20
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
21
d'abril
a les
7:16h
La Catalunya autonòmica ha de viure amb un deute superior al 105% del seu PIB (el deute propi més el 19,5% del deute net de l’estat espanyol corresponent a l’esforç fiscal de Catalunya). En canvi, una Catalunya independent afrontaria un endeutament entre el 50 i el 75% del seu PIB, que és un indicador per sota de la mitjana de la Unió Europea.
Aquestes són algunes de les dades que ha donat aquest dijous l’economista David Ros al Col·legi d’Economistes en la seva conferència sobre ”Independència i deute de la Generalitat. Accés als mercats financers internacionals”, impartida junt amb l’economista Robert Casajuana. Tots dos han estat presentats per Modest Guinjoan, de l’entitat col·legial.
Ros ha assegurat que és erroni plantejar el tema del deute de manera aïllada, perquè del que es tracta en cas d’una desconnexió és de repartir actius i passius. I el repartiment d’actius i passius es decidiria en un context de negociacions forçades per les institucions financeres internacionals, que són les grans interessades en l’estabilitat dels mercats.
En aquests moments, el deute de la Generalitat al final de l’any 2015 és de 72.274 milions d’euros. El deute net de l’Estat és de 790.307 milions d’euros, xifra a partir de la qual caldria calcular la quantitat que pertocaria a Catalunya en el moment de la separació. En aquest cas, segons David Ros, els creditors es preocuparien més per la capacitat d’Espanya de pagar el deute que per la del nou estat, ja que el deute de Catalunya seria inferior al que ara paga com a integrant de l’estat espanyol.
Segons David Ros, és el dret internacional l’únic marc en què s’hauria de produir la desconnexió i és alhora una garantia per una separació negociada. Per Ros, que ha treballat amb dades del Banc d’Espanya i l’Idescat, el deute amb el qual naixeria la Catalunya independent seria assumible perquè se situaria per sota de la mitjana dels països europeus amb un estalvi que oscil·laria entre el 30% i el 50% en relació a la situació actual, el que indica que la Catalunya sobirana naixeria amb una economia sanejada.
Robert Casajuana ha entrat a analitzar la situació dels bonus de la Generalitat i ha assenyalat els diversos escenaris de futur: si Catalunya estaria dins de la zona euro –el millor escenari, segons ell- o no, el tipus de política monetària que seguiria el banc central català, els efectes positius que tindria la fi del dèficit fiscal amb Espanya, l’evolució de les dades macroeconòmiques, etc. Casajuana ha afirmat que la realitat dels mercats en aquests moments no és gens fàcil però, coincidint amb el criteri de Ros, ha dibuixat un panorama optimista de cara al futur per a la solidesa financera d’una Catalunya sobirana.
L'estratègia comunicativa, clau
Sobre els risc d’atacs especulatius en la fase de transició a la separació i la consolidació del nou Estat, Casajuana ha dit que un factor determinant per evitar-los és elaborar una bona estratègia comunicativa, que vol dir incidir en els grans mitjans del món anglosaxó, que tenen un impacte enorme en les finances, i ha citat Financial Times i The Economist.
Potser el millor resum dels missatges que s’han llançat durant l’acte l’ha fet el moderador, Modest Guinjoan, qui ha afirmat que el potencial econòmic del país és molt evident, i que el problema financer de fons del país –com el de qualsevol empresa- no és tant el deute que arrossega, sinó la seva solvència.
En el torn de preguntes del públic, un dels assistents ha volgut aportar una dosi de realpolitik quan ha dit que totes les dades econòmiques no poden defugir el factor polític en joc, que és l’actitud de l’Estat espanyol.
Aquestes són algunes de les dades que ha donat aquest dijous l’economista David Ros al Col·legi d’Economistes en la seva conferència sobre ”Independència i deute de la Generalitat. Accés als mercats financers internacionals”, impartida junt amb l’economista Robert Casajuana. Tots dos han estat presentats per Modest Guinjoan, de l’entitat col·legial.
Ros ha assegurat que és erroni plantejar el tema del deute de manera aïllada, perquè del que es tracta en cas d’una desconnexió és de repartir actius i passius. I el repartiment d’actius i passius es decidiria en un context de negociacions forçades per les institucions financeres internacionals, que són les grans interessades en l’estabilitat dels mercats.
En aquests moments, el deute de la Generalitat al final de l’any 2015 és de 72.274 milions d’euros. El deute net de l’Estat és de 790.307 milions d’euros, xifra a partir de la qual caldria calcular la quantitat que pertocaria a Catalunya en el moment de la separació. En aquest cas, segons David Ros, els creditors es preocuparien més per la capacitat d’Espanya de pagar el deute que per la del nou estat, ja que el deute de Catalunya seria inferior al que ara paga com a integrant de l’estat espanyol.
Segons David Ros, és el dret internacional l’únic marc en què s’hauria de produir la desconnexió i és alhora una garantia per una separació negociada. Per Ros, que ha treballat amb dades del Banc d’Espanya i l’Idescat, el deute amb el qual naixeria la Catalunya independent seria assumible perquè se situaria per sota de la mitjana dels països europeus amb un estalvi que oscil·laria entre el 30% i el 50% en relació a la situació actual, el que indica que la Catalunya sobirana naixeria amb una economia sanejada.
Robert Casajuana ha entrat a analitzar la situació dels bonus de la Generalitat i ha assenyalat els diversos escenaris de futur: si Catalunya estaria dins de la zona euro –el millor escenari, segons ell- o no, el tipus de política monetària que seguiria el banc central català, els efectes positius que tindria la fi del dèficit fiscal amb Espanya, l’evolució de les dades macroeconòmiques, etc. Casajuana ha afirmat que la realitat dels mercats en aquests moments no és gens fàcil però, coincidint amb el criteri de Ros, ha dibuixat un panorama optimista de cara al futur per a la solidesa financera d’una Catalunya sobirana.
L'estratègia comunicativa, clau
Sobre els risc d’atacs especulatius en la fase de transició a la separació i la consolidació del nou Estat, Casajuana ha dit que un factor determinant per evitar-los és elaborar una bona estratègia comunicativa, que vol dir incidir en els grans mitjans del món anglosaxó, que tenen un impacte enorme en les finances, i ha citat Financial Times i The Economist.
Potser el millor resum dels missatges que s’han llançat durant l’acte l’ha fet el moderador, Modest Guinjoan, qui ha afirmat que el potencial econòmic del país és molt evident, i que el problema financer de fons del país –com el de qualsevol empresa- no és tant el deute que arrossega, sinó la seva solvència.
En el torn de preguntes del públic, un dels assistents ha volgut aportar una dosi de realpolitik quan ha dit que totes les dades econòmiques no poden defugir el factor polític en joc, que és l’actitud de l’Estat espanyol.