30
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
02
de maig
a les
0:02h
Els documents d’un antic alt càrrec de l’administració espanyola demostren l’engany que l’estat espanyol va cometre contra els sahrauís en lliurar el territori al Marroc. El periodista Pau Ignasi de Dalmases s’ha capbussat en l’arxiu del coronel Luis Rodríguez de Viguri, que fou el número dos al Sàhara just abans que el territori fos rendit al Marroc en virtut dels Acords de Madrid de novembre del 1975.
En el llibre, Sáhara español: el gran fraude. Los papeles de Rodríguez de Viguri (Sial Pigmalión), l’autor aporta documents inèdits sobre el darrer any de l’etapa colonial espanyola (1974-75). Es presentarà l’11 de maig a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Luis Rodríguez de Viguri, ja desaparegut, va arribar al Sàhara Occidental el 1974 com a secretari general del territori, el segon després del governador general, Federico Gómez de Salazar.
Un cop allí, va romandre lleial al que era, sobre el paper, la política del règim polític espanyol anunciada per Franco: procedir a un procés de descolonització que havia de culminar amb la independència. Però les coses van anar d’una altra manera. Les pressions del Marroc, però també dels Estats Units i França en el context de la guerra freda, el temor a un Sàhara dominat pel Front Polisario, aliat d’Algèria i de tendències socialitzants, el pànic de Madrid a una crisi armada amb Rabat i l’agonia de Franco van ser un còctel impossible de dirigir pels dirigents franquistes.
Un llibre amb material inèdit
En el llibre de Dalmases, hi ha material inèdit, com el referent a l’operació feta des de l’administració colonial per organitzar un partit polític proespanyol, el Partit d’Unió Nacional Saharaui (PUNS), amb el contingut de les gravacions de les converses entre Rodríguez de Viguri i Jalihenna Rachid, primer dignatari sahrauí i més tard alineat amb el Marroc. O les notes escrites pel militar sobre els darrers mesos d’ocupació espanyola, quan ja el territori estava sentenciat a convertir-se en colònia marroquina.
Un capítol saborós del llibre és el referent a la intervenció que va fer Rodríguez de Viguri al Congrés el 1978, en una sessió informativa sobre el Sàhara, on va aportar detalls sobre els interessos econòmics que van jugar a favor de l’operació de “regalar” el Sàhara a Hassan II. En aquesta operació hi va jugar un paper destacat l’exministre franquista José Solís Ruiz.
En el llibre, Sáhara español: el gran fraude. Los papeles de Rodríguez de Viguri (Sial Pigmalión), l’autor aporta documents inèdits sobre el darrer any de l’etapa colonial espanyola (1974-75). Es presentarà l’11 de maig a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Luis Rodríguez de Viguri, ja desaparegut, va arribar al Sàhara Occidental el 1974 com a secretari general del territori, el segon després del governador general, Federico Gómez de Salazar.
Fotografies del Sàhara Occidental. Foto: Adrià Costa
Un llibre amb material inèdit
En el llibre de Dalmases, hi ha material inèdit, com el referent a l’operació feta des de l’administració colonial per organitzar un partit polític proespanyol, el Partit d’Unió Nacional Saharaui (PUNS), amb el contingut de les gravacions de les converses entre Rodríguez de Viguri i Jalihenna Rachid, primer dignatari sahrauí i més tard alineat amb el Marroc. O les notes escrites pel militar sobre els darrers mesos d’ocupació espanyola, quan ja el territori estava sentenciat a convertir-se en colònia marroquina.
Un capítol saborós del llibre és el referent a la intervenció que va fer Rodríguez de Viguri al Congrés el 1978, en una sessió informativa sobre el Sàhara, on va aportar detalls sobre els interessos econòmics que van jugar a favor de l’operació de “regalar” el Sàhara a Hassan II. En aquesta operació hi va jugar un paper destacat l’exministre franquista José Solís Ruiz.