Diplomàcia de la memòria a Mauthausen

Per primera vegada, una delegació catalana al marge de l’espanyola recorda el miler de compatriotes morts al camp d'extermini | El delegat de la Generalitat a Àustria, Adam Casals, encapçala l'ofrena floral

Homenatge als catalans morts a Mauthausen
Homenatge als catalans morts a Mauthausen | ‏@delgovaustria
15 de maig del 2016
Actualitzat a les 21:28h
El maig de 1945 va ser la fi d’un malson. El 8 de maig, l’Alemanya nazi, derrotada per la coalició aliada, va rendir-se. Fou la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa (al Pacífic duraria encara uns mesos), però va suposar també acabar amb l’horror dels camps d’extermini hitlerians. Uns dies abans, l’exèrcit nord-americà havia entrat al camp de Mauthausen, a Àustria, un dels darrers a ser alliberat. Aquest diumenge s’ha fet la commemoració d’aquell esdeveniment amb la participació de nombroses delegacions internacionals. Per primera vegada en aquests 71 anys des de l’alliberament, la Generalitat ha fet un acte d’homenatge a les víctimes al marge del que han fet les autoritats espanyoles.

El delegat de la Generalitat a Viena, Adam Casals, ha fet, en nom del Govern català, una ofrena floral davant del monument que recorda els republicans que, fugint del triomf de Franco el 1939, no van trigar a caure en les urpes del nazisme. Prop d’un miler de catalans van morir a Mauthausen, esdevingut un dels grans complexos d’extermini del III Reich.

Mauthausen ocupa un lloc destacat en l’imaginari dels republicans catalans i dels espanyols. Milers d’ells van ser-hi internats. Quan les autoritats alemanyes van preguntar al règim de Franco si se’ls podia considerar espanyols, la resposta va ser que Espanya no els considerava com a tals. Des d’aleshores se’ls va etiquetar com a apàtrides.

Supervivents catalans

D’entre els presoners catalans que van sobreviure a l’acció assassina nazi, hi havia el fotògraf Francesc Boix, el material gràfic del qual va servir després per incriminar els dirigents hitlerians en els processos incoats per les potències aliades. Boix va ser testimoni en el judici de Nuremberg. L’escriptor Joaquim Amat-Piniella va ser un altre dels supervivents, i va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura de l’Holocaust.    

Amb l’acte d'aquest diumenge a Mauthausen, a prop de la ciutat austríaca de Linz, la delegació catalana a Viena ha fet un acte d’estat. La bandera catalana ha estat visible, amb plena normalitat, enmig d’altres banderes de països “normals”. Ha estat també un acte de diplomàcia de la memòria. La bandera de Catalunya ha onejat avui a Mauthausen, rendint homenatge a tots els Amat-Piniella que van contemplar la maquinària de l’infern.