03
de maig
del
2016
Actualitzat
el
04
de maig
a les
17:28h
Entrevistem Alfred Bosch (Barcelona, 1961) quan es compleix gairebé el primer any de mandat del govern d'Ada Colau. El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona ha estat el primer de pactar l'ampliació pressupostària amb l'alcaldessa, i ha garantit partides com la que ha de permetre l'arribada parcial de la Línia 10 del metro a la Zona Franca. Ara proposa un pacte de govern amb Colau, els republicans i la CUP, el qual dependrà en bona mesura de si l'alcaldessa pot aprovar en els pròxims dies la modificació del pressupost.
- Confia en el fet que la seva proposta de govern de BComú, ERC i la CUP tirarà endavant, tot i que la formació anticapitalista la va rebutjar al cap de dues hores?
- És vigent perquè és la proposta que realment respon a les urnes. La gent a Barcelona va votar canvi, als nous partits, als que mai havien estat establishment ni havien manat a la ciutat. Va créixer BComú, una força relativament nova però amb ingredients antics; ERC, que és un partit clarament sense màcula i que vol una transformació molt profunda de la ciutat i el país, i l'esquerra alternativa de la CUP. Van baixar molt CiU, el PSC, el PP, les forces més tradicionals de l'establishment. Anar a buscar una aliança de govern amb aquests partits és una gran equivocació. Hauríem de buscar una aliança amb partits de la nova política, que són d'esquerra i que estan instal·lats en la democràcia, en el dret a decidir com a mínim.
- Veu a Ada Colau compromesa amb el dret a decidir?
- És el que diu ella. Tant Ada Colau com la seva gent a Madrid d'En Comú Podem i en Xavier Domènech diuen que ells estan per un referèndum d'independència.
- Aquesta setmana es pot desencallar la modificació pressupostària. Un "sí" o una abstenció de la CUP que permeti aprovar el pressupost facilitarà que es materialitzi la seva proposta de govern?
- Sí. La decisió l'ha de prendre Ada Colau. Si ella admet que s'ha de respondre al canvi real, a la nova política, tenir gent que no està tocada per casos de corrupció, gent de l'esquerra i l'esquerra alternativa; si Ada Colau hi creu, ja convencerem a qui calgui.
- Vostè ha dit que la CUP ha demostrat responsabilitat en molts municipis. Creu que a Barcelona té la mateixa actitud?
- Amb la gent de BComú hem de convèncer a la CUP que participin en el govern. No hi ha cap raó objectiva per pensar que el que és possible a Badalona, Montcada o Sabadell no és possible a Barcelona.
- Es posa algun límit temporal per arribar a un acord de govern amb Colau?
- Jo poso una línia de sortida a partir dels pressupostos, que es poden tancar aquest dijous o divendres. A partir de llavors hem de començar a parlar. Sé que no serà fàcil, segurament és una via difícil. La fàcil és agafar la gent de sempre, de l'establishment i que té una tradició de repartir-se les cadires a l'ajuntament. Això voldria dir, pel que fa a Ada Colau, reforçar-se amb gent que va ser penalitzada a les urnes, com el PSC, i que són percebuts com els de sempre.
- Quan va fer la proposta del pacte de govern va apostar per crear una vicealcaldia de Treball. Es postula pel càrrec?
- No, però tampoc me'n descarto. És important que se li doni molta importància a la generació d'ocupació, que és el principal problema de la ciutat. I a tot el que va al darrere, que és la promoció econòmica i la projecció internacional. Són coses que es fan molt poc i s'han d'activar.
- Com valora els primers 11 mesos de govern de Colau?
- Grans esperances i poques realitats. És un govern que va entrar amb molta il·lusió i moltes promeses, i la gent que els va votar hi va posar molta il·lusió. Mires al cap d'un any què s'ha fet i hi veus molt poca cosa.
- Pot posar algun exemple significatiu?
- Per exemple els desnonaments, que era una de les banderes principals de Colau. Avui hi ha el mateix nombre de desnonaments a Barcelona que hi havia fa un any. O la lluita contra la proliferació del turisme desfermat. Hi ha més apartaments turístics il·legals ara que fa un any. La moratòria no ha ajudat. Si congeles tot, la gent tendeix a fer activitat clandestina. Suggeríem que la moratòria afectés el centre de la ciutat i zones més saturades però que permetés derivar activitat cap a altres barris. L'altra opció és posar un cos d'inspectors a vigilar. Estem comprovant que és més fàcil fer discursos que construir realitats.
- Vostè viu al barri Gòtic. Quan surt al carrer es troba amb la mateixa concentració turística que fa un any?
- La mateixa o potser una mica més. El que es nota, i és de fa uns quants anys, és que augmenta la presència i densitat del turisme al Gòtic i altres zones com la Sagrada Família. També es confirma com n'és de difícil imposar una convivència cívica. El problema no són els turistes sinó l'incivisme. El senyor que lloga un apartament turístic il·legal és un incívic: és una activitat que no paga impostos, que no té llicència, que pot acabar molestant els veïns. També és incivisme que la gent comenci a anar a tot arreu a tota velocitat amb "motoretes", segways i tricicles. Hem demanat al ple diverses vegades que això estigui sota control. La gent gran de la ciutat se't queixa amb raó perquè cada cop és més difícil transitar pel carrer.
- Què és el primer que faria davant aquesta concentració turística?
- Hi ha una ordenança, i la majoria de problemes que tenim estan reflectits a l'ordenança. S'ha d'aplicar l'ordenança amb duresa revolucionària, perquè el canvi que necessitem ha de ser molt profund cap a la convivència i la concòrdia ciutadana. Allò de dues persones copulant al metro no té importància. I una persona pixant al carrer té importància? I una a tota velocitat en una andròmina elèctrica? I algú que lloga un pis il·legal? Una actitud incívica no té importància però el conjunt s'ha d'aturar. De quina manera? Amb agents, inspeccions, un cos que mantingui la pau social que tots volem, perquè l'espai públic és de tothom. No podem confondre el progressisme amb la falta de normes a l'espai públic. Jo no entenc com algú pot dir que "com que sóc d'esquerres al carrer s'hi pot fer de tot".
- Creu que el govern de Colau no aplica l'ordenança del civisme?
- Jo crec que no prou. És més, a la campanya demanàvem la derogació de l'ordenança i que es convertís en una ordenança de convivència. Que no anés a penalitzar situacions de marginalitat social, com temes de prostitució o sense sostre.
- L'alcaldessa va dir al ple de divendres que el govern treballa per fer compatible Can Vies amb el calaix de Sants, i aquest diumenge es va ocupar l'edifici del Borsí, que també és públic. Què li sembla la política de Colau envers les ocupacions?
- Parlem d'edificis públics, i algun d'ells, com Can Vies, tenen un ús previst a partir d'un procés participatiu. Ens hem de marcar entre tots quin és l'ús que hem de donar a aquest bé comú. Que algú ocupa per donar-hi un ús social és una actitud molt noble, però qui ha de decidir què se'n fa de l'espai són aquells que han estat escollits per decidir. És Ada Colau que ha de decidir què passa amb Can Vies o el Borsí, i no els ocupants.
- Pel que fa a la connexió del tramvia, l'oposició ha fet un front comú per demanar consens.
- El tramvia no pot anar a més velocitat de la permesa, en tots els sentits, el literal i l'administratiu. Hi ha d'haver uns processos que permetin que els altres grups i els veïns hi puguin dir la seva. S'ha de fer bé perquè no oblidem que estem travessant el cor de Barcelona, per la qual cosa s'ha de començar a treballar amb el projecte.
- Per la Diagonal?
- Forma part del projecte. Potser es posen a fer el projecte i s'adonen que per la Diagonal genera una quantitat d'inconvenients que aconsellen connectar-lo per una altra banda.
- Colau ha fitxat Pere Macias per pilotar la connexió del tramvia per la Diagonal i altres membres de la "vella" política per al seu govern. Potser el govern municipal no aplica el canvi en aquest aspecte?
- La feina tècnica l'han de fer els tècnics, i per tant has d'anar a buscar els millors amb independència del seu origen polític. Crec que l'error és anar a buscar tècnics per la seva filiació. Quan tries algú perquè és dels teus i no perquè és dels millors t'equivoques i fas un mal favor a la ciutat. El cas del Macias és el més clarament contrari a aquesta tesi i no ho considero una equivocació.
- Estem a les portes d'unes eleccions espanyoles de nou. Creu que hi ha d'haver una candidatura unitària, en la qual també participi la CUP?
- Penso que la convocatòria és una reedició de les últimes eleccions espanyoles provocada pel fracàs de la política espanyola, i per tant nosaltres reeditem la llista. És com la segona volta de les mateixes eleccions. Penso que els acords i programa comú compartit s'ha de mantenir, i que les candidatures han de ser les mateixes.
- Com que ja s'ha fet una convocatòria i s'han vist els resultats, caldria presentar una candidatura unitària que modulés el resultat del 20-D?
- Ha sortit el president Puigdemont per dir que hi haurà fair play, i part d'aquest fair play és deixar d'insistir en aquest punt perquè les decisions ja estan preses. Si el president de Catalunya diu que ja està bé, que tirem endavant i que deixem de burxar-nos no seré jo qui burxi en aquest trau.
- Què n'opina de l'oferiment de l'expresident de la Generalitat Artur Mas d'encapçalar una llista unitària el 26-J?
- El president actual de Catalunya diu que no toquem més aquest tema. El més important és la unitat d'acció del procés independentista però la unificació és una altra cosa que ara mateix no toca.
- Les eleccions espanyoles poden dilatar els pactes a l'Ajuntament de Barcelona?
- En el nostre cas no afectarà gens ni mica. En altres casos és possible que sí. A les últimes eleccions espanyoles tot el govern municipal feia campanya. Si ho tornen a fer, els tornarem a dir que la prioritat és Barcelona.
- Quin és el seu compromís amb Barcelona?
- Jo acabaré la meva carrera política a Barcelona. Tampoc vull eternitzar-me en política, i ara la meva devoció és la ciutat, que és la meva manera d'ajudar el país també.
- Confia en el fet que la seva proposta de govern de BComú, ERC i la CUP tirarà endavant, tot i que la formació anticapitalista la va rebutjar al cap de dues hores?
- És vigent perquè és la proposta que realment respon a les urnes. La gent a Barcelona va votar canvi, als nous partits, als que mai havien estat establishment ni havien manat a la ciutat. Va créixer BComú, una força relativament nova però amb ingredients antics; ERC, que és un partit clarament sense màcula i que vol una transformació molt profunda de la ciutat i el país, i l'esquerra alternativa de la CUP. Van baixar molt CiU, el PSC, el PP, les forces més tradicionals de l'establishment. Anar a buscar una aliança de govern amb aquests partits és una gran equivocació. Hauríem de buscar una aliança amb partits de la nova política, que són d'esquerra i que estan instal·lats en la democràcia, en el dret a decidir com a mínim.
- Veu a Ada Colau compromesa amb el dret a decidir?
- És el que diu ella. Tant Ada Colau com la seva gent a Madrid d'En Comú Podem i en Xavier Domènech diuen que ells estan per un referèndum d'independència.
Alfred Bosch parla de pactes a Barcelona. Foto: Adrià Costa
- Aquesta setmana es pot desencallar la modificació pressupostària. Un "sí" o una abstenció de la CUP que permeti aprovar el pressupost facilitarà que es materialitzi la seva proposta de govern?
- Sí. La decisió l'ha de prendre Ada Colau. Si ella admet que s'ha de respondre al canvi real, a la nova política, tenir gent que no està tocada per casos de corrupció, gent de l'esquerra i l'esquerra alternativa; si Ada Colau hi creu, ja convencerem a qui calgui.
- Vostè ha dit que la CUP ha demostrat responsabilitat en molts municipis. Creu que a Barcelona té la mateixa actitud?
- Amb la gent de BComú hem de convèncer a la CUP que participin en el govern. No hi ha cap raó objectiva per pensar que el que és possible a Badalona, Montcada o Sabadell no és possible a Barcelona.
- Es posa algun límit temporal per arribar a un acord de govern amb Colau?
- Jo poso una línia de sortida a partir dels pressupostos, que es poden tancar aquest dijous o divendres. A partir de llavors hem de començar a parlar. Sé que no serà fàcil, segurament és una via difícil. La fàcil és agafar la gent de sempre, de l'establishment i que té una tradició de repartir-se les cadires a l'ajuntament. Això voldria dir, pel que fa a Ada Colau, reforçar-se amb gent que va ser penalitzada a les urnes, com el PSC, i que són percebuts com els de sempre.
- Quan va fer la proposta del pacte de govern va apostar per crear una vicealcaldia de Treball. Es postula pel càrrec?
- No, però tampoc me'n descarto. És important que se li doni molta importància a la generació d'ocupació, que és el principal problema de la ciutat. I a tot el que va al darrere, que és la promoció econòmica i la projecció internacional. Són coses que es fan molt poc i s'han d'activar.
El republicà Alfred Bosch fa balanç d'un any de mandat de Colau. Foto: Adrià Costa
- Com valora els primers 11 mesos de govern de Colau?
- Grans esperances i poques realitats. És un govern que va entrar amb molta il·lusió i moltes promeses, i la gent que els va votar hi va posar molta il·lusió. Mires al cap d'un any què s'ha fet i hi veus molt poca cosa.
- Pot posar algun exemple significatiu?
- Per exemple els desnonaments, que era una de les banderes principals de Colau. Avui hi ha el mateix nombre de desnonaments a Barcelona que hi havia fa un any. O la lluita contra la proliferació del turisme desfermat. Hi ha més apartaments turístics il·legals ara que fa un any. La moratòria no ha ajudat. Si congeles tot, la gent tendeix a fer activitat clandestina. Suggeríem que la moratòria afectés el centre de la ciutat i zones més saturades però que permetés derivar activitat cap a altres barris. L'altra opció és posar un cos d'inspectors a vigilar. Estem comprovant que és més fàcil fer discursos que construir realitats.
- Vostè viu al barri Gòtic. Quan surt al carrer es troba amb la mateixa concentració turística que fa un any?
- La mateixa o potser una mica més. El que es nota, i és de fa uns quants anys, és que augmenta la presència i densitat del turisme al Gòtic i altres zones com la Sagrada Família. També es confirma com n'és de difícil imposar una convivència cívica. El problema no són els turistes sinó l'incivisme. El senyor que lloga un apartament turístic il·legal és un incívic: és una activitat que no paga impostos, que no té llicència, que pot acabar molestant els veïns. També és incivisme que la gent comenci a anar a tot arreu a tota velocitat amb "motoretes", segways i tricicles. Hem demanat al ple diverses vegades que això estigui sota control. La gent gran de la ciutat se't queixa amb raó perquè cada cop és més difícil transitar pel carrer.
- Què és el primer que faria davant aquesta concentració turística?
- Hi ha una ordenança, i la majoria de problemes que tenim estan reflectits a l'ordenança. S'ha d'aplicar l'ordenança amb duresa revolucionària, perquè el canvi que necessitem ha de ser molt profund cap a la convivència i la concòrdia ciutadana. Allò de dues persones copulant al metro no té importància. I una persona pixant al carrer té importància? I una a tota velocitat en una andròmina elèctrica? I algú que lloga un pis il·legal? Una actitud incívica no té importància però el conjunt s'ha d'aturar. De quina manera? Amb agents, inspeccions, un cos que mantingui la pau social que tots volem, perquè l'espai públic és de tothom. No podem confondre el progressisme amb la falta de normes a l'espai públic. Jo no entenc com algú pot dir que "com que sóc d'esquerres al carrer s'hi pot fer de tot".
- Creu que el govern de Colau no aplica l'ordenança del civisme?
- Jo crec que no prou. És més, a la campanya demanàvem la derogació de l'ordenança i que es convertís en una ordenança de convivència. Que no anés a penalitzar situacions de marginalitat social, com temes de prostitució o sense sostre.
- L'alcaldessa va dir al ple de divendres que el govern treballa per fer compatible Can Vies amb el calaix de Sants, i aquest diumenge es va ocupar l'edifici del Borsí, que també és públic. Què li sembla la política de Colau envers les ocupacions?
- Parlem d'edificis públics, i algun d'ells, com Can Vies, tenen un ús previst a partir d'un procés participatiu. Ens hem de marcar entre tots quin és l'ús que hem de donar a aquest bé comú. Que algú ocupa per donar-hi un ús social és una actitud molt noble, però qui ha de decidir què se'n fa de l'espai són aquells que han estat escollits per decidir. És Ada Colau que ha de decidir què passa amb Can Vies o el Borsí, i no els ocupants.
Alfred Bosch en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Pel que fa a la connexió del tramvia, l'oposició ha fet un front comú per demanar consens.
- El tramvia no pot anar a més velocitat de la permesa, en tots els sentits, el literal i l'administratiu. Hi ha d'haver uns processos que permetin que els altres grups i els veïns hi puguin dir la seva. S'ha de fer bé perquè no oblidem que estem travessant el cor de Barcelona, per la qual cosa s'ha de començar a treballar amb el projecte.
- Per la Diagonal?
- Forma part del projecte. Potser es posen a fer el projecte i s'adonen que per la Diagonal genera una quantitat d'inconvenients que aconsellen connectar-lo per una altra banda.
- Colau ha fitxat Pere Macias per pilotar la connexió del tramvia per la Diagonal i altres membres de la "vella" política per al seu govern. Potser el govern municipal no aplica el canvi en aquest aspecte?
- La feina tècnica l'han de fer els tècnics, i per tant has d'anar a buscar els millors amb independència del seu origen polític. Crec que l'error és anar a buscar tècnics per la seva filiació. Quan tries algú perquè és dels teus i no perquè és dels millors t'equivoques i fas un mal favor a la ciutat. El cas del Macias és el més clarament contrari a aquesta tesi i no ho considero una equivocació.
- Estem a les portes d'unes eleccions espanyoles de nou. Creu que hi ha d'haver una candidatura unitària, en la qual també participi la CUP?
- Penso que la convocatòria és una reedició de les últimes eleccions espanyoles provocada pel fracàs de la política espanyola, i per tant nosaltres reeditem la llista. És com la segona volta de les mateixes eleccions. Penso que els acords i programa comú compartit s'ha de mantenir, i que les candidatures han de ser les mateixes.
- Com que ja s'ha fet una convocatòria i s'han vist els resultats, caldria presentar una candidatura unitària que modulés el resultat del 20-D?
- Ha sortit el president Puigdemont per dir que hi haurà fair play, i part d'aquest fair play és deixar d'insistir en aquest punt perquè les decisions ja estan preses. Si el president de Catalunya diu que ja està bé, que tirem endavant i que deixem de burxar-nos no seré jo qui burxi en aquest trau.
- Què n'opina de l'oferiment de l'expresident de la Generalitat Artur Mas d'encapçalar una llista unitària el 26-J?
- El president actual de Catalunya diu que no toquem més aquest tema. El més important és la unitat d'acció del procés independentista però la unificació és una altra cosa que ara mateix no toca.
Alfred Bosch a la seu nacional d'ERC. Foto: Adrià Costa
- Les eleccions espanyoles poden dilatar els pactes a l'Ajuntament de Barcelona?
- En el nostre cas no afectarà gens ni mica. En altres casos és possible que sí. A les últimes eleccions espanyoles tot el govern municipal feia campanya. Si ho tornen a fer, els tornarem a dir que la prioritat és Barcelona.
- Quin és el seu compromís amb Barcelona?
- Jo acabaré la meva carrera política a Barcelona. Tampoc vull eternitzar-me en política, i ara la meva devoció és la ciutat, que és la meva manera d'ajudar el país també.