Les eleccions al secretariat de l'ANC deixen un escenari molt obert

El sector crític aconsegueix més llocs de la llista nacional, però els elegits pel territori són majoria | En la primera votació són necessaris dos terços per elegir el president | La baixa participació ha sorprès en el si de l'entitat independentista

15 de maig del 2016
Actualitzat a les 14:14h

Jordi Sànchez, Liz Castro i Josep Sabaté, entre altres, en una imatge d'arxiu Foto: Isaac Meler


Penetrar en els secrets del procés electoral de l’ANC pot ser més complicat que analitzar un conclave. Dissabte vinent, els 77 elegits al secretariat nacional de l’Assemblea escolliran la seva cúpula directiva. Es fa difícil d’esbrinar per on poden anar els trets. Dels 25 elegits per la llista nacional, l’anomenat sector crític ha aconseguit situar catorze membres, però n’hi ha 52 que han arribat a través de les llistes territorials, el que fa arriscat avançar pronòstics.

S’han produït sorpreses per tots dos costats. Liz Castro ha aconseguit ser la més votada altre cop –ja ho va ser l’any passat–, però les figures que han liderat el corrent crític, Antonio Baños i Quim Torra, han quedat per sota de Jordi Sànchez, a només una seixantena de vots de Castro. Serà aquesta l’abanderada del bloc crític en la votació a la presidència de dissabte?  

Crítiques al procés electoral

El procés electoral ha presentat característiques que han merescut algunes crítiques. Membres de l’entitat creuen que no hi ha hagut prou temps perquè els candidats menys mediàtics de la llista nacional poguessin fer una mínima campanya. També s’ha criticat que no s’hagi permès la presentació de llistes formals.

Però un dels qui ha estat candidat, Josep Pinyol, ha explicat a NacióDigital com veuen molts socis aquest factor: “Des de l’inici, l’ANC ha volgut evitar allò que ha caracteritzat massa sovint el moviment independentista: les seves lluites fratricides. Per això es va optar perquè no hi haguessin equips electorals. Perquè no s’entrés altre cop en la dinàmica de lluita de faccions. Aquest esperit unitari és el que ha donat força a l’ANC”. En opinió de Pinyol, “s’ha reproduït dins de l’ANC la disputa que es va generar després del 27-S entorn la investidura d’Artur Mas”. De fet, la mateixa junta electoral va emetre una nota on admetia que va actuar "obviant nombrosos irregularitats".

D’entre els membres del secretariat elegit, partidaris de Jordi Sànchez –Joan Canadell, Ariadna Benet, Àngels Folch, Maria Teresa Mira, Jordi Pairó, Francesc Abad, Marcel Padrós, Bernat Vila– es veuran les cares amb els seus crítics –Castro, Baños i Torra, a més d’Agustí Alcoberro, Josep Sabaté, Jordi Calvís, Assumpció Castellví, Pere Grau, Ariadna Isern, David Ros-. Cal tenir present que per elegir els càrrecs més rellevants, començant per la presidència, calen en primera votació dos terços dels 77 integrants del secretariat. Després és suficient la majoria simple.

Fonts de l’ANC assenyalen l’endemà de la votació que una altra sorpresa ha estat una participació de poc més de 7.000 persones, el que evidenciaria que la polèmica encetada no ha desfermat un gran entusiasme en les bases de l’entitat.