Oques Grasses: «Si ho fas de veritat i bé, la gent t'entén a tot arreu»

El grup osonenc de reggae-pop s'exhibeix sense manies el seu tercer disc, "You Poni" | Aquest dissabte tornen als escenaris, en l’actuació inaugural dels vint anys de la sala Salamandra

La portada del nou disc d'Oques Grasses,  «You Poni»
La portada del nou disc d'Oques Grasses, «You Poni»
29 d'abril del 2016
Actualitzat el 01 de maig a les 10:22h
La por mai no ha estat ni un mecanisme de defensa, ni un sentiment per cantar als quatre vents pels Oques Grasses. El grup d’Osona, que aquesta setmana ha destapat les deu cançons del seu nou disc, You Poni, sempre han provat coses. “Si tenim ganes de fer-ho així, ho fem. Sense massa prejudicis” diu Josep Montero, guitarrista, lletrista i artífex del projecte musical que va començar ell sol el 2012. “Al principi anava amb el bombo i la guitarra pels bars i en festes on veia que podia tocar quan acabaven”. D’aquests inicis als concerts als Estats Units de fa poc més d’un mes no ha passat gaire temps, el suficient com perquè Montero i els altres sis membres puguin fer del grup una feina prou estable.

Un fet clar que escenifica a la perfecció el seu ascens meteòric són els seus dos intents al Sona9. “Vaig enviar-hi cançons durant dos anys i mai ens van dir res. Ara, en canvi, serem portada de l'Enderrock del mes que ve”. La vitalitat desacomplexada de la seva música i lletres ha fet que la legió de fans siguin fidels com pocs, el seu missatge de que "tot està bastant complicat però si l’hi poses ganes i ets positiu, pots arribar a fer coses”, ha arribat a molta gent. Tanta que un dels reptes plantejats i assolits per la banda ha sigut sortir a l’estranger, com comenta el bateria Arnau Altimir: “Obrir mercat sempre és interessant perquè Catalunya al final s’acaba quedant petita”.
 

Foto promocional del grup

 

L’última experiència a fora va ser recent, al març van travessar l’Atlàntic per anar a tocar a Austin i Milwaukee. Del seu pas per l’enorme festival South By Southwest de la capital de Texas en guarden un molt bon record: “Era com un gran mercat de música, hi tocaven 2.000 grups i potser hi havia 300 escenaris. La gent no ens venia a veure expressament perquè no ens coneixien, però si es quedaven, era bona senyal i es van quedar”. Sobre les impressions que donen a terres desconegudes, Montero també diu que “si ho fas de veritat i bé, la gent t’entén a tot arreu, a més que siguis de Barcelona els hi encanta”. 

Amb You Poni les previsions són igual o més bones que amb els anteriors àlbums. Aquest dissabte comencen una altra atrafegada època de concerts amb el tret de sortida de la vintena temporada de la sala Salamandra de l’Hospitalet. Més endavant tenen previst tocar en llocs que encara no han trepitjat com Anglaterra, Gal·les o Portugal i tornar als Estats Units de cara al 2017. La maquinaria estar apunt per tornar a engegar, aquesta vegada amb un equip de ballarins (els que surten als seus videoclips), que veurem si els acompanyen en les ocasions més especials.
Arxivat a