11
de maig
del
2016
Actualitzat
el
12
de maig
a les
21:15h
El moviment efectuat per Ximo Puig, president de la Generalitat valenciana i líder del PSPV, oferint un acord a Compromís i Podem per anar plegats al Senat, ha remogut les aigües al PSOE. La direcció del partit, amb Pedro Sánchez al davant, ja ha sortit al pas del dirigent valencià, advertint-li que no es permetrà que es tanqui aquesta aliança. Però el gir efectuat per Puig és d'alta volada.
El paper de les forces progressistes valencianes ha estat rellevant en aquests mesos des del 20-D. Des de Compromís s'han fet tots els esforços per establir un pont entre el PSOE i Podem, que no ha fructificat malgrat la mà esquerra de Joan Baldoví al Congrés. Ara, ha estat també des de València, però des del cantó socialista, que s'ha volgut obrir el joc d'unes negociacions que podrien facilitar un escenari més creatiu després del 26-J.
Hi ha precedents
Des de la cúpula del PSOE ja han dit que "no", de manera rotunda, a Ximo Puig. A Ferraz veuen el gir de Puig com un obstacle per assentar el seu discurs contra Podem en la campanya electoral que ara s'inicia. Però el cert és que hi ha molts precedents de coalicions progressistes al Senat. En els inicis de la transició ja es va gestar una aliança, Senadors per la Democràcia, en diverses províncies, que aplegava socialistes, comunistes i altres forces. A Catalunya es van fer en diversos moments coalicions com l'Entesa dels Catalans, o bé Catalunya, Democràcia i Socialisme, amb PSC, ERC i independents. I més recentment, l'Entesa Catalana de Progrés, precisament amb els independentistes d'Esquerra, amb els quals ara sembla que està "prohibit" pactar.
"Fa més por el zarpazo del PP que el sorpaso"
Un dels membres del PSOE que ha vist amb més bons ulls la proposta valenciana ha estat José Antonio Pérez Tapias, excandidat a la secretaria general del PSOE en les primàries del 2014 i referent de la seva ala esquerra. En declaracions a NacióDigital, Pérez Tapias considera "interessant" el moviment de Puig i adverteix el seu partit que eviti "caure en un plantejament purament defensiu i encara menys en discursos contra una suposada radicalitat". El militant socialista recorda que "molts votants de Podem ho havien estat abans del PSOE".
Pérez Tapias creu que "fa més por el zarpazo del PP que no pas el sorpaso de Podem" i asegura que el PSOE ha d'estar preparat per l'escenari que es pot conformar després del 26-J: "El PSOE ha de saber llegar la realitat que crea el pacte Podem-IU, que ens exigeix ser capaços d'articular la pluralitat de l'esquerra". Segons ell, que es proclama militant lleial del seu partit, "cal buscar alternatives a la dreta i un programa reformista no pot bandejar tampoc un tema esencial com és la crisi d'esta, que es planteja arran de la situació política a Catalunya".
Una coalició com la que proposa el líder valencià podría capgirar la correlació de forces al Senat, on el PP va assolir la majoria absoluta en les darreres convocatòries electorals. La iniciativa de Ximó Puig té també una altra lectura. Suposa un distanciament, petit o gran, respecte a les posicions de Susana Díaz, gran enemiga de tot acostament amb els de Pablo Iglesias i amb qui fins ara Puig es considerava alineat.
El paper de les forces progressistes valencianes ha estat rellevant en aquests mesos des del 20-D. Des de Compromís s'han fet tots els esforços per establir un pont entre el PSOE i Podem, que no ha fructificat malgrat la mà esquerra de Joan Baldoví al Congrés. Ara, ha estat també des de València, però des del cantó socialista, que s'ha volgut obrir el joc d'unes negociacions que podrien facilitar un escenari més creatiu després del 26-J.
Hi ha precedents
Des de la cúpula del PSOE ja han dit que "no", de manera rotunda, a Ximo Puig. A Ferraz veuen el gir de Puig com un obstacle per assentar el seu discurs contra Podem en la campanya electoral que ara s'inicia. Però el cert és que hi ha molts precedents de coalicions progressistes al Senat. En els inicis de la transició ja es va gestar una aliança, Senadors per la Democràcia, en diverses províncies, que aplegava socialistes, comunistes i altres forces. A Catalunya es van fer en diversos moments coalicions com l'Entesa dels Catalans, o bé Catalunya, Democràcia i Socialisme, amb PSC, ERC i independents. I més recentment, l'Entesa Catalana de Progrés, precisament amb els independentistes d'Esquerra, amb els quals ara sembla que està "prohibit" pactar.
"Fa més por el zarpazo del PP que el sorpaso"
Un dels membres del PSOE que ha vist amb més bons ulls la proposta valenciana ha estat José Antonio Pérez Tapias, excandidat a la secretaria general del PSOE en les primàries del 2014 i referent de la seva ala esquerra. En declaracions a NacióDigital, Pérez Tapias considera "interessant" el moviment de Puig i adverteix el seu partit que eviti "caure en un plantejament purament defensiu i encara menys en discursos contra una suposada radicalitat". El militant socialista recorda que "molts votants de Podem ho havien estat abans del PSOE".
Pérez Tapias creu que "fa més por el zarpazo del PP que no pas el sorpaso de Podem" i asegura que el PSOE ha d'estar preparat per l'escenari que es pot conformar després del 26-J: "El PSOE ha de saber llegar la realitat que crea el pacte Podem-IU, que ens exigeix ser capaços d'articular la pluralitat de l'esquerra". Segons ell, que es proclama militant lleial del seu partit, "cal buscar alternatives a la dreta i un programa reformista no pot bandejar tampoc un tema esencial com és la crisi d'esta, que es planteja arran de la situació política a Catalunya".
Una coalició com la que proposa el líder valencià podría capgirar la correlació de forces al Senat, on el PP va assolir la majoria absoluta en les darreres convocatòries electorals. La iniciativa de Ximó Puig té també una altra lectura. Suposa un distanciament, petit o gran, respecte a les posicions de Susana Díaz, gran enemiga de tot acostament amb els de Pablo Iglesias i amb qui fins ara Puig es considerava alineat.