29
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
30
d'abril
a les
23:16h
Any 1902. Dos obrers, Josep Tubau i Eladi Gardó, es posen en contacte amb Francesc Layret, aleshores un estudiant de filosofia i dret sensibilitzat amb la situació de la classe obrera, per fundar l'Ateneu Enciclopèdic de Barcelona. L'objectiu era crear un espai d'"emancipació" respecte la burgesia.
L'èxit va ser rotund. Mentre que a principis de segle XX el Barça va tenia entre 3.000 i 11.000 socis, "en els seus 37 anys de funcionament l'ateneu va arribar a tenir més de 20.000 afiliats", assegura Isabel Pérez, actual membre del centre de documentació en què s'ha convertit l'ateneu.
Entre els seus socis hi havia personatges polítics de pes com Andreu Nin, un dels fundadors del POUM, o Salvador Seguí, conegut com "El Noi del Sucre". A més, hi van haver fins a 27 seccions que anaven de l'alpinisme a les belles arts, passant per la filosofia, les ciències socials o la fotografia. D'aquesta manera, fins que el 26 de gener de 1939 "va ser la primera entitat civil ocupada" per les tropes de Franco, com detalla Pérez, l'Ateneu Encicloplèdic s'havia convertit en un catalitzador de bona part del moviment obrer barceloní.
Ateneus populars del segle XXI
Més de cent anys després d'aquest passat esplendorós de l'ateneisme, segueixen existint espais que busquen alternatives socioculturals a les de l'statu quo i crear projectes polítics transformadors. N'ofereix un bon testimoni Joan Giner, diputat de Catalunya Sí Que es Pot, i fundador de l'Ateneu de Cornellà.
El seu punt de partida va ser el moviment estudiantil anti Bolonya i la participació en la indignació del 15-M a la seva ciutat. Acabada aquesta època ell i gent del seu entorn segueixen pensant en "alternatives de ciutat, més enllà de la plaça". És a partir d'aquí que prenen la decisió de bastir un "espai propi" a Cornellà, feu tradicional del socialisme, per teixir un "contrapoder".
Una història política que abans d'arribar al Parlament també passa per l'ateneu és la que explica el diputat de la CUP, Albert Botran, que assegura que l'ateneu popular "és una escola" en la qual cal "espavilar-se" per assegurar la continuïtat del projecte, normalment, de barri. En el seu cas, aquest espai de formació va ser l'Ateneu Popular de Molins de Rei, on va viure experiències que van des de la "promoció de la cultura popular" a la "gestió de la conflictivitat amb els veïns i el debat sobre l'espai públic". "En definitiva, l'ateneu és politització", declara Botrán.
La "dimensió social de la política"
Dit això, els ateneus són comparables les seus de partits tradicionals? Els dos diputats intenten marcar la diferència en l'apartidisme d'aquests espais. "Va acollir la consulta sobre la independència del 28 febrer de 2010 i debats entre representants polítics de cara a les eleccions municipals del 2007, 2011 i 2015", destaca Botran sobre l'ateneu de Molins de Rei. Amb tot, l'actual parlamentari "cupaire" creu que els ateneus són grans promotors de la "dimensió social" de la política. "Quan hi vas, no entres en un local polític sinó sociocultural", subratlla.
Per la seva banda, Giner defineix l'ateneu per on va passar com un lloc que concentra "tot el que es mou per Cornellà". "És espai d'unitat popular on es poden trobar cartells de Catalunya Sí Que es Pot, Podem o la CUP", assegura, per afegir: "Podem treballar al mateix lloc encara que tenim projectes polítics diferents". Des del principi, l'ateneu va estar obert a totes les entitats de barri i, com explica el diputat, és on es va formar la candidatura de Cornellà en Comú. "Va permetre crear un imaginari col·lectiu entorn a la necessitat de desallotjar unes determinades polítiques l'Ajuntament", manifesta.
Palanca cap als ajuntaments
El cas de Cornellà no és l'únic on un ateneu ha tingut cert protagonisme a l'hora de formar una candidatura municipal alternativa. Com explica el regidor de Terrassa en Comú, Xavi Martínez, l'Ateneu Candela de la cocapital del Vallès Occidental va ser un primer lloc de trobada per als integrants de la candidatura que va irrompre al consistori terrassenc en les passades municipals. Va acollir reunions, primàries i grups de treball del partit "fins que vam aconseguir local propi", recorda, per afegir que "el cercle de Podem, en algun moment donat, s'hi va reunir, i Procés Constituent també".
La seva trajectòria personal, com la d'aquest centre, té origen en els moviments socials. "Arriba un moment en què un grup de gent decidim muntar un espai a la ciutat que doni cabuda a diferents projectes socials i culturals, i cadascú té una trajectòria diferent", afirma, per acabar destacant: "Però el fet que en un mateix espai convisquin diferents projectes anima a participar en societat".
Un patró semblant és el que va seguir Guanyem Badalona en Comú, el partit que va aconseguir prendre l'alcaldia del Partit Popular a Xavier García Albiol. "Les primeres reunions i trobades les vam fer a l'Ateneu Roig i, després que el tanquessin, vam passar al Casal Antoni Sala i Pont, on vam fer el vot presencial de les primàries i va ser l'espai físic on articular-nos", explica Sergi Caravaca, membre del secretariat de Guanyem Badadalona en Comú.
Iniciativa, Podem, CUP, Comunistes de Catalunya, Procés Constituent i el col·lectiu badaloní Àgora Ciutadana, són alguns dels grups polítics que van freqüentar aquell espai que ara ha quedat enrere, ja que, el nou local de Guanyem Badalona en Comú ha passat a l'Ateneu Carme Claramunt. "El nostre local no podia ser una oficina de partit sinó que havia de tenir una projecte social al darrera", argumenta Caravaca, historiador de formació. En aquest sentit, afegeix que la cultura política entorn als ateneus "està revifant". En el seu cas, emmirallant-se "en els ateneus obrers" que hi havia a Badalona i tot Catalunya per tornar a construir espais que serveixin "d'empoderament".
L'èxit va ser rotund. Mentre que a principis de segle XX el Barça va tenia entre 3.000 i 11.000 socis, "en els seus 37 anys de funcionament l'ateneu va arribar a tenir més de 20.000 afiliats", assegura Isabel Pérez, actual membre del centre de documentació en què s'ha convertit l'ateneu.
Entre els seus socis hi havia personatges polítics de pes com Andreu Nin, un dels fundadors del POUM, o Salvador Seguí, conegut com "El Noi del Sucre". A més, hi van haver fins a 27 seccions que anaven de l'alpinisme a les belles arts, passant per la filosofia, les ciències socials o la fotografia. D'aquesta manera, fins que el 26 de gener de 1939 "va ser la primera entitat civil ocupada" per les tropes de Franco, com detalla Pérez, l'Ateneu Encicloplèdic s'havia convertit en un catalitzador de bona part del moviment obrer barceloní.
Ateneus populars del segle XXI
Més de cent anys després d'aquest passat esplendorós de l'ateneisme, segueixen existint espais que busquen alternatives socioculturals a les de l'statu quo i crear projectes polítics transformadors. N'ofereix un bon testimoni Joan Giner, diputat de Catalunya Sí Que es Pot, i fundador de l'Ateneu de Cornellà.
El seu punt de partida va ser el moviment estudiantil anti Bolonya i la participació en la indignació del 15-M a la seva ciutat. Acabada aquesta època ell i gent del seu entorn segueixen pensant en "alternatives de ciutat, més enllà de la plaça". És a partir d'aquí que prenen la decisió de bastir un "espai propi" a Cornellà, feu tradicional del socialisme, per teixir un "contrapoder".
Una història política que abans d'arribar al Parlament també passa per l'ateneu és la que explica el diputat de la CUP, Albert Botran, que assegura que l'ateneu popular "és una escola" en la qual cal "espavilar-se" per assegurar la continuïtat del projecte, normalment, de barri. En el seu cas, aquest espai de formació va ser l'Ateneu Popular de Molins de Rei, on va viure experiències que van des de la "promoció de la cultura popular" a la "gestió de la conflictivitat amb els veïns i el debat sobre l'espai públic". "En definitiva, l'ateneu és politització", declara Botrán.
La "dimensió social de la política"
Dit això, els ateneus són comparables les seus de partits tradicionals? Els dos diputats intenten marcar la diferència en l'apartidisme d'aquests espais. "Va acollir la consulta sobre la independència del 28 febrer de 2010 i debats entre representants polítics de cara a les eleccions municipals del 2007, 2011 i 2015", destaca Botran sobre l'ateneu de Molins de Rei. Amb tot, l'actual parlamentari "cupaire" creu que els ateneus són grans promotors de la "dimensió social" de la política. "Quan hi vas, no entres en un local polític sinó sociocultural", subratlla.
Per la seva banda, Giner defineix l'ateneu per on va passar com un lloc que concentra "tot el que es mou per Cornellà". "És espai d'unitat popular on es poden trobar cartells de Catalunya Sí Que es Pot, Podem o la CUP", assegura, per afegir: "Podem treballar al mateix lloc encara que tenim projectes polítics diferents". Des del principi, l'ateneu va estar obert a totes les entitats de barri i, com explica el diputat, és on es va formar la candidatura de Cornellà en Comú. "Va permetre crear un imaginari col·lectiu entorn a la necessitat de desallotjar unes determinades polítiques l'Ajuntament", manifesta.
Palanca cap als ajuntaments
El cas de Cornellà no és l'únic on un ateneu ha tingut cert protagonisme a l'hora de formar una candidatura municipal alternativa. Com explica el regidor de Terrassa en Comú, Xavi Martínez, l'Ateneu Candela de la cocapital del Vallès Occidental va ser un primer lloc de trobada per als integrants de la candidatura que va irrompre al consistori terrassenc en les passades municipals. Va acollir reunions, primàries i grups de treball del partit "fins que vam aconseguir local propi", recorda, per afegir que "el cercle de Podem, en algun moment donat, s'hi va reunir, i Procés Constituent també".
La seva trajectòria personal, com la d'aquest centre, té origen en els moviments socials. "Arriba un moment en què un grup de gent decidim muntar un espai a la ciutat que doni cabuda a diferents projectes socials i culturals, i cadascú té una trajectòria diferent", afirma, per acabar destacant: "Però el fet que en un mateix espai convisquin diferents projectes anima a participar en societat".
Un patró semblant és el que va seguir Guanyem Badalona en Comú, el partit que va aconseguir prendre l'alcaldia del Partit Popular a Xavier García Albiol. "Les primeres reunions i trobades les vam fer a l'Ateneu Roig i, després que el tanquessin, vam passar al Casal Antoni Sala i Pont, on vam fer el vot presencial de les primàries i va ser l'espai físic on articular-nos", explica Sergi Caravaca, membre del secretariat de Guanyem Badadalona en Comú.
Iniciativa, Podem, CUP, Comunistes de Catalunya, Procés Constituent i el col·lectiu badaloní Àgora Ciutadana, són alguns dels grups polítics que van freqüentar aquell espai que ara ha quedat enrere, ja que, el nou local de Guanyem Badalona en Comú ha passat a l'Ateneu Carme Claramunt. "El nostre local no podia ser una oficina de partit sinó que havia de tenir una projecte social al darrera", argumenta Caravaca, historiador de formació. En aquest sentit, afegeix que la cultura política entorn als ateneus "està revifant". En el seu cas, emmirallant-se "en els ateneus obrers" que hi havia a Badalona i tot Catalunya per tornar a construir espais que serveixin "d'empoderament".