Doctor Deseo: «La nova mirada del món ha de passar per la feminitat»

"Són cirurgians contra l'oblit quotidià, resistents a peu de vida i peu de carrer". Així defineix David Fernàndez a Doctor Deseo, el grup que toca aquest divendres, 13 de maig, a la sala Bikini de Barcelona, on hi arriben després de set concerts a Euskal Herria que han tancat amb un rotund sold out. Liderats per l'incombustible Francis Díez, la formació celebra trenta anys de carrera amb un disc/dvd de factura bellíssima, Igual y diferente. Una mirada distinta (Baga Biga, 2016). Pel camí, no han perdut ni una engruna de compromís, de pulsió rock, d'actitud davant el pas del temps, sinó més aviat tot el contrari: han ampliat horitzons, el gust pel detall i referències.
 
Amb un disseny que transcendeix el format clàssic del disc compacte, el llibret composa relacions entre les lletres i pel·lícules com Arrebato (Ivan Zulueta), Amor a quemarropa (Tony Scott), Blade Runner (Ridley Scott) o 2046 (Wong Kar-wai), entre d'altres. Tampoc no és gens casual que la primera cançó tingui una èpica que recorda els spaguetti western d'Ennio Morricone, o que sigui l'actriu Louise Brooks el rostre de la coberta de l'àlbum. "Era una dona d'una cultura i sensualitat brutals, que va passar per abusos sexuals a l'adolescència i que va marcar pautes estètiques molt més enllà d'un pentinat icònic", amb una petja pop que arriba fins a Valentina, un cèlebre còmic de culte que s'inspira, precisament, en la seva imatge.
 
Una nova mirada que reivindica la feminitat

"Louise Brooks representa La mirada distinta del disc, aquella que ens diu que la nova mirada del món ha de passar per la feminitat", explica Francis, mentre afegeix que "la gestió de la tribu té, ara mateix, una prioritat bàsica que ha de passar per tot allò que és femení". Una manera de veure el món que és l'ànima que recorre el disc, tal com subratlla la cita de Marcel Proust que tanca el llibret: "L'autèntic viatge del descobriment no passa per veure nous paisatges, sinó per saber mirar". Potser aquest és el secret de la longevitat de Doctor Deseo? "No ho sé, però sí sé que no teníem previst durar tant", exclama Francis amb certa felicitat i un polsim, també, d'incredulitat.
 
"Som un grup que té una forma de treballar que ens ha funcionat". El secret, segons el líder del grup basc és parar, sempre, un any. "Si vius molt als escenaris et pot acabar passant com als polítics: que desconnectis de la gent", afirma. I, és clar, també hi intervé el desig: "quan en tens, és una cosa insaciable i no pots parar". Aquest desig fa que sempre s'involucrin al màxim en allò que ofereixen al seu públic. "Ara ens venia fer un disc en format de luxe, i l'hem fet amb una implicació total, amb un disseny que digués coses del disc mateix". Una nova obra que lliga amb la fam de renovació constant.
 
L'àlbum, però, també té "alguna cosa de resum", com confessa Francis. Les noves cançons agafen el camí que s'ha traçat i el continuen, amb els ulls i les orelles ben obertes, absorbint tot el que sigui possible. "Doctor Deseo som músics, però fans de la cultura popular i estem contínuament escoltant música amb el desig de generar alguna cosa diferent", sigui quina sigui la referència, jugant amb elements diversos. "A Igual y diferente. Una mirada distinta hem treballat amb unes bases rítmiques molt poderoses, amb capes de coses que ens interessen, com el rock'n'roll, garage, country rock, soul, psicodèlica i bases electròniques". Tot entès com un joc on hi batega el secret de la perdurabilitat: sonar fresc com el primer dia i renovar, sempre, la mirada. Cap altre aprenentatge millor per poder sobreviure trenta anys en un món que, sovint, oblida massa ràpid.