Saül Gordillo: «Jordi Basté és un animal de ràdio, però la Terribas és Messi»

Després de sis mesos sense director, pocs dies després que Carles Puigdemont assumís la presidència de la Generalitat, Saül Gordillo era nomenat director de Catalunya Ràdio pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Aquests seus primers cent dies de gestió serveixen d’excusa per fer un repàs de la situació de les emissores públiques, per respondre algunes crítiques rebudes i per insistir en la necessitat de recuperar el lideratge perdut.

- Quin és el balanç que feu d’aquests primers 100 dies de gestió?
- Molt satisfactori, perquè Catalunya Ràdio s’ha començat a moure i els professionals de la ràdio pública s’han implicat molt en aquesta nova etapa, amb l’objectiu de recuperar el lideratge, d’apostar per la innovació i de ser valents per superar les cotilles tradicionals de la ràdio. Comencem a notar que l’audiència valora els gestos que fem per posar en valor el conjunt d’emissores de Catalunya Ràdio.

- Es deia que després de perdre el lideratge i dels ajustos que ha patit, la plantilla de Catalunya Ràdio estava amb els ànims per terra. Ho heu notat així?
- Jo crec que això està canviant. Després de sis mesos sense director, ara hi ha un nou equip que comença a transmetre optimisme i la idea d’un projecte per aquesta casa, que enllaça amb el projecte global de la CCMA, d’apostar per la confluència de tots els mitjans de la Corporació. Ara tenim un horitzó de futur que enllaça amb l’ambició que històricament havia tingut Catalunya Ràdio, que vol posar en valor referents i puntals del que havia estat Catalunya Ràdio, però amb una mirada més nova perquè el consum de ràdio està canviant. Tot i ser un mitjà on el consum tradicional és molt estable i molt fidel, és evident que l’entorn digital fa que puguem distribuir de maneres diferents continguts audiovisuals molt potents.

- Això té relació amb el fet de posar gent de televisió en càrrecs de responsabilitats a la ràdio, i viceversa?
- Segur. La CCMA és una única empresa, i és lògic que hi hagi moviments en aquest sentit. La figura del cap de Programes ha estat substituïda per la d’un cap de Continguts, i al capdavant hi ha una persona que prové de la televisió: Santi Faro. Ell ha de fer una proposta de continguts per la propera temporada i també té l’encàrrec de fer propostes més enllà dels programes tradicionals. Cal posar una mirada audiovisual i una concepció dels continguts per tal que es pugin encapsular, més en la línia de la ràdio a la carta, amb elements que es puguin viralitzar d’una manera més àgil que no pas un programa tancat de ràdio a la manera tradicional.
 - La confluència que esmentàveu, vol dir que Catalunya Ràdio acabarà funcionant a Sant Joan Despí com una subsidiària de TV3?
- No, de cap manera. La confluència vol dir, per exemple, que Catalunya Ràdio tindrà a finals de 2017 una redacció d’informatius integrada amb TV3. Això és una oportunitat en un temps de restricció pressupostària. És maximitzar els recursos públics per produir i generar continguts informatius de qualitat. Els canvis tecnològics ho faciliten, però sempre defensant les diferents marques televisives i radiofòniques de la CCMA.

- Jordi Basté, en una conferència al Fòrum de la Comunicació del CAC, va dir que trobava “lamentable” el repartiment de càrrecs entre CDC i ERC als mitjans públics. Què en penseu?
- Jo puc entendre la crítica de Jordi Basté, però aquest és el sistema que està establert per mandat parlamentari democràtic. Els càrrecs directius dels mitjans públics són designats pel Consell de Govern de la CCMA a proposta del seu president. Sobre Jordi Basté, l’únic que puc dir és que és un gran professional, que és un animal de ràdio, i que és un dels nostres perquè porta l’ADN de Catalunya Ràdio, com ell mateix ha reconegut en alguna ocasió. Per tant, tot el respecte professional cap a Jordi Basté.

- Jordi Basté és líder als matins radiofònics. Té Catalunya Ràdio les eines per recuperar aquest lideratge?
- Nosaltres al matí tenim possiblement la millor periodista de Catalunya. Mònica Terribas té un prestigi i una credibilitat contrastades. És el Messi de la ràdio d’aquest país. La seva passió, la profunditat i l’autoexigència a l’hora de fer la seva feina són molt valorades per l’audiència. Per això crec que ella i l’equip que hi ha al seu voltant fan que la proposta de Catalunya Ràdio al matí ho tingui tot per triomfar: informació, pluralitat, servei públic i entreteniment. El lideratge és només qüestió de temps i d’aprofundir la connexió amb la comunitat de gent que escolta la ràdio i hi participa activament. És quelcom que es construeix a base de molts esforços distribuïts per tota la graella, sense renunciar a la missió que les emissores de la CCMA tenen com a servei públic, de cohesió social i territorial, d’apostar per continguts que si no els fem nosaltres no els farà ningú perquè potser no són rendibles econòmicament.

- Podem esperar grans canvis a la graella de Catalunya Ràdio?
- Ara estem enllestint la programació d’estiu, que puc avançar que farà una aposta decidida per la gent de la casa, pel talent intern, que és enorme i pot fer continguts de gran qualitat. D’altra banda, repetirem un experiment que hem fet per Setmana Santa, que és consolidar la presència d’Icat.cat en la programació d’estiu. Icat tornarà a l’FM, de la mà de Catalunya Ràdio. L’emissora gran abraçarà una germana petita perquè torni a emetre per les ones, de la mateixa manera que ara per Sant Jordi abraçarà una germana gran com és TV3. Per primer cop farem un programa conjunt entre TV3 i Catalunya Ràdio. Serà un programa especial d’El Suplement, amb Ricard Ustrell, i des de TV3 hi serà la Núria Solé. Hi haurà alhora una gran participació de les delegacions territorials d’ambdues emissores.

- Com imagineu la ràdio pública en una Catalunya independent?
- No em pertoca a mi fer aquesta mena d’exercicis d’imaginació, sinó gestionar la realitat de l’aquí i l’ara de Catalunya Ràdio. Ara bé, no cal una gran imaginació per veure que en un context en què les finances públiques siguin gestionades íntegrament des de Catalunya, les limitacions pressupostàries dels serveis públics d’aquest país –no parlo només dels mitjans públics– podrien ser una mica menys severes, diguem-ne.