11
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
22:03h
La trajectòria de José Manuel Soria López, ministre espanyol d’Indústria, Energia i Turisme des de l’any 2011, està ben farcida de polèmiques i ombres, la darrera aparèixer als "papers de Panamà". Nascut a Las Palmas de Gran Canària el 1958 en el si d’una família de l’oligarquia canària vinculada al sector hortifrutícola, aquest tècnic comercial de l’Estat ha combinat sempre l’activitat empresarial i la política. Va construir la seva carrera dins del Partit Popular passant per tres càrrecs rellevants: alcalde de Las Palmas de Gran Canària, la ciutat més poblada de l’arxipèlag, la presidència del "cabildo" de Gran Canària, organisme similar a les diputacions però dotat de més competències, i finalment vicepresident del govern canari en una coalició entre el PP i Coalició Canària.
Soria dirigeix el PP canari des de l’any 1999, després d’uns mals resultats del seu partit en les eleccions autonòmiques. Com alcalde governant amb majoria absoluta, Soria era vist com una carta guanyadora. Des d’aleshores, dirigeix el partit amb puny de ferro. Un dels qui el coneix millor és Carlos Sosa, director de Canariasahora.es –vinculat a eldiario.es-, autor de Hechos probados. Una primera biografia de José Manuel Soria. Segons Sosa, Soria “és un polític a qui acompanya l’escàndol des de fa anys” i esmenta els diversos casos que l’han envoltat, des de l’anomenat cas Salmó, un suposat cas de suborn amb tracte de favor per part del "cabildo" a l’empresari noruec Bjorn Lyng, que va convidar Soria i familiars seus l’any 2005 a un viatge de luxe a Noruega per pescar salmó. Soria va arribar a ser processat per aquest cas, que seria finalment arxivat.
Carlos Sosa repassa alguns dels escàndols que envolten José Manuel Soria, com l’anomenat cas Eolo, quan personal de l’Autoritat Portuària de Las Palmas va acusar a persones del seu entorn de beneficiar l’empresari Javier Esquivel en un contracte d’explotació d’energia eòlica al moll d’Arinaga. L’afer no va arribar a afectar judicialment l’avui ministre, però sí que va acabar amb la carrera del seu germà, Luis Alberto Soria, aleshores conseller d’Indústria i que ara apareix també als "papers de Panamà". Per cert, que el lligam entre Esquivel i Soria conduiria a una altra polèmica, el cas Xalet, quan es va denunciar que l’empresari havia pagat el lloguer de la família Soria mentre esperaven que s’acabés la residència que s’estaven fent a Tafira.
La darrera polèmica que arrossega es va produir amb el seu suport a les extraccions de petroli a Lanzarote i Fuerteventura, un projecte de Repsol que va acabar malament –sortosament pels habitants de la zona- i que va desfermar una forta protesta a l’arxipèlag. Per Carlos Sosa, “aquest cop el ministre ho té més complicat. Hi ha una dada a tenir en compte: quan se l’acusa d’alguna cosa, sol respondre amb una querella. Aquest cop no ho ha fet”.
La familia Soria sempre ha tingut dificultats per separar les activitats publiques de els privades. Mentre el ministre defensava les extraccions de cru, el seu germà Luis Alberto fundava a Londres, el 2013, una empresa dedicada a comercialitzar petroli, anomenada The Montcalm Oil and Trading Company Limited.
Sosa es pregunta com és possible que l’empresa consignatària de la família Soria, Oceanic, dedicada a l’exportació de tomàquets, especialment al Regne Unit i a Holanda, tingués vincles amb una societat de les Bahames com UK Lines Limited. Per Sosa, “és com a mínim estrany que un tècnic comercial de l’Estat aparegui com administrador d’una firma a les Bahames, radicada allí pel bufet Mossack Fonseca”.
Un home de Madrid
Soria, com també altres barons regionals del PP, ha tingut mans lliures per fer i desfer a canvi de lleialtat absoluta a Mariano Rajoy. Sempre ha estat un home de la direcció de Génova i s’ha mostrat disposat a fer tots els papers de l’auca. En el congrés del PP del 2008, va ser un dels autors, junt amb Alicia Sánchez-Camacho i María San Gil, duna de les ponències polítiques, que incidia en la unitat de la "nación española". Soria va enviar aleshores un SMS a san Gil que deia: “María, he recibido tu ponencia. ¡Arriba España!”. Poc després, quan María San Gil –exponent de l’ala més propera a Mayor Oreja- va ser apartada i va abandonar el partit, Soria es va alinear amb Rajoy. Com sempre.
Soria dirigeix el PP canari des de l’any 1999, després d’uns mals resultats del seu partit en les eleccions autonòmiques. Com alcalde governant amb majoria absoluta, Soria era vist com una carta guanyadora. Des d’aleshores, dirigeix el partit amb puny de ferro. Un dels qui el coneix millor és Carlos Sosa, director de Canariasahora.es –vinculat a eldiario.es-, autor de Hechos probados. Una primera biografia de José Manuel Soria. Segons Sosa, Soria “és un polític a qui acompanya l’escàndol des de fa anys” i esmenta els diversos casos que l’han envoltat, des de l’anomenat cas Salmó, un suposat cas de suborn amb tracte de favor per part del "cabildo" a l’empresari noruec Bjorn Lyng, que va convidar Soria i familiars seus l’any 2005 a un viatge de luxe a Noruega per pescar salmó. Soria va arribar a ser processat per aquest cas, que seria finalment arxivat.
Carlos Sosa repassa alguns dels escàndols que envolten José Manuel Soria, com l’anomenat cas Eolo, quan personal de l’Autoritat Portuària de Las Palmas va acusar a persones del seu entorn de beneficiar l’empresari Javier Esquivel en un contracte d’explotació d’energia eòlica al moll d’Arinaga. L’afer no va arribar a afectar judicialment l’avui ministre, però sí que va acabar amb la carrera del seu germà, Luis Alberto Soria, aleshores conseller d’Indústria i que ara apareix també als "papers de Panamà". Per cert, que el lligam entre Esquivel i Soria conduiria a una altra polèmica, el cas Xalet, quan es va denunciar que l’empresari havia pagat el lloguer de la família Soria mentre esperaven que s’acabés la residència que s’estaven fent a Tafira.
La darrera polèmica que arrossega es va produir amb el seu suport a les extraccions de petroli a Lanzarote i Fuerteventura, un projecte de Repsol que va acabar malament –sortosament pels habitants de la zona- i que va desfermar una forta protesta a l’arxipèlag. Per Carlos Sosa, “aquest cop el ministre ho té més complicat. Hi ha una dada a tenir en compte: quan se l’acusa d’alguna cosa, sol respondre amb una querella. Aquest cop no ho ha fet”.
La familia Soria sempre ha tingut dificultats per separar les activitats publiques de els privades. Mentre el ministre defensava les extraccions de cru, el seu germà Luis Alberto fundava a Londres, el 2013, una empresa dedicada a comercialitzar petroli, anomenada The Montcalm Oil and Trading Company Limited.
Sosa es pregunta com és possible que l’empresa consignatària de la família Soria, Oceanic, dedicada a l’exportació de tomàquets, especialment al Regne Unit i a Holanda, tingués vincles amb una societat de les Bahames com UK Lines Limited. Per Sosa, “és com a mínim estrany que un tècnic comercial de l’Estat aparegui com administrador d’una firma a les Bahames, radicada allí pel bufet Mossack Fonseca”.
Un home de Madrid
Soria, com també altres barons regionals del PP, ha tingut mans lliures per fer i desfer a canvi de lleialtat absoluta a Mariano Rajoy. Sempre ha estat un home de la direcció de Génova i s’ha mostrat disposat a fer tots els papers de l’auca. En el congrés del PP del 2008, va ser un dels autors, junt amb Alicia Sánchez-Camacho i María San Gil, duna de les ponències polítiques, que incidia en la unitat de la "nación española". Soria va enviar aleshores un SMS a san Gil que deia: “María, he recibido tu ponencia. ¡Arriba España!”. Poc després, quan María San Gil –exponent de l’ala més propera a Mayor Oreja- va ser apartada i va abandonar el partit, Soria es va alinear amb Rajoy. Com sempre.