11
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
18:23h
El primer ministre britànic, David Cameron, viu hores amargues. Potser les pitjors des del punt de vista més personal des que va arribar a Downing Street el 2010, la residència oficial dels primers ministres del Regne Unit. Aquest dilluns està afrontant una dura sessió al Parlament, on ha anat a explicar les noves mesures per fer llum sobre els vincles entre les empreses del país i el despatx Mossack Fonseca. Però Cameron plora per ell mateix. Els "papers de Panamà" han esquitxat el nom del seu pare, Ian Cameron, ja desaparegut, una companyia del qual, Blairmore Holding, va tenir lligams amb la firma panamenya. Cameron ja ha explicat que es va desfer de les 5.000 accions que tenia a la companyia del pare en el moment d’arribar al poder.
Crispació a Westminster
Aquesta tarda de dilluns té lloc una sessió de control al govern que està fent suar David Cameron. El líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, ha assaltat a preguntes el primer ministre. En un moment donat, el diputat Dennis Skinner, un veterà de l’esquerra laborista, ha titllat Cameron de ser un “deshonest”, una acusació molt greu al Parlament britànic. Tan greu que el president de la cambra, l’speaker John Bercow, li ha fet retirar l’expressió, a la qual cosa s’ha negat Skinner, que ha estat obligat a abandonar la cambra. És una anècdota, però pot ser significativa de l’ambient que està generant l’escàndol de les offshore a Panamà.
El patrimoni de Cameron també ha despertat sospites. Se sap que va rebre 300.000 lliures de l’herència paterna. Just una mica menys del les 325.000 que l’haurien obligat a pagar un 40% d’impostos a la hisenda britànica. Però és que dos anys després de la mort del pare, la seva mare li va lliurar 200.000 lliures, segons ha assegurat Mary Cameron, per compensar que David fos de tots els germans qui va sortir més perjudicat del repartiment de l’herència del pare. Hi ha la sospita que el regal de la mare –lliure d’impostos- fos una manera d’evitar retre comptes amb hisenda.
Un mal inici de campanya
L’oposició laborista s’ha apressat a exigir a Cameron que doni totes les explicacions sobre el seu patrimoni i sobre la relació amb els negocis del pare. La popularitat del primer ministre està sent erosionada, just en el pitjor moment, quan és cada cop més a prop el referèndum del 23 de juny sobre el Brexit, la sortida o no del Regne Unit de la Unió Europea. El país ja està en la pràctica en campanya. Dins del Partit Conservador, la tensió és enorme.
Cameron ja va haver d’afrontar una crisi en el moment de presentar els pressupostos. Les retallades del ministre del Tresor, George Osborne, van provocar la dimissió el mes passat del ministre de Treball i Pensions, Ian Duncan Smith, queixós de la fi d’una partida destinada a discapacitats. El ministre no ha estat mai un home massa sensible socialment i més aviat pertany a l’ala dura del partit. Però ja tot val per desestabilitzar un Cameron que afronta la campanya per la permanència del seu país a la UE en les pitjors condicions. Ara és Osborne –aspirant a succeir Cameron- qui pot obrir una nova crisi al gabinet, perquè es veu empaitat també per l’ombra de possibles vincles amb empreses offshore.
Les paradoxes de la política contemplen una oposició laborista pressionant Cameron amb les preguntes sobre la seva fortuna, però alhora amb un líder laborista, Jeremy Corbyn, que defensarà el "sí" en la consulta sobre Europa, costat per costat de Cameron. És en el Partit Conservador, entre els seus, com passa tantes vegades en política, on Cameron té més dificultats.
Crispació a Westminster
Aquesta tarda de dilluns té lloc una sessió de control al govern que està fent suar David Cameron. El líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, ha assaltat a preguntes el primer ministre. En un moment donat, el diputat Dennis Skinner, un veterà de l’esquerra laborista, ha titllat Cameron de ser un “deshonest”, una acusació molt greu al Parlament britànic. Tan greu que el president de la cambra, l’speaker John Bercow, li ha fet retirar l’expressió, a la qual cosa s’ha negat Skinner, que ha estat obligat a abandonar la cambra. És una anècdota, però pot ser significativa de l’ambient que està generant l’escàndol de les offshore a Panamà.
El patrimoni de Cameron també ha despertat sospites. Se sap que va rebre 300.000 lliures de l’herència paterna. Just una mica menys del les 325.000 que l’haurien obligat a pagar un 40% d’impostos a la hisenda britànica. Però és que dos anys després de la mort del pare, la seva mare li va lliurar 200.000 lliures, segons ha assegurat Mary Cameron, per compensar que David fos de tots els germans qui va sortir més perjudicat del repartiment de l’herència del pare. Hi ha la sospita que el regal de la mare –lliure d’impostos- fos una manera d’evitar retre comptes amb hisenda.
Un mal inici de campanya
L’oposició laborista s’ha apressat a exigir a Cameron que doni totes les explicacions sobre el seu patrimoni i sobre la relació amb els negocis del pare. La popularitat del primer ministre està sent erosionada, just en el pitjor moment, quan és cada cop més a prop el referèndum del 23 de juny sobre el Brexit, la sortida o no del Regne Unit de la Unió Europea. El país ja està en la pràctica en campanya. Dins del Partit Conservador, la tensió és enorme.
Cameron ja va haver d’afrontar una crisi en el moment de presentar els pressupostos. Les retallades del ministre del Tresor, George Osborne, van provocar la dimissió el mes passat del ministre de Treball i Pensions, Ian Duncan Smith, queixós de la fi d’una partida destinada a discapacitats. El ministre no ha estat mai un home massa sensible socialment i més aviat pertany a l’ala dura del partit. Però ja tot val per desestabilitzar un Cameron que afronta la campanya per la permanència del seu país a la UE en les pitjors condicions. Ara és Osborne –aspirant a succeir Cameron- qui pot obrir una nova crisi al gabinet, perquè es veu empaitat també per l’ombra de possibles vincles amb empreses offshore.
Les paradoxes de la política contemplen una oposició laborista pressionant Cameron amb les preguntes sobre la seva fortuna, però alhora amb un líder laborista, Jeremy Corbyn, que defensarà el "sí" en la consulta sobre Europa, costat per costat de Cameron. És en el Partit Conservador, entre els seus, com passa tantes vegades en política, on Cameron té més dificultats.