03
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
20:01h
Les relacions entre Convergència Democràtica i Demòcrates de Catalunya –el partit sorgit de la fractura interna a UDC- travessen un moment de discrepàncies. L’estratègia política a Madrid i el terme “Convergència” són alguns dels punts que allunyen, ara per ara, les dues formacions, aliades i integrants tant de Junts pel Sí com de Democràcia i Llibertat.
En sengles rodes de premsa d’ahir de les dues formacions, es van evidenciar les tensions existents. Mentre Antoni Castellà proclamava que volien ser presents al Congrés “per bloquejar la política espanyola”, el president de CDC, Artur Mas, no va amagar la seva sorpresa davant aquesta afirmació, tot dient que “no volem que a l’Estat li vagin malament les coses”.
Fonts de Demòcrates han explicat a NacióDigital que el seu partit considera que “a Madrid si ha d’anar tenint clar que s’hi va a fer política internacional”. El mateix Castellà havia dit en el passat que només entendria un suport a un executiu espanyol si era per garantir la culminació del procés sobiranista. En això, les diferències no són enormes amb CDC, però sí que ho són els accents i matisos.
El problema del nom
La possibilitat que la candidatura de CDC al Congrés inclogui el terme “Convergència”, que s’ha apuntat aquests dies i ahir dilluns va ser corroborada pel mateix Artur Mas, és un altre punt de conflicte. Membres de Demòcrates titllen d’“esquizofrènica” l’intent de reflotar la marca de Convergència després de dir que s’engegava un procés de renovació interna. En les darreres eleccions espanyoles, CDC i Demòcrates, junt amb Reagrupament, es van aixoplugar sota la marca Democràcia i Llibertat. A Demòcrates, es tem que amb la recuperació del terme Convergència es vagi “alguna pantalla enrere”.
El preu d’eixamplar la base social
Una altra diferència manifesta entre convergents i democristians sobiranistes rau en el concepte d’“eixamplar la base social de l’independentisme”. La voluntat de la direcció de CDC d’aplegar en la seva formació independentistes i catalanistes que no ho són ha generat desconfiança a Demòcrates. Els dirigents democristians subratllen també la necessitat d’ampliar suports, “però amb l’ambició de convertir en independentistes els qui ara encara no ho són, no al preu de diluir el sobiranisme per intentar sumar”, en paraules de dirigents de Demòcrates.
En sengles rodes de premsa d’ahir de les dues formacions, es van evidenciar les tensions existents. Mentre Antoni Castellà proclamava que volien ser presents al Congrés “per bloquejar la política espanyola”, el president de CDC, Artur Mas, no va amagar la seva sorpresa davant aquesta afirmació, tot dient que “no volem que a l’Estat li vagin malament les coses”.
Fonts de Demòcrates han explicat a NacióDigital que el seu partit considera que “a Madrid si ha d’anar tenint clar que s’hi va a fer política internacional”. El mateix Castellà havia dit en el passat que només entendria un suport a un executiu espanyol si era per garantir la culminació del procés sobiranista. En això, les diferències no són enormes amb CDC, però sí que ho són els accents i matisos.
El problema del nom
La possibilitat que la candidatura de CDC al Congrés inclogui el terme “Convergència”, que s’ha apuntat aquests dies i ahir dilluns va ser corroborada pel mateix Artur Mas, és un altre punt de conflicte. Membres de Demòcrates titllen d’“esquizofrènica” l’intent de reflotar la marca de Convergència després de dir que s’engegava un procés de renovació interna. En les darreres eleccions espanyoles, CDC i Demòcrates, junt amb Reagrupament, es van aixoplugar sota la marca Democràcia i Llibertat. A Demòcrates, es tem que amb la recuperació del terme Convergència es vagi “alguna pantalla enrere”.
El preu d’eixamplar la base social
Una altra diferència manifesta entre convergents i democristians sobiranistes rau en el concepte d’“eixamplar la base social de l’independentisme”. La voluntat de la direcció de CDC d’aplegar en la seva formació independentistes i catalanistes que no ho són ha generat desconfiança a Demòcrates. Els dirigents democristians subratllen també la necessitat d’ampliar suports, “però amb l’ambició de convertir en independentistes els qui ara encara no ho són, no al preu de diluir el sobiranisme per intentar sumar”, en paraules de dirigents de Demòcrates.