electoral, ha calat fins al nucli més dur de dirigents del partit.
Pablo Casado s’està movent
El nom del vicesecretari general de comunicació del PP, Pablo Casado, corre en boca de tothom. Quan l’any passat, Rajoy va designar un seguit de quadres joves per ocupar llocs de responsabilitat en l’organigrama, va quedar clar que el nomenament de Pablo Casado era tot una concessió al bloc hostil format per Aznar i l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. Era un intent d’asserenar aquest front crític. Però la situació política no ha apaivagat l’ambient crispat a Génova. Els qui han escoltat Casado els mesos anteriors, s’han quedat amb l’afirmació del vicesecretari que, en cas de ruptura total dins del partit, ell sabia on havia d’estar, en al·lusió als seus orígens dins de partit.
Casado, palentí, llicenciat en Dret, 35 anys, va treballar a la Faes com a cap de gabinet d’Aznar. És un producte de la factoria aznariana que combina les formes suaus i una autodefinició com a “liberal” amb una duresa ideològica molt remarcable. Ha estat també una persona molt identificada amb el discurs i posicionaments d’Aguirre. També ha conreat sintonies amb Jaime Mayor Oreja i és vist amb simpaties, en aquests moments, per molts dels qui voldrien foragitar Rajoy. En canvi, manté relacions dolentes amb Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal.
El pes de Castella-Lleó
Una repetició dels resultats del 20-D portarà molts moviments sensibles al PP. Ho repeteixen aquests dies diversos actors polítics del partit. Quant a correlació de forces interna, a banda de les ambicions de Soraya, Cospedal i Casado, però, els “pepeòlegs” assenyalen les dues federacions indiscutides pel que fa a prestigi i força. Una és Galícia, amb Alberto Núñez Feijoo al davant. L’altra, que sol aparèixer sempre en segon terme, és Castella-Lleó. És ara mateix l’organització amb més autoritat interna. El seu president, Juan Vicente Herrera, té a més un avantatge sobre Núñez Feijoo: no aspira al lideratge. Amb pocs escàndols de corrupció i una militància mobilitzada, el que digui Herrera després del 26-J tindrà un paper determinant en el futur del PP. I, per tant, en el futur de Rajoy.