art

Enciclopèdia Catalana reuneix en un volum la vivesa de la pintura modernista

El llibre, de gran format, mostra 200 obres i conté un extens estudi sobre el moviment artístic de tombants de segle XX, "un període extraordinari de l'art"

El mosaic català de l'obra de Picasso

| 17/04/2016 a les 18:05h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, pintura, Modernisme, Francesc Fontbona, pintura catalana, Enciclopèdia Catalana
Francesc Fontbona, historiador de l'art i curador de l'obra | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Enciclopèdia Catalana segueix posant en valor els períodes artístics més rellevants de la cultura catalana a través d'edicions de luxe que compten amb el màxim rigor documental i historiogràfic. Després de l'obra sobre Picasso, i d'iniciar la col·lecció amb un monogràfic sobre el Romànic, ara mostra la complexitat de la pintura modernista a través de l'anàlisi de dues centes obres que ha fet l'historiador de l'art i curador de l'obra Francesc Fontbona. "És un nou monogràfic d'un període extraordinari que posa en valor un moment molt important de la pintura catalana", assegura Francesc Boada, editor de l'obra.
 
L'aposta editorial, en aquest sentit, és ferma, tal com demostren els números –3.000 exemplars amb un preu de 595 euros–, sense dubtar de la seva validesa en un moment on l'edició d'aquesta mena de llibres són part del propi patrimoni català. En el cas d'aquest Pintura catalana. El modernisme, el focus es posa en una època breu –del 1880 al 1914, aproximadament– i fascinant. "A partir de l'edat contemporània, les èpoques artístiques no són llargues", explica Fontbona. "L'impressionisme també dura poc, com el cubisme o el surrealisme".
 

Quadre de Ramon Casas Foto: Ramon Casas


Una "modernitat" renyida amb l'anècdota
 
Malgrat aquesta brevetat, la vivesa i intensitat del període situa l'art català a nivell del millor art que es fa. "Va ser una modernització a l'europea", detalla Fontbona, "amb artistes que no només es van veure amb cor de pintar excel·lentment, sinó de pintar modernament". El curador de l'obra encara rebla més el clau, quan afirma que els artistes "fins i tot es van atrevir a què certa part del públic no els admetés". Risc i actitud insubornable –"els importava més això que no pas ser uns bons professionals i prou"–, amb unes propostes en l'òrbita del simbolisme, de l'expressionisme o el naturalisme, les escoles d'avantguarda del moment.
 
La pintura moderna d'aquells anys estava renyida amb l'anècdota i s'omple de quadres "on no hi passava res", fent bona la frase que s'inventa Maurice Denis i que diu que la pintura, abans de ser un cavall de batalla o una senyora despullada, és "l'ordenació harmònica d'unes capes de color damunt d'una superfície plana". "Tots aquells pintors consideraven que la pintura ja era una fi en si mateixa. El pas a la modernitat d'aquests artistes els fa ser molt conscients que hi havia una cosa nova, que podia ser Monet o Chavan, i que volien dir-hi la seva".


Casas-Rusiñol i l'art del modernisme
 
Ramon Casas i Santiago Rusiñol eren indestriables, dos noms són vitals per entendre l'esclat del període. L'un, Casas, no va ser mai un intel·lectual, però l'altre, Rusiñol, sí que ho va ser, convertit en "el gran organitzador del modernisme". Ell va ser qui va crear el focus de Sitges, amb les cèlebres cinc festes modernistes. "El seu nom va anar lligat al llarg de tota la vida, fent les exposicions individuals en parella", explica Fontbona, "i afegint-se, sempre, l'escultor Enric Clarasó, per una simple qüestió d'amistat".
 
A banda d'aquests dos grans noms, cal destacar-ne d'altres de fonamentals que coincidien en el fet de reeixir en diferents disciplines de l'art. És el cas d'Alexandre Riquer, "un personatge molt ric, perquè també era dissenyador i poeta. Ell era la versió simbolista, aquell qui va posar la modernitat al servei d'una espècie de la representació del més enllà i de la metafísica"; Sebastià Junyent, també escriptor i dissenyador de mobles; Joan Brull, crític d'art;  Prudenci Bertrana, gran novel·lista; Lluis Mas-Riera, el millor joier de la seva generació i home de teatre; Lluis Graner, que muntava espectacles i audicions; Adrià Gual; fundador del teatre català modern, gran dissenyador i gran cartellista.
 
Modernisme, un esclat de llibertat i catalanisme
"El Modernisme representa la superació del provincialisme a què Catalunya estava fatalment abocada per la seva situació política subsidiària dins d’una Espanya centralista, entotsolada i decadent", afirma Fontbona. "El catalanisme polític es forma a la segona meitat del segle XIX a través dels ajuntaments i molt vinculat a la revolució industrial". A principis del segle XX, el catalanisme comença a obtenir èxits tangibles, així com figures polítiques que comencen a tenir influència. "Hi ha una gent que tenien una cotilla social i, inconscientment, també política. I, justament per això, es volien expandir". Intel·lectuals i artistes que, en comptes de mirar a la capital de l'Estat, Madrid, posen la seva mirada en París.
 
Francesc Fontbona, historiador de l'art Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

També us pot interessar

 

COMENTARIS

exagerats
Anònim, 17/04/2016 a les 22:04
+3
-5
I a on fotem aquest llibre tan gran? Val més que facin un DVD o un USB.
Excel·lent llibre!
Anònim, 18/04/2016 a les 12:42
+2
-0
He tingut la sort de veure aquest llibre, i és espectacular!
M´ha encantat !
Anònim, 20/04/2016 a les 01:22
+1
-0
Només per esperits privilegiats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan Josep Queralt | Adrià Costa
Pep Martí
01/01/1970
El jurista assegura que "una riuada de participació seria les absoltes del règim del 78" | Creu que "aquesta revolució pacífica i transversal, ni "upper Diagonal" ni masses arrauxades, costa d'entendre fora"
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 11:15 La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, nega que s'estigui adoctrinant nens a les escoles o que se'ls porti a manifestacions i ha acusat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, d'"insultar la dignitat dels directors", després que els hagi enviat una carta on amenaçava els directors d'institut de responsabilitats "penals" si col·laboren amb l'1-O. També assegura que seran responsables de l'administració els qui obriran els locals de votació.
 11:10 Els alcaldes de la Garrotxa signen un manifest en defensa de la democràcia i la dignitat. Hi afirmen de forma conjunta que el referèndum convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya no s’aturarà.
 11:06 Desenes de tractors s'apleguen al Sucre de Vic per realitzar una marxa per la capital d'Osona "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 10:52 La intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions de Cultura; explica Esteve Plantada.
 10:51 El contundent i divertit missatge d'un alcalde en defensa de la democràcia: Àlex Mases, batlle de Linyola, assegura que Catalunya té un projecte de vida lluny de "l'enterrament de l'estat espanyol" i insta a menjar bé i a "fer l'amor"; per Àlvar Llobet.
 10:47 Investiguen un programador per duplicar el web del referèndum. Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola; informa Jordi Bes.
 10:37 FILIPRIM A favor de TV3; l'anàlisi de Toni Vall de la cobertura televisiva de les mobilitzacions pel referèndum. «TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals», opina Vall.
 10:16 Dissabte amb tractorades a Osona i les comarques de Ponent "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 09:35 VÍDEO La policia espanyola envia una tanqueta amb canó d'aigua a Catalunya. El vehicle, que no s'ha utilitzat mai, té capacitat per “disparar” 7.000 litres d'aigua.
 09:22 VÍDEOS Violència ultra en una manifestació contra el referèndum. Militants d'extrema dreta van agredir un independentista i van escopir conductors.
 09:02 ÚLTIMA HORA Puigdemont desafia el TSJC i anuncia un nou web amb els punts de votació. Ahir el tribunal en va ordenar el tancament a la Guàrdia Civil.
 08:51 Aquest diumenge tornaran a desplegar la senyera més gran del món al municipi osonenc de Malla.
 08:34 ENTREVISTA Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació». La corredora de muntanya reflexiona sobre el referèndum, el compromís polític dels esportistes i la disputa de l'Ultra Pirineu aquest dissabte en una entrevista d'Aida Morales des de Berga.
 07:54 Joan Josep Nuet: «Potser dimecres ens quedem sense TV3». El diputat de Catalunya Sí que es Pot contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil prengui el control de la televisió pública. En un col·loqui assegura que no votarà "no", però no diu si ho farà pel "sí".
 07:43 VÍDEOS El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència. Els manifestants d'ultradreta es van desplaçar des de la seu de l'ANC a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 07:24 Uns 300 estudiants passen la primera nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La mobilització, "en defensa de la democràcia i el referèndum", és permanent.
 07:06 PORTADES «La maquinaria de injerencias rusa penetra la crisis catalana», a la portada d'El País. Recull dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 06:51 Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné. Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos. El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial.
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
 23:29 OPINIÓ «1-O: la millor aportació catalana al projecte europeu», l'article d'Aleix Sarri. 
 23:28 OPINIÓ «Televisions i pluralisme (2)», l'article de Gemma Ubasart. 
 23:26 LA VEU DE NACIÓ «Això va de decidir», l'article d'Esteve Plantada.
 23:15 CRÒNICA Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 
 22:47 Mediapro habilita un espai de premsa per la nit electoral de l'1-O.
 22:43 Una jutgessa de Saragossa suspèn la cessió municipal d'un local per fer-hi una xerrada pel dret a decidir.
 22:04 Puigdemont acusa l'Estat de comportar-se com una «dictadura» per frenar l'1-O. El president de la Generalitat, en un acte de campanya del PDECat a Sant Cugat del Vallès, desafia l'Estat a explicar el cost del desplegament policial.
 21:33 Pep Guardiola: "Quan un poble demana votar, demana fer ús de la democràcia".
 21:33 Jordi Turull a Sort: "El 1 d'octubre estem convocats per defensar la diginitat d'aquest país".
 21:07 Carme Forcadell, sobre la denúncia de la Fiscalia per sedició: "A Catalunya no n'hi ha ni n'hi haurà, de violència”.
 21:06 CCOO, UGT, ANC i Òmnium impulsen una plataforma cívica contra les «agressions» de l'Estat.
 21:03 Esquerra Berga afirma que l'empresa que havia de repartir el butlletí ha sofert «coaccions».
 20:54 Forn respon al ministre de l'Interior que «no és necessari cap reforç» per garantir la seguretat; per Joan Serra Carné. 
 20:41 El TC rep els escrits de renúncia dels membres de la Sindicatura Electoral. L'alt tribunal havia imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres i als síndics territorials.
 20:40 CRÒNICA Rufián, a Santa Coloma de Gramenet: «El franquisme no va morir el 1975 al llit, sinó que morirà l'1-O en una urna»; per Roger Tugas. 
 20:35 ÚLTIMA HORA El TSJC ordena el tancament de la web dels punts de votació de l'1-O.
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
 19:20 L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, reconeix que l'única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és "votar". Considera que el referèndum de l'1 d'octubre és il·legal però entén que la situació passa per les urnes. 
 18:54 Sànchez demana respecte pels periodistes dels mitjans espanyols: "Intenten fer la seva feina de la millor manera. Els professionals no són els mitjans de comunicació".
 18:54 Sànchez i Cuixart: «Si ens busquen, ens trobaran al carrer»; informa Sara González.
 18:50 El president d'Òmnium Cultural demana convèncer 7 persones perquè vagin a votar l'1 d'octubre: "Si fem això serem imparables!".
 18:49 Cuixart convoca els manifestants a fer "una encartellada massiva" diumenge a les 11h a les places de cada poble de Catalunya. 
 18:48 Comença el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, que va a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

 18:34 Continua la concentració davant del TSJC. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez parlen davant dels milers de manifestants. Cuixart assegura que "el poble de Catalunya sortirà a enganxar els cartells que els doni la gana. Ja ningú ens dirà què hem de fer". 
 18:32 Sant Cugat fa una crida a "la política i el diàleg" per solucionar el "conflicte polític". El consistori emet un manifest donant suport a les institucions catalanes i la democràcia. 
Entrades anteriors »
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"
Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. | Joan Parera
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital selecciona la Festa del Porc i la Cervesa, projeccions de cinema islandès, la Fira del Bolet i del Boletaire, la Fira de Sant Miquel, i la Fira de Calella i l'Alt Maresme
L'equip d'informatius de TV3 d'aquesta última temporada | TV3
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals»
El Seguici marca l'inici d'una festa que reuneix modernitat i tradició | Adrià Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Tots els actes, concerts i activitats més destacats de les festes de Barcelona, en viu des del divendres 22 al dilluns 25 de setembre: del pregó al Piromusical, passant pel correfoc, els concerts, el seguici o la diada castellera