02
de maig
del
2016
Actualitzat
el
04
de maig
a les
7:18h
“Hi ha perplexitat després dels resultats de la primera volta”. Així resumeix la sensació a Àustria Paco Bernal, que viu a Viena des de fa onze anys, quan va arribar per aprendre alemany, i s’hi va quedar. Bernal treballa en el departament de logística d’una empresa farmacèutica i coneix a fons el país. Explica a NacióDigital que el panorama presenta complexitat perquè “hi ha, com a mínim, dues Àustries. A Viena, l’extrema dreta és minoritària i l’ambient al carrer, l’endemà de la primera volta, era de sorpresa i incomoditat.
Però a l’interior del país els sentiments són diferents”. El 22 de maig, l’ultra xenòfob Norbert Hofer (Partit de la Llibertat, FPO, 36% dels vots) i el candidat dels Verds, Alexander Van der Bellen (20%), es disputaran la presidència de la República. Els candidats dels dos principals partits, el Socialista (SPO) i el Popular (OVP), que comparteixen govern federal en una gran coalició, van quedar desbancats.
A la mateixa ciutat de Viena, travessada pel Danubi, hi ha dues sociologies diferents. La riba dreta, d’extracció més popular, va votar al candidat ultra, però a la riba esquerra, de nivell de vida més elevat, es va decantar clarament per Van der Bellen. Per Bernal, “hi ha hagut un vot de protesta en un moment de fort desgast dels dos grans partits, que porten anys governants junts i a qui molta gent veu com si fossin un únic partit”.
L’escenari és molt obert
De cara al 22 de maig, es preveu que hi haurà una confluència de vots de les forces democràtiques entorn Van der Bellen per barrar el pas a Hofer. Però no es pot donar res per segur. El sensacionalista oe24 s’ha atrevit a publicar una de les primeres enquestes, que deixen la pugna electoral en un virtual empat, el que indicaria una polarització molt acusada. Aquest mitjà sol elaborar enquestes considerades solvents.
Que entre la direcció dels Verds, formació política minoritària al parlament, no les tenen totes ho demostra els cartells que es van penjar pels carrers l’endemà de la primera volta, i on es podia llegir “Confiem en la nostra força”. La gran pregunta és fins a on funcionarà la reunió de tot el vot no ultra, des dels democristians conservadors fins als ecologistes.
Mentrestant, l’hegemonia del discurs xenòfob en el debat polític és cada dia més evident. Àustria va rebre l’any passat més de 90.000 refugiats i té, històricament, una tradició de país d’acollida. Durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia, molts refugiats d’Eslovènia i Croàcia van trobar les portes d’Àustria obertes de bat a bat. Però eren “altres” refugiats. En bona part, se’ls veia com a fills dels antics súbdits dels Habsburg, provinents de pobles que havien estat part de l’Imperi Austrohongarès. Aquesta percepció ha canviat. Paco Bernal explica que a la societat austríaca “hi ha la percepció que el país està envoltat per països on la situació és molt pitjor, que a només 70 quilòmetres de Viena hi ha persones que cobren la meitat per fer la mateixa feina. A Burgenland, la regió fronterera amb Hongria, es viu una forta competència entre austríacs i hongaresos per treballar de cambrers”. Allà, per cert, governa una coalició de socialistes… amb els ultres del FPÖ, el que ha estat vist com la fi d’un cert tabú.
Lleis restrictives
Mentrestant, dimecres passat, el Parlament austríac va aprovar una llei que restringeix els drets dels immigrants. La norma permet que, en casos excepcionals, es puguin bloquejar les fronteres per impedir l’entrada de més persones. També s’allarga el període de tramitació d’asil, fins ara de sis mesos i que podran arribar ara als quinze.
Les concentracions d’entitats de defensa dels immigrants i solidaritat amb els refugiats davant del palau del legislatiu a Viena no han impedit que la llei fos aprovada per àmplia majoria amb el vot dels dos partits governamentals, el popular i el socialista. Van votar en contra els Verds… i el FPÖ, però aquest per considerar que la llei és massa "fluixa".
De moment però, Àustria ha renunciat a la controvertida proposta de construir una tanca a la a la frontera alpina amb Itàlia. Aquest dijous, el ministre de l'Interior italià i el seu homòleg austríac van arribar un acord per evitar la construcció d'una barrera física al pas del Brenner a canvi d'augmentar els controls policials a la banda sud de la frontera.
Els poders del president
Què passarà si guanya Hofer? La presidència austríaca és un cas força curiós, ja que el cap de l’estat és elegit per sufragi universal i, en canvi, disposa de poques facultats. És un càrrec que, en circumstàncies normals, té una funció més aviat cerimonial. Així ha estat sempre. Fins ara. Perquè amb la Constitució a la mà, el president ha de signar totes les lleis aprovades pel Parlament. El candidat ultra ja ha dit que si és elegit, pensa incidir en la política del govern i reclamar un gir d’aquest cap a posicions properes al FPÖ.
Hi ha una tradició no escrita a Àustria que estableix que quan un nou president és elegit, el canceller li presenta la renúncia. És un tràmit protocol·lari i Hofer ha dit que, com s’ha fet fins ara, en aquest supòsit, demanarà al govern que continuï. Però la seva pretensió d’intervenir en les lleis que s’elaborin pot dur en breu termini a un xoc institucional i a la convocatòria de noves eleccions, en principi previstes per al 2018.
Però a l’interior del país els sentiments són diferents”. El 22 de maig, l’ultra xenòfob Norbert Hofer (Partit de la Llibertat, FPO, 36% dels vots) i el candidat dels Verds, Alexander Van der Bellen (20%), es disputaran la presidència de la República. Els candidats dels dos principals partits, el Socialista (SPO) i el Popular (OVP), que comparteixen govern federal en una gran coalició, van quedar desbancats.
A la mateixa ciutat de Viena, travessada pel Danubi, hi ha dues sociologies diferents. La riba dreta, d’extracció més popular, va votar al candidat ultra, però a la riba esquerra, de nivell de vida més elevat, es va decantar clarament per Van der Bellen. Per Bernal, “hi ha hagut un vot de protesta en un moment de fort desgast dels dos grans partits, que porten anys governants junts i a qui molta gent veu com si fossin un únic partit”.
L’escenari és molt obert
De cara al 22 de maig, es preveu que hi haurà una confluència de vots de les forces democràtiques entorn Van der Bellen per barrar el pas a Hofer. Però no es pot donar res per segur. El sensacionalista oe24 s’ha atrevit a publicar una de les primeres enquestes, que deixen la pugna electoral en un virtual empat, el que indicaria una polarització molt acusada. Aquest mitjà sol elaborar enquestes considerades solvents.
Que entre la direcció dels Verds, formació política minoritària al parlament, no les tenen totes ho demostra els cartells que es van penjar pels carrers l’endemà de la primera volta, i on es podia llegir “Confiem en la nostra força”. La gran pregunta és fins a on funcionarà la reunió de tot el vot no ultra, des dels democristians conservadors fins als ecologistes.
Mentrestant, l’hegemonia del discurs xenòfob en el debat polític és cada dia més evident. Àustria va rebre l’any passat més de 90.000 refugiats i té, històricament, una tradició de país d’acollida. Durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia, molts refugiats d’Eslovènia i Croàcia van trobar les portes d’Àustria obertes de bat a bat. Però eren “altres” refugiats. En bona part, se’ls veia com a fills dels antics súbdits dels Habsburg, provinents de pobles que havien estat part de l’Imperi Austrohongarès. Aquesta percepció ha canviat. Paco Bernal explica que a la societat austríaca “hi ha la percepció que el país està envoltat per països on la situació és molt pitjor, que a només 70 quilòmetres de Viena hi ha persones que cobren la meitat per fer la mateixa feina. A Burgenland, la regió fronterera amb Hongria, es viu una forta competència entre austríacs i hongaresos per treballar de cambrers”. Allà, per cert, governa una coalició de socialistes… amb els ultres del FPÖ, el que ha estat vist com la fi d’un cert tabú.
Lleis restrictives
Mentrestant, dimecres passat, el Parlament austríac va aprovar una llei que restringeix els drets dels immigrants. La norma permet que, en casos excepcionals, es puguin bloquejar les fronteres per impedir l’entrada de més persones. També s’allarga el període de tramitació d’asil, fins ara de sis mesos i que podran arribar ara als quinze.
Les concentracions d’entitats de defensa dels immigrants i solidaritat amb els refugiats davant del palau del legislatiu a Viena no han impedit que la llei fos aprovada per àmplia majoria amb el vot dels dos partits governamentals, el popular i el socialista. Van votar en contra els Verds… i el FPÖ, però aquest per considerar que la llei és massa "fluixa".
De moment però, Àustria ha renunciat a la controvertida proposta de construir una tanca a la a la frontera alpina amb Itàlia. Aquest dijous, el ministre de l'Interior italià i el seu homòleg austríac van arribar un acord per evitar la construcció d'una barrera física al pas del Brenner a canvi d'augmentar els controls policials a la banda sud de la frontera.
Els poders del president
Què passarà si guanya Hofer? La presidència austríaca és un cas força curiós, ja que el cap de l’estat és elegit per sufragi universal i, en canvi, disposa de poques facultats. És un càrrec que, en circumstàncies normals, té una funció més aviat cerimonial. Així ha estat sempre. Fins ara. Perquè amb la Constitució a la mà, el president ha de signar totes les lleis aprovades pel Parlament. El candidat ultra ja ha dit que si és elegit, pensa incidir en la política del govern i reclamar un gir d’aquest cap a posicions properes al FPÖ.
Hi ha una tradició no escrita a Àustria que estableix que quan un nou president és elegit, el canceller li presenta la renúncia. És un tràmit protocol·lari i Hofer ha dit que, com s’ha fet fins ara, en aquest supòsit, demanarà al govern que continuï. Però la seva pretensió d’intervenir en les lleis que s’elaborin pot dur en breu termini a un xoc institucional i a la convocatòria de noves eleccions, en principi previstes per al 2018.