entrevista

Joan Llinares: «Hi ha corrupció perquè una determinada política la considera part del sistema»

El gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona assegura que el consistori barceloní està net de corrupteles

"Els paradisos fiscals existeixen perquè els beneficiaris són les grans corporacions financeres barrejades amb els polítics", assegura

Recorda que la ciutadania té dret a reclamar la informació pública que no trobi en els portals de transparència

| 14/04/2016 a les 22:17h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Barcelona, ICIJ, Ajuntament de Barcelona, paradisos fiscals, Joan Llinares, corrupció, transparència
Joan Llinares, gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Llinares (Alzira, 1953) és el gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Conegut per ser un gestor honest i meticulós, dels que no s'arronsen davant casos de corrupció, té des del juliol passat l’encàrrec de treballar per la màxima transparència al consistori barceloní, una institució que mou a 12 mil treballadors i un pressupost anual de 2.500 milions d'euros.

Llinares va destapar el desfalc del cas Palau i també va aclarir les irregularitats de l’exdirectora de l’Institut Valencià de les Arts (IVAM). La conversa se centra en dos conceptes antagònics: corrupció i transparència. Segons aquest advocat, arribarà el dia que “viurem en una societat moderna i transparent, on els ciutadans tinguin plena confiança en el seu poder polític”.

- El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) acaba de destapar amb els "papers de Panamà" nombrosos casos de corrupció. Fins a quan sentirem parlar de corrupció?
- Anem a l'origen dels paradisos fiscals... Existeixen perquè els mateixos estats ho permeten. I per què? Perquè els beneficiaris són les grans corporacions empresarials financeres barrejades amb els polítics. El govern mundial està en els paradisos fiscals.

- Per tant, no hi ha cap solució?
- Sí, sí que n'hi ha. La d'un acord internacional, començant perquè cada país castigui de manera contundent aquestes conductes que utilitzen les plataformes obscures per eludir la contribució. Els bilions de dòlars i euros que es queden allà és riquesa morta. La sostraus del tràfic econòmic que proporciona feina, manté serveis, genera impostos, etc. Trenques l'equilibri que una economia ben gestionada necessita. Les fortunes amagades als paradisos fiscals són béns morts. Jo poso com a exemple el que va ser el gran poder de l'església al segle XIX. En aquell moment, el patrimoni eren terres mortes. Amb els paradisos fiscals caldria fer una desamortització a escala mundial.

- Sembla utòpic que es pugui arribar a un acord mundial
- Cada cop hi ha més sensibilitat social. El fet que el primer ministre d'Islàndia hagi dimitit, els problemes de govern que pot tenir ara el primer ministre britànic, David Cameron, les investigacions que s'obriran derivades dels "Papers de Panamà" seran per la pressió de la gent que cada cop és menys conformista i més crítica.

- Tenim més corrupció ara que fa 30 anys?
- Abans no se li donava tanta importància. Pensa que en democràcia hem heretat una corrupció intensa de l'època del franquisme i de la dictadura. Que ve d'un modus operandi de temps immemorials. Les poesies de Quevedo i dels nostres clàssics ja reflecteixen aquestes corrupteles. Ara tenim més informació sobre la corrupció i més consciència social. La creació d'una fiscalia anticorrupció va ser determinant.  
 

Joan Llinares, gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa

 

Anar de cara

- Vostè ha fet front a la corrupció i, podent-la amagar, l'ha denunciat amb greus repercussions personals. S'ha de ser valent per prendre aquesta decisió?
- Són opcions: també es pot mirar cap a un altre lloc, que és el més habitual. És el que sempre ha acompanyat a la corrupció perquè la gent no vol complicar-se la vida. També es posa l'argument que això és inevitable, que sempre ha estat així. Canviar inèrcies té un preu i conseqüències. Quan m'he trobat davant la corrupció, he actuat. Si els meus ingressos vénen dels impostos dels ciutadans, he de ser fidel a la ciutadania i no mirar cap a un altre lloc. Mentre estigui en actiu continuaré fent-ho així, si es donen de nou les circumstàncies.

- Durant vuit anys va ser el gerent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Quina va ser la seva tasca allà?
- Del 2001 al 2009, vam reorganitzar des de la base el museu. Era un consorci complex, amb obres aturades durant molt de temps. Va ser un període molt intens. En el 2005, el museu estava acabat i el 2009, vaig donar per tancada aquesta etapa, per tornar al meu cos de funcionariat. Però va passar el cas Palau.

- I l'anomenen gerent poc després d'haver-se destapat el desfalc d'en Fèlix Millet. Amb vostè el cas es fa gros...
- Dels dos milions d'euros que s'especulava que Millet s'havia endut, les auditories acaben destapant entre 31 i 35 milions d'euros. I perquè el jutge ens va dir que no portéssim temes de més de deu anys d'antiguitat que podien haver prescrit. Vam patir també la manca de col·laboració dels bancs, que no contestaven, alguns no ho van fer mai.

- Tanca aquesta etapa i regressa a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), a on ja havia treballat. Allà es troba de nou amb la corrupció...
- Poc després del cas Palau, canvien la directora de l'IVAM, Consuelo Císcar, per José Miguel Cortés. I aquest em demana portar la gerència del centre, fent net des del principi. Vam fer una auditoria de sis mesos, i vam descobrir les irregularitats de Císcar durant anys.

-I, el juliol del 2015, arriba al consistori de Barcelona. Quin és l'encàrrec que li fa l'alcaldessa Ada Colau?
- El de treballar amb la màxima transparència i fixar la confiança de la ciutadania, reivindicant el dret dels ciutadans a tenir bones administracions. Per això ja hem creat l'Oficina de Transparència i Bones Pràctiques (OTBP), la Bústia i el Codi Ètic, el Consell Assessor per a la Transparència que treballem amb la ciutadania i un Comitè d'ètica. Estem començant només, però són iniciatives molt pioneres.

- I aquest consistori està net de corrupció?
- Fins a on jo tinc constància, sí. És una de les administracions que millor està quant a control de la corrupció. I no és fàcil. Parlem d'una corporació de 12 mil treballadors, amb un pressupost anual de 2.500 milions d’euros.

 
Lluita contra la corrupció

- La Comissió Antifrau de Catalunya va destacar l'any passat que encara es poden fer moltes coses per lluitar contra la corrupció. Què està pendent?

- Moltes accions: un bon funcionament dels mecanismes fiscalitzadors; la formació i conscienciació del ciutadà; que els que maneguen recursos públics tinguin la tranquil·litat que poden alertar sense que els passi res.

- Avui els "alertadors" de la corrupció estan sense protecció?
- Qui hagi destapat corrupció, no li vindràs res bo. Els "alertadors" no tenen cap protecció. Quan a l'Ajuntament de Barcelona creem l'Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, a finals de l'any passat, és perquè qualsevol funcionari o ciutadà, de manera anònima, tingui un canal per fer una denúncia sobre corrupció sense perjudicis.  

- El grup de ciutadans activistes Xnet ha destapat casos de corrupció. Ells tenen la "bústia Xnet" i l'Ajuntament ha anunciat la "bústia ètica". Són compatibles?
-Totalment. El que fa Xnet és l'expressió màxima d'un sector sensible. Tot el que aporti major transparència és benvingut. Res sobra. Durant molts anys, hi ha hagut manca de recursos i d'interès per aquestes qüestions. L'Oficina de Transparència de l'Ajuntament, l'Oficina Antifrau, la Fiscalia Anticorrupció, etc.

- A Catalunya hi ha més de 16.000 milions d'euros de frau fiscal i 700 investigacions obertes. Falten mans?
- En l'àmbit de la inspecció d'impostos, falten recursos sense cap dubte. Una de les decisions que fomenten el frau fiscal és la manca de mitjans per part dels organismes d'Hisenda. I està fet amb tota la intenció del món. El 80% de la feina dels inspectors controlen els autònoms, les petites empreses i a l'emprenedor. Les grans empreses i fortunes queden fora de la mirada dels inspectors d'Hisenda.

- Per decisions polítiques?
- Totalment. La corrupció existeix perquè hi ha una determinada política que l'ha considerada part del sistema.

- És impossible eradicar la corrupció?
- Ara veiem reaccions socials i polítiques perquè la corrupció formi part del passat. Però encara s'han d'acabar d'implementar- a l'estat espanyol i a Catalunya- mesures que la Unió Europea i les Nacions Unides apliquen des de finals del segle passat. La Convenció Internacional contra la Corrupció és del 2001, i planteja als estats crear fiscalies anticorrupció, organismes especials en les administracions. La Comissió Europea planteja els codis ètics el 2002, i estem a 2016. L'estat espanyol legisla quan ja no pot aguantar més les pressions europees, com va passar en l'àmbit mediambiental, per exemple.

 

Transparència real?

- A Catalunya tenim una bona Llei de transparència?
-
És molt exigent. A l'Ajuntament de Barcelona devem tenir un 85% del que la llei exigeix a qualsevol ens públic. La part que ens falta està vinculada a qüestions normatives com el Codi Ètic, que l'estem implementant. 

- Si els 2.273 ens públics catalans estan obligats, per què no trobem la mateixa informació pública a tots ells?
- Depèn de si tenen personal preparat per a complir-la, o no. Altres et diran que és car complir amb la transparència. Venim d'una dinàmica d’ocultar els arxius i fer-ho tot transparent suposa un canvi de mentalitat però també d'estructures. No obstant això, jo crec que la transparència genera economia i confiança. Si tens la garantia que tots els processos de contractació són correctes, que no hi ha adjudicacions a dit, estàs generant riquesa. Si sumem tots els 3, 4 i 5% de la corrupció d’aquest estat, el resultat són milions d’euros perduts. Surt més econòmic posar eines per evitar-ho i guanyes en confiança ciutadana.

- Quan un ciutadà incompleix una llei pot tenir repercussions greus. Què passa si la llei la incompleix l'administració?
- Estem encara en una fase d'implementació, n'hi ha certa flexibilitat temporal. Però la ciutadania ha de reclamar la informació que no troba, és el seu dret; i les administracions ser conscients del fet que les normes estan per a complir-les. 

- Tenir una Llei de transparència no vol dir acabar amb la corrupció, oi?
- És el que et comentava de les lleis mediambientals... Una de les obligacions que se'n deriven cap a les administracions és la publicitat activa de les dades públiques. No hem d'esperar que el ciutadà les reclami. Si ara entres al Portal de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, trobaràs els currículums dels alts càrrecs, els quadres retributius de tota la plantilla, els pressupostos, els convenis, etc. 

- És molt consultada aquesta informació?
- No tenim dades encara, però crec que poca comparada amb altres processos participatius com el de la plataforma Decidim.Barcelona, on la gent pot suggerir i aportar propostes de canvis per a la ciutat. 

- No n'hi ha interès o no som conscients del nostre dret a saber?
- Jo vull creure que els ciutadans ja tenen suficient amb el què presentem, però tinc la sensació que encara n'hi ha poc interès.

 - Creu que arribarà el dia que la paraula corrupció hagi quedat en desús?
- Sí que ho crec. La nostra societat està avançant. La crisi econòmica, que tantes mancances ha generat, que ha fet extraccions de recursos públics, que s'han pres tantes decisions deslligades de les necessitats col·lectives... tot això ha generat un antídot. Tenim una vacuna i es tracta de què duri. Estic convençut que un dia tindrem una societat moderna i transparent on els ciutadans confiaran en el poder polític.

Joan Llinares, gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona assegura que el consistori barceloní està net de corrupteles
Anònim, 15/04/2016 a les 05:54
+7
-0
Salvo de los nepotismos. De momento....
I HA CORRUPCION PERQUÈ LOS ESTATS SONT CONSTRUITS SUBRE LA COLONISACION ET LA MENTIDA
Anònim, 15/04/2016 a les 08:30
+6
-0
NON CAL PAS ESSER UN GENI PER ARRIBAR A AQUESTA CONCLUSION.





QUÈ ESPERA LO PARLAMENT DE BARCELONA PER PROCLAMAR LA CREACION D'UN NOU ESTAT CATALAN INDEPENDENT?


corrupció
Anònim, 15/04/2016 a les 08:59
+6
-0
Hi ha moltes maneres de ser corrupte. Per exemple acumular càrrecs públics (regidor, parlamentari, senador). O col·locar a la parella, amics i coneguts a les estructures de poder (el que està passant a BCN). O el nepotisme de baixa intensitat però extremadament freqüent als ajuntaments de l'àrea metropolitana de BCN quan es tracta dels concursos de places municipals (administratiu, jardiner, etc., etc.), on sovint només s'assabenten de la convocatòria els parents dels ja col·locats, als que també sovint els passen els qüestionaris que preguntaran, etc.

I també és corrupció fer la vista grossa a això que acabo d'escriure, i dir amb la boca plena que a BCN no hi ha corrupció.
La corrupció és el sistema establert des de l'època de Sumèria, basat en l'egoïsme i el darwinisme social.
Anònim, 15/04/2016 a les 11:33
+0
-1
La corrupció és el sistema establert des de l'època de Sumèria, basat en l'egoïsme i el darwinisme social. És a dir en l'animalisme i el brutalisme desnaturalitzat, en la perversió constant dels equilibris naturals i espirituals.
A Occitània i Catalunya hi havia "el seny o el paratge", que era una filosofia de viure amb l'equilibri de les forces naturals
Anònim, 15/04/2016 a les 11:39
+1
-0
A Occitània i Catalunya hi havia "el seny o el paratge", que era una filosofia de viure amb l'equilibri de les forces naturals, evidentment no cal ni dir-ho, aquesta filosofia és la que ha estat derrotada i pervertida.
I el 'sistema' continua
Anònim-3, 15/04/2016 a les 16:00
+2
-0
No és estrany que surtin tants casos de corrupció .
Quan el 'sistema' és la corrupció és de tota lògica que es destapin corrupteles a dojo.
La neteja que calia després del Franco no es va fer i encara està per fer. I la corrupció ha seguit el seu curs, corregida i augmentada.
APUNTEM-NOS a "Manos limpias"
anticapitalista vell pesuquero, 16/04/2016 a les 12:28
+1
-0
Quina vetgonya ! Només elS poderosos i els mafiosos poden fer l'ACCIO POPULAR . Si els sindicats , IU ICV Podemos ERC laCUP no poden financiar -se L'Accio Popular com a minim tenien que haver denunciat i proposat una nova llei a l'abast POPULAR.Per mi es mes significatiu Aquesta contradiccio que els cassos PANAMA. Soc molt pessimista. L'unica solucio contra la couupcio es esbarlar Espnya amb l'Independencia de Catalunya. Es la solucio pels catalans i pels pobles d'ESpanya
reforma llei electoral i la financiació dels partits
Anònim, 21/04/2016 a les 23:39
+0
-0
Un cop que els partits polítics, petits i grans, assumeixen la gran reforma de la llei electoral i de la financiació dels partits, es podria iniciar una neteja mental i pedagògica de la ciutadania i dels partits x canviar el panorama depressiu polític que existeix ara. L'Ajuntament, sembla, triarà gairebé un any per poder aprovar els pressupostos. Els ciutadans no entenem que els grans partits no puguin arribar a un pacte de govern, sembla que cadascú té la veritat política absoluta perquè no és capaç de renunciar a la seva certessa per posar-la en comú amb els altres, La cultura política dels dirigents dels grans partits interpreten la voluntat dels ciutadans com una qüestió de propietat personal a gestionar. La corrupció és un tema que ens pertany a tots, votar a un partit q ha tingut polítics corruptes, és una forma de col.laborar ab la corrupció, ho tenim difícil

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'alcalde d'Oliana, Miquel Sala, amb el del Pont de Suert, als jutjats | ACN
Irene Ramentol | 3 comentaris
01/01/1970
Els agents es personen amb una ordre judicial que requereix una còpia de tots els documents vinculats a l'1-O
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 13:24 Quatre exalcaldes socialistes de municipis de l'Alt Penedès i el Garraf han reclamat aquest dilluns amb una carta al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que el partit no doni suport intel·lectual ni polític" a la prohibició del referèndum de l'1 d'octubre, i "que condemni sense atenuants la laminació de les llibertats civils i polítiques" que ha engegat l'Estat per "reprimir" els organitzadors i col·laboradors voluntaris de l'1-O.
 13:21 La Fiscalia cita per segona vegada els alcaldes de Lleida que no han anat a declarar. Els tres batlles que rebran en els propers dies la segona citació són els d'Alcarrràs, Miquel Serra; el de Bell-lloc d'Urgell, Carles Palau, i el de Serós, Gabriel Pena, els tres d'ERC.
 13:14 Preocupació a RTVE: la veu del personatge de Lupita al programa infantil “Lunnis” la posa Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d'Estrac (el Maresme), citada a declarar per la Fiscalia per cedir espais municipals per al referèndum.
 12:59 Justo Molinero insisteix en fer una crida a la participació per a l'1-O.
 12:56 Tremp també apareix amb passos de vianants convertits en estelades.
 12:54 Dos joves investigats per replicar webs del referèndum s'acullen a no declarar a Tarragona. El seu advocat considera que "hi ha un despropòsit legal" i afirma que no hi ha base legal per imputar un delicte de desobediència. El lletrat denuncia que en cap moment han tingut accés a l'expedient dels fets que s'atribueixen als joves. Dos joves que han estat citats a Girona tampoc han hagut de declarar.
 12:53 La Fiscalia envia la Guàrdia Civil a 31 ajuntaments lleidatans pel referèndum. Els agents ja s'han personat a Oliana, Tàrrega, Bellpuig, Alpicat, Almacelles, Aitona, Guissona i Seròs.
 12:51 El món de la cultura es mobilitza «per un vot decidit i desacomplexat​». Aquest dilluns s'ha fet pública una declaració que aposta perquè la cultura "sigui el nervi i la sang de la República". Entre els signants, noms clau de tots els àmbits culturals com Sergi Belbel, Jaume Cabré, Joan Lluís Bozzo, David Carabén, Aina Clotet, Joan Fontcuberta, Cesc Gay o Isona Passola.
 12:22 DOCUMENT La carta amb què Enric Millo va amenaçar amb responsabilitats «penals» als directors d'institut. El delegat del govern espanyol alerta que autoritzar l'ús dels edificis pel referèndum podria comportar delictes de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics.
 12:26 El Tribunal de Comptes exigeix a Mas una fiança de 5,2 milions pel 9-N. L'organisme reclama a l'expresident que faci efectiu el pagament en 15 dies. El tribunal també requereix fiances milionàries a Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega.
 12:18 Gay de Montellà proposa un nou Estatut amb quatre concessions a Catalunya. El president de Foment del Treball alerta el govern espanyol que "no seria bo" activar l'article 155 perquè "el camí sempre està en el diàleg".
 12:17 Oriol Ferràndez entra a declarar com a investigat per duplicar el web del referèndum. L'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé, entre els ciutadans que li donen suport.
 12:16 L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC), ja ha sortit de l'Audiència de Tarragona després de comparèixer davant del fiscal. S'ha acollit al seu dret de no declarar.
 12:03 Unes 500 persones es concentren davant dels jutjats de Cerdanyola, entre ells Joan Josep Nuet; Ernest Urtasun; l'alcalde Ripollet, José María Osuna; Marc Sanglas; i l'alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel García. Campos ja ha entrat als jutjats.
 11:51 Concentració de suport a l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos (ICV). Ha estat citada per la Fiscalia malgrat no haver signat cap decret de suport al referèndum.
 11:48 La CUP demana als Mossos que desobeeixin si reben l'ordre de retirar urnes. El diputat Benet Salellas avança que estan treballant per recuperar la sindicatura electoral.
 11:44 Maza torna a amenaçar amb la detenció de Puigdemont. El fiscal general de l'Estat reitera que arrestar el president de la Generalitat és una opció que està "oberta".
 11:22 ÚLTIMA HORA El Tribunal de Comptes exigeix a Mas i els encausats del 9-N una fiança de 5,2 milions. L'organisme exigeix a l'expresident i a una desena d'alts càrrecs el pagament de la fiança pel procés participatiu del 2014.
 11:09 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil entra per primera vegada a un ajuntament buscant documents de l'1-O. Els agents que s'han personat a Oliana duien una ordre judicial que requeria l'entrega del decret però no se'ls ha lliurat perquè l'alcalde no el va signar.
 11:08 Apareixen vuit passos de vianants convertits en estelades a Berga. Les pintades s'han fet durant el cap de setmana.
 10:50 També hi ha una concentració a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Girona on declaren dues persones acusades de replicar webs del referèndum. En total, hi ha 13 persones investigades.
 10:45 Unes 200 persones donen suport a l'alcalde de Tortosa abans que comparegui aquesta tarda davant del Fiscal a Madrid. Ferran Bel no avança si s'acollirà al seu dret a no declarar i lamenta no haver rebut una comunicació oficial de la seva citació.
 10:22 
 10:09 Una vintena de persones donen suport a Didac Rios que ha estat citat a declarar a la comissaria de la policia espanyola a Tarragona per replicar el web del referèndum.
 10:10 Un expert de l'ONU reclama a Juncker que faci de mediador a Catalunya. Alfred-Maurice de Zayas es mostra "preocupat" per les "proves de violacions dels principis fonamentals dels drets humans, l'estat de dret i l'autodeterminació".
 09:48 Unes 500 persones, al jutjats de Cerdanyola, entre ells Nuet, Urtasun, l'alcalde Ripollet José María Osuna (CUP), Marc Sanglas i l'alcaldessa de Santa Perpètua Isabel García (ICV).
 10:03 Carles Puigdemont, a France Inter: "És inacceptable que l'Estat apel·li a la violència, que no ha estat ni serà mai una opció a Catalunya". El president català ha garantit que hi haurà referèndum i ha assegurat que “tot està en marxa”.
 09:42 Els comandaments dels Mossos fan costat a Trapero. El major de la policia catalana ja va traslladar als agents que no comparteix la tutela de l'Estat.
 09:00 El coronel De los Cobos ha convocat avui a les 6 de la tarda Trapero i altres comandaments policials per coordinar l'operatiu de l'1-O. El major dels Mossos es reunirà així amb el coordinador de l'operatiu contra el referèndum que ha designat el fiscal i que el Govern no accepta.
 08:58 Realment Puigdemont estava en contra de l'autodeterminació dels kurds com va dir Évole? La pregunta del periodista que va deixar en evidència el president tenia diversos matisos.
 08:49 Neix "Impressors per la Democràcia" per crear les paperetes per l'1 d'octubre. Un grup d'empreses impressores i de copisteria reivindica la impressió de les paperetes que es van repartir aquest cap de setmana, en un manifest al seu nou web.
 08:15 Almenys 13 persones declaren avui en relació a les còpies "mirall" del web del referèndum. La majoria són joves d'entre 19 i 22 anys de tot Catalunya, que van replicar voluntàriament i sense amagar-se el contingut que informa sobre l'1 d'octubre; ho explica Mercè Molist.
 07:57 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 5 de setembre: coordinació o intervenció dels Mossos?. El coronel De los Cobos vol donar avui ordres a Trapero mentre els promotors del 9-N dipositen avals al Tribunal de Comptes. Defensen l'estat de dret fent-lo cada cop més estret. Avui també són protagonistes el piromusical de la Mercè, Angela Merkel i el seu triomf amarg, el cantautor italià Venditti, Podem, els toros i Ruíz Zafón.
 07:40 PORTADES "Puigdemont puede ser acusado de rebelión si declara la secesión"», a "El Mundo". El referèndum i les eleccions alemanyes ocupen les portades dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 07:08 FILIPRIM ​Puigdemont, Évole, les llenties i l'equidistància. "En alguns moments, el periodista semblava massa interessat en fer aflorar fos com fos contradiccions al president", diu Toni Vall al seu anàlisi sobre l'entrevista que Jordi Évole al president Carles Puigdemont, que es va emetre ahir a La Sexta.
 23:26 CRÒNICA L'independentisme fa pinya a Vic: «Tenim l'horitzó de l'1-O amb la certesa que el guanyarem»; per Carles Fiter.
 22:55 Puigdemont a La Sexta, en deu frases: «Si no arriben les cartes, qui arribi primer al col·legi constituirà la mesa».
 22:27 Jordi Sànchez, a l'acte unitari de Vic: «Ja fa dies que estem guanyant el camí de la llibertat i de la dignitat».
 21:59 Marta Pascal, a l'acte unitari de Vic: "Ens juguem la dignitat d’aquest país". I recorda: "Deien que segur ens barallaríem, i som aquí junts".
 21:56 Puigdemont avisa que la DUI estarà damunt la taula si el referèndum no té garanties. Per Oriol March.
 21:53 Marta Rovira, des de Vic: «El debat polític que tenim entre mans és molt senzill: avançar o quedar-nos com sempre. No pararem fins al final».
 21:52 Puigdemont, a Salvados, garanteix que hi ha els elements «necessaris» per celebrar el referèndum. Per Oriol March. 
 21:43 Marta Rovira (ERC), des de Vic: «Ens posen a prova cada dia, però ens sentim forts i valents».
 21:41 Riuada humana a Girona per defensar la democràcia i el referèndum de l'1-O. Per Xavier Borràs. 
 21:40 Convicció a Tarragona de cara a l'1-O: «Si el Parlament diu que hi ha referèndum, és que n'hi haurà». Més de 2.000 persones participen en la «Marató per la Democràcia» d'aquesta tarda convocada a la plaça de la Font. Les parets i la porta del consistori han servit de plafons de cartells a favor d'anar a votar. Informa Jonathan Oca. 
 21:36 TV3 denuncia l'«agressió a la democràcia i a la llibertat d'informació» patida a Saragossa.
 21:12 Joan Coma, a l’acte unitari de Vic: «No caurem en cap de les seves provocacions. Les seves actituds no ens interpel·len».
 20:41 Comença a Vic l'acte "La resposta és Sí" amb Cavaller Sant Jordi, d'Espriu, interpretada per la Coral Canigó i l'Orfeó Vigatà.

Acte 'La resposta és Sí', a Vic. Foto: Carles Fiter


 
 20:19 Podem denuncia l'agressió dels ultres a la presidenta de les Corts d'Aragó a Saragossa.
 19:57 Romeva diu a mitjans francesos que a les estructures de l'Estat hi ha «reminiscències franquistes».
Entrades anteriors »
01/01/1970
El president de Foment del Treball alerta el govern espanyol que "no seria bo" activar l'article 155 perquè "el camí sempre està en el diàleg"
La sala Scala on hi va haver l'atac | CNT Madrid
Dani Cortijo | 3 comentaris
01/01/1970
«Malgrat la tònica alegre que estan prenent aquests dies les manifestacions, diversos responsables polítics no deixen d’advertir de la situació de violència imminent»
El centre de Barcelona es va omplir de gent aquest dimecres suport a l'1-O | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Relat de tots els esdeveniments que van arrencar dimecres amb la detenció d'alts càrrecs implicats en el referèndum i que ha culminat aquest dissabte amb l'amenaça de control dels Mossos | L'executiu es prepara per una nova ofensiva que afecti directament consellers, el vicepresident i el president
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
Aida Morales | 9 comentaris
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc