24
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
22:59h
Ultres i euroescèptics estan d’enhorabona pels resultats del Partit de la Llibertat (FPO) a les presidencials austríaques. Al final no ha pogut ser (per 31.000 vots!), però el candidat xenòfob ha fregat un 50%. Les eleccions a Àustria han suposat una inflexió en l’ascens dels partits de dreta extrema. Fa anys que aquestes formacions han deixat de ser extraparlamentàries o marginals en la major part de països europeus. Formen part d’alguns governs en coalició. El fet nou és que per primer cop han fregat la majoria en unes eleccions nacionals en un país de la Unió Europea. Ara, a Brussel·les, la gran preocupació és el referèndum del Brexit del proper 23 de juny sense oblidar les eleccions presidencials franceses del 2017.
Sobreviurà el canceller socialista Kern?
Les eleccions parlamentàries a Àustria estan previstes per al 2018. La victòria de Norbert Hofer feia previsible un xoc entre el govern de gran coalició i el nou president. Això no ha passat. Però l’estabilitat del govern està per veure. Els dos partits tradicionals, l'SPO, socialista, i l’OVP, popular democristià, cogovernen junts però conspiren per separat. Van presentar candidats diferents a la primera volta de les presidencials i contemplen l’horitzó mirant-se de reüll.
Els socialistes han canviat de líder i ara és Christian Kern –tecnòcrata carismàtic amb fama d’eficaç- qui lidera el partit i el govern a Viena. Kern necessitava temps de manera desesperada per solidificar la seva posició. L’ha aconseguit, però té el partit dividit. En un dels estats, el Burgenland, els socialistes governen amb el FPO, una cosa que irrita un sector important. És una de les regions més petites i menys poblades del país, però aquest pacte ha estat vist com una anomalia pels sectors més progressistes d’Àustria. De fet, la capital de Burgenland és l’única de totes les capitals regionals on ha guanyat Hofer. En canvi, les zones rurals han estat pel FPO. I una dada a tenir en compte: a Viena, on s’ha imposat Van der Bellen, els millors resultats per Hofer els ha tingut en els barris més populars. La socialdemocràcia vienesa, l'SPO, ja no té l’hegemonia de les capes obreres.
L’OVP, per la seva banda, és el soci menor de la gran coalició i té seriosos problemes de lideratge. El lidera Reinold Mitterlehner, vicecanceller actual, que com tota la direcció democristiana veu amb preocupació l’ascens del FPO, però també la consolidació de Kern en la cancelleria. En tot cas, la pressió d’un FPO reforçat desgastarà encara més l’actual govern a Viena.
Què passaria si hi hagués eleccions parlamentàries a Àustria ara? Segons un sondeig de l’Institut ATV, guanyaria el FPO amb el 34% dels vots, seguit de socialistes (26%), democristians (18%) i Verds (13%). D’altra banda, Hofer ha volgut mostrar una imatge de polític madur que accepta els resultats i ha tallat en sec l’intent d’alguns dirigents del seu partit de qüestionar la validesa del vot per correu.
Més incertesa al Regne Unit
Aquest 2016 fa suar l’establishment a tot arreu. El Regne Unit vota el 23 de juny. La idiosincràsia de l’UKIP, el partit euroescèptic de Nigel Farage, no es pot equiparar al FPO, però el gruix de l’euroescepticisme britànic –no tot- s’alinea clarament a la dreta i en posicions molt reaccionàries, amb una meitat o més del Partit Conservador arrenglerada a favor de dir adéu a la UE.
El clima és d’incertesa a Londres. Les enquestes no mostren un resultat clar, sinó tot el contrari, a un mes just del dia de votació. Els sondejos han anat dibuixant paisatges molt diferents des de fa mesos. La possibilitat de triomf del Brexit, en qualsevol cas, no sembla forassenyada i genera histèria a Brussel·les i en sectors de la City. La darrera enquesta publicada per la BBC, amb data de diumenge passat, mostra un escenari d’infart: un empat a 45% entre els partidaris del "Leave" i els del "Remain", amb un 10% d’indecisos. Aquests van reduint-se a mesura que s’acosta el 23-J, però en una majoria clara es decanten per la sortida. De moment. El discurs de David Cameron, que cada dia adverteix de noves desgràcies en cas de Brexit, ensenya potser amb massa evidència un nerviosisme creixent.
França, primavera del 2017
Les eleccions a Àustria han neguitejat tot el continent, però al capdavall, la república alpina no forma part dels grans estats de la UE. Si el Brexit pot desestabilitzar el Regne Unit, les eleccions presidencials i legislatives a França són un altre embat seriós. Serà la primavera del 2017 i en aquest moments, el panorama que es dibuixa presenta una posició de solidesa per la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. Al FN han seguit amb molta cura la campanya electoral austríaca. El veterà Jean Marie Le Pen, després de la primera volta, va saludar des del seu compte de Twitter els dirigents de l'FPO: “Càlides felicitacions als nostres amics austríacs: el seu èxit prova la força del missatge patriòtic identitari assumit sense complexos”.
La majoria d’analistes donen com a molt probable que la líder del FN passi a la segona volta de les presidencials. En el camp de l’esquerra, la situació de feblesa del PSF és un fet. Ni el president François Hollande ni el seu primer ministre, Manuel Valls, rivals i alhora aliats a la força, són vistos ara per ara amb la capacitat d’aglutinar un percentatge important de suports. El partit d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon intenta consolidar un territori propi.
Però tampoc a la dreta hi ha gran entusiasme. Els Republicans no acaben de resoldre les picabaralles que els sacsegen des de fa mesos. L’expresident Nicolas Sarkozy competeix pel lideratge amb diversos barons de la formació, bàsicament els dos exprimers ministres François Fillon i Alain Juppé.
Les darreres enquestes publicades la setmana pasada a Le Monde mostren en la primera volta un resultat complex: Marine Le Pen obtindria un 27% dels vots, Sarkozy un 21% i Hollande el 16% i, per tant, quedaria fora de la segona volta. Un escenari semblant al viscut l’any 2002, quan Jean Marie Le Pen va passar a la segona volta. Bé, semblant no. Aleshores, el veterà líder ultra va quedar lluny del 20% i les seves opcions eren remotes. Si Juppé fos finalment el cartell de la dreta, en canvi, podria quedar en primera posició (34%) i Marine Le Pen passaria a la segona volta amb el 26%. Però són només enquestes a un any vista.
Sobreviurà el canceller socialista Kern?
Les eleccions parlamentàries a Àustria estan previstes per al 2018. La victòria de Norbert Hofer feia previsible un xoc entre el govern de gran coalició i el nou president. Això no ha passat. Però l’estabilitat del govern està per veure. Els dos partits tradicionals, l'SPO, socialista, i l’OVP, popular democristià, cogovernen junts però conspiren per separat. Van presentar candidats diferents a la primera volta de les presidencials i contemplen l’horitzó mirant-se de reüll.
Els socialistes han canviat de líder i ara és Christian Kern –tecnòcrata carismàtic amb fama d’eficaç- qui lidera el partit i el govern a Viena. Kern necessitava temps de manera desesperada per solidificar la seva posició. L’ha aconseguit, però té el partit dividit. En un dels estats, el Burgenland, els socialistes governen amb el FPO, una cosa que irrita un sector important. És una de les regions més petites i menys poblades del país, però aquest pacte ha estat vist com una anomalia pels sectors més progressistes d’Àustria. De fet, la capital de Burgenland és l’única de totes les capitals regionals on ha guanyat Hofer. En canvi, les zones rurals han estat pel FPO. I una dada a tenir en compte: a Viena, on s’ha imposat Van der Bellen, els millors resultats per Hofer els ha tingut en els barris més populars. La socialdemocràcia vienesa, l'SPO, ja no té l’hegemonia de les capes obreres.
L’OVP, per la seva banda, és el soci menor de la gran coalició i té seriosos problemes de lideratge. El lidera Reinold Mitterlehner, vicecanceller actual, que com tota la direcció democristiana veu amb preocupació l’ascens del FPO, però també la consolidació de Kern en la cancelleria. En tot cas, la pressió d’un FPO reforçat desgastarà encara més l’actual govern a Viena.
Què passaria si hi hagués eleccions parlamentàries a Àustria ara? Segons un sondeig de l’Institut ATV, guanyaria el FPO amb el 34% dels vots, seguit de socialistes (26%), democristians (18%) i Verds (13%). D’altra banda, Hofer ha volgut mostrar una imatge de polític madur que accepta els resultats i ha tallat en sec l’intent d’alguns dirigents del seu partit de qüestionar la validesa del vot per correu.
Més incertesa al Regne Unit
Aquest 2016 fa suar l’establishment a tot arreu. El Regne Unit vota el 23 de juny. La idiosincràsia de l’UKIP, el partit euroescèptic de Nigel Farage, no es pot equiparar al FPO, però el gruix de l’euroescepticisme britànic –no tot- s’alinea clarament a la dreta i en posicions molt reaccionàries, amb una meitat o més del Partit Conservador arrenglerada a favor de dir adéu a la UE.
El clima és d’incertesa a Londres. Les enquestes no mostren un resultat clar, sinó tot el contrari, a un mes just del dia de votació. Els sondejos han anat dibuixant paisatges molt diferents des de fa mesos. La possibilitat de triomf del Brexit, en qualsevol cas, no sembla forassenyada i genera histèria a Brussel·les i en sectors de la City. La darrera enquesta publicada per la BBC, amb data de diumenge passat, mostra un escenari d’infart: un empat a 45% entre els partidaris del "Leave" i els del "Remain", amb un 10% d’indecisos. Aquests van reduint-se a mesura que s’acosta el 23-J, però en una majoria clara es decanten per la sortida. De moment. El discurs de David Cameron, que cada dia adverteix de noves desgràcies en cas de Brexit, ensenya potser amb massa evidència un nerviosisme creixent.
França, primavera del 2017
Les eleccions a Àustria han neguitejat tot el continent, però al capdavall, la república alpina no forma part dels grans estats de la UE. Si el Brexit pot desestabilitzar el Regne Unit, les eleccions presidencials i legislatives a França són un altre embat seriós. Serà la primavera del 2017 i en aquest moments, el panorama que es dibuixa presenta una posició de solidesa per la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. Al FN han seguit amb molta cura la campanya electoral austríaca. El veterà Jean Marie Le Pen, després de la primera volta, va saludar des del seu compte de Twitter els dirigents de l'FPO: “Càlides felicitacions als nostres amics austríacs: el seu èxit prova la força del missatge patriòtic identitari assumit sense complexos”.
La majoria d’analistes donen com a molt probable que la líder del FN passi a la segona volta de les presidencials. En el camp de l’esquerra, la situació de feblesa del PSF és un fet. Ni el president François Hollande ni el seu primer ministre, Manuel Valls, rivals i alhora aliats a la força, són vistos ara per ara amb la capacitat d’aglutinar un percentatge important de suports. El partit d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon intenta consolidar un territori propi.
Però tampoc a la dreta hi ha gran entusiasme. Els Republicans no acaben de resoldre les picabaralles que els sacsegen des de fa mesos. L’expresident Nicolas Sarkozy competeix pel lideratge amb diversos barons de la formació, bàsicament els dos exprimers ministres François Fillon i Alain Juppé.
Les darreres enquestes publicades la setmana pasada a Le Monde mostren en la primera volta un resultat complex: Marine Le Pen obtindria un 27% dels vots, Sarkozy un 21% i Hollande el 16% i, per tant, quedaria fora de la segona volta. Un escenari semblant al viscut l’any 2002, quan Jean Marie Le Pen va passar a la segona volta. Bé, semblant no. Aleshores, el veterà líder ultra va quedar lluny del 20% i les seves opcions eren remotes. Si Juppé fos finalment el cartell de la dreta, en canvi, podria quedar en primera posició (34%) i Marine Le Pen passaria a la segona volta amb el 26%. Però són només enquestes a un any vista.