08
de maig
del
2016
Actualitzat
el
20
de maig
a les
15:42h
L'encara president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va tancar la legislatura amb més decrets llei aprovats des de la Transició de 1978, en termes proporcionals. Es tracta d'un instrument legislatiu de l'executiu espanyol que permet aprovar lleis en 30 dies amb la possibilitat d'evitar esmenes i debats parlamentaris.
Més concretament, amb un total de 239 iniciatives legislatives impulsades, el govern de Rajoy es va decantar pel decret llei en un 31% dels casos, deixant de banda el procediment dels projectes de llei (que pot durar mesos). Es tracta d'un percentatge mai assolit, tot i que José Maria Aznar, s'hi va quedar a prop, amb un 30%. Tampoc en va quedar lluny l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero, que va arribar a un 27% entre els anys 2008 i 2011.
Per la via del decretazo, com es coneix popularment el decret llei, el govern de Rajoy va implantar mesures com les retallades en sanitat o el copagament farmacèutic a l'estat espanyol, entre d'altres. Però el punt àlgid va arribar amb Reial Decret Llei 8/2014, de 4 de juliol, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, conegut com el "decret omnibus" i que diversos partits de l'oposició van portar al Tribunal Constitucional. En aquesta ocasió, es van dur a terme 47 modificacions legislatives en àmbits tant dispars que anaven des d'una exposició de Picasso fins al finançament de PIMES, la llei del cinema o l'ús de drones, com recollia el mateix dia de la seva publicació El BOE Nuestro de Cada Día.
El problema: un "ús sectari"
Vista la potència del decret llei, es pot concloure que és un mal instrument? El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, Joan Lluís Pérez, descarta que un govern amb majoria absoluta necessàriament l'hagi de fer servir malament. El problema, més aviat, és fer-ne un "ús sectari" juntament amb una actitud "poc dialogant".
"Es tracta d'un instrument molt potent per regular qualsevol cosa, tot i que és una intervenció una mica brutal", apunta l'expert, tot afegint que si un president té majoria absoluta, té poder per "posar en el món unes idees que són del propi govern". En aquest sentit, el PP ha gaudit d'una majoria absoluta al Congrés i al Senat per fer "el que ha volgut".
Tot i això, aquesta eina legislativa té límits, com les institucions bàsiques de l'Estat o els drets i deures dels ciutadans consagrats en la Constitució, i només s'hauria d'aplicar en cas "d'extraordinària i urgent necessitat", com determina l'article 86 de la carta magna espanyola. Tanmateix, de poc han valgut aquestes línies roges en alguns casos, ja que, com assenyala Pérez, s'interpreten de manera "laxa" i el seu ús ja és "habitual". "Les reformes laborals han començat amb decrets lleis, tot i que afecten el dret al treball", exemplifica.
L'economia i el Constitucional
Per a Joan Ridao, professor de dret constitucional a la UB, exdiputat d'ERC al Congrés espanyol i actual membre del Consell de Garanties Estatutàries, les dades sobre l'ús del decret llei s'han d'interpretar d'acord amb dos factors. D'una banda, "les conjuntures polítiques i econòmiques", assenyala, ja que, "des de 2006 fins ara hi ha hagut molta més profusió de decrets llei de caràcter econòmic". A això afegeix que fins al 1996 també es van haver de complir requeriments europeus com el Tractat de Maastricht o els paràmetres de convergència i liberalització econòmica, coincidint amb l'última etapa socialista i l'inici de l'era d'Aznar.
Les dues darreres legislatures i, especialment la de Rajoy, han coincidit amb una etapa amb un gran nombre de directrius emanades de la Unió Europea i la reforma de l'article 135 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, Ridao afegeix com a factor que "la filosofia de l'estabilitat pressupostària" ha vingut acompanyada d'una "actitud deferent" del Tribunal Constitucional respecte els decrets llei.
Així, l'exdiputat republicà explica que en els últims anys el Constitucional espanyol ha variat la seva doctrina sobre aquesta eina legislativa. Si al principi de la democràcia, l'alt tribunal feia una lectura "molt restrictiva" de l'article 86 de la carta magna, darrerament la seva interpretació ha tendit cap a considerar que l'adequació de l'ús del decret llei depèn més aviat de consideracions "polítiques". "L'ha configurat com una iniciativa que correspon jutjar al govern a l'empara de la seva direcció política i les cambres han de jutjar aquesta oportunitat des d'un punt de vista polític", detalla Ridao.
Temps difícils per al decret llei?
Les dificultats per formar govern des de les passades eleccions espanyoles del 20-D i les poques probabilitats de cap partit d'aconseguir una majoria en els comicis ja convocats per al 26-J poden posar aquest ús tant intens del decret llei en quarantena. "Un cop fet pols el bipartidisme de les últimes dècades, ve una polaritat política bastant extrema que farà difícil dictar decrets lleis sense negociacions", apunta Josep Lluís Pérez.
Malgrat el context, el catedràtic de la UAB assenyala que amb un "govern de coalició" també es poden dictar molts decrets llei. "La clau és que s'han de posar d'acord abans de publicar-lo al BOE", declara.
Més concretament, amb un total de 239 iniciatives legislatives impulsades, el govern de Rajoy es va decantar pel decret llei en un 31% dels casos, deixant de banda el procediment dels projectes de llei (que pot durar mesos). Es tracta d'un percentatge mai assolit, tot i que José Maria Aznar, s'hi va quedar a prop, amb un 30%. Tampoc en va quedar lluny l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero, que va arribar a un 27% entre els anys 2008 i 2011.
Per la via del decretazo, com es coneix popularment el decret llei, el govern de Rajoy va implantar mesures com les retallades en sanitat o el copagament farmacèutic a l'estat espanyol, entre d'altres. Però el punt àlgid va arribar amb Reial Decret Llei 8/2014, de 4 de juliol, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, conegut com el "decret omnibus" i que diversos partits de l'oposició van portar al Tribunal Constitucional. En aquesta ocasió, es van dur a terme 47 modificacions legislatives en àmbits tant dispars que anaven des d'una exposició de Picasso fins al finançament de PIMES, la llei del cinema o l'ús de drones, com recollia el mateix dia de la seva publicació El BOE Nuestro de Cada Día.
El problema: un "ús sectari"
Vista la potència del decret llei, es pot concloure que és un mal instrument? El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, Joan Lluís Pérez, descarta que un govern amb majoria absoluta necessàriament l'hagi de fer servir malament. El problema, més aviat, és fer-ne un "ús sectari" juntament amb una actitud "poc dialogant".
"Es tracta d'un instrument molt potent per regular qualsevol cosa, tot i que és una intervenció una mica brutal", apunta l'expert, tot afegint que si un president té majoria absoluta, té poder per "posar en el món unes idees que són del propi govern". En aquest sentit, el PP ha gaudit d'una majoria absoluta al Congrés i al Senat per fer "el que ha volgut".
Tot i això, aquesta eina legislativa té límits, com les institucions bàsiques de l'Estat o els drets i deures dels ciutadans consagrats en la Constitució, i només s'hauria d'aplicar en cas "d'extraordinària i urgent necessitat", com determina l'article 86 de la carta magna espanyola. Tanmateix, de poc han valgut aquestes línies roges en alguns casos, ja que, com assenyala Pérez, s'interpreten de manera "laxa" i el seu ús ja és "habitual". "Les reformes laborals han començat amb decrets lleis, tot i que afecten el dret al treball", exemplifica.
L'economia i el Constitucional
Per a Joan Ridao, professor de dret constitucional a la UB, exdiputat d'ERC al Congrés espanyol i actual membre del Consell de Garanties Estatutàries, les dades sobre l'ús del decret llei s'han d'interpretar d'acord amb dos factors. D'una banda, "les conjuntures polítiques i econòmiques", assenyala, ja que, "des de 2006 fins ara hi ha hagut molta més profusió de decrets llei de caràcter econòmic". A això afegeix que fins al 1996 també es van haver de complir requeriments europeus com el Tractat de Maastricht o els paràmetres de convergència i liberalització econòmica, coincidint amb l'última etapa socialista i l'inici de l'era d'Aznar.
Les dues darreres legislatures i, especialment la de Rajoy, han coincidit amb una etapa amb un gran nombre de directrius emanades de la Unió Europea i la reforma de l'article 135 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, Ridao afegeix com a factor que "la filosofia de l'estabilitat pressupostària" ha vingut acompanyada d'una "actitud deferent" del Tribunal Constitucional respecte els decrets llei.
Així, l'exdiputat republicà explica que en els últims anys el Constitucional espanyol ha variat la seva doctrina sobre aquesta eina legislativa. Si al principi de la democràcia, l'alt tribunal feia una lectura "molt restrictiva" de l'article 86 de la carta magna, darrerament la seva interpretació ha tendit cap a considerar que l'adequació de l'ús del decret llei depèn més aviat de consideracions "polítiques". "L'ha configurat com una iniciativa que correspon jutjar al govern a l'empara de la seva direcció política i les cambres han de jutjar aquesta oportunitat des d'un punt de vista polític", detalla Ridao.
Temps difícils per al decret llei?
Les dificultats per formar govern des de les passades eleccions espanyoles del 20-D i les poques probabilitats de cap partit d'aconseguir una majoria en els comicis ja convocats per al 26-J poden posar aquest ús tant intens del decret llei en quarantena. "Un cop fet pols el bipartidisme de les últimes dècades, ve una polaritat política bastant extrema que farà difícil dictar decrets lleis sense negociacions", apunta Josep Lluís Pérez.
Malgrat el context, el catedràtic de la UAB assenyala que amb un "govern de coalició" també es poden dictar molts decrets llei. "La clau és que s'han de posar d'acord abans de publicar-lo al BOE", declara.