Joan Coma, investigat per sedició: «No volem màrtirs, volem un país lliure»

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno, ha acceptat la petició de la Fiscalia, que havia sol·licitat investigar el regidor de Capgirem Vic a l’Ajuntament, Joan Coma, per un delicte d’incitació o provocació a la sedició. Coma s’ha convertit així en el primer càrrec públic investigat (en l’anterior terminologia, “imputat”) per incitar a la independència a Catalunya. S’enfronta a penes que podrien arribar als vuit anys de presó.

L’edil independentista rebrà, a molt estirar en poc menys d’un mes, una citació per anar a declarar a l'Audiència Nacional. Coma valorarà en els propers dies, amb el seu entorn jurídic i familiar, s’hi acata la sol·licitud o opta per la desobediència, una opció que des de sempre ha defensat la CUP, el seu partit. No serà una decisió fàcil.

- Per què Vic? Per què Joan Coma?

- És més casualitat que no pas simbòlic. El jutge Ismael Moreno va directament contra la causa independentista, no contra Vic. No és perquè sigui de la CUP, sinó pel que vaig dir.

- No creu que hi hagi un acarnissament judicial contra la CUP. En els casos de les estelades, per exemple, només s'ha citat a declarar l’alcaldessa de Berga, de la CUP, i es van obviar altres ajuntaments.

- La CUP molesta en dos sentits, en l’independentista i en l’anticapitalista. I des de les Espanyes, l’equiparació de la CUP amb l’esquerra abertzale facilita el discurs de repressió.

- Vostès han insistit en el paper de Josep Anglada, regidor de Vic de Plataforma Vigatana i fundador de Plataforma per Catalunya, que és qui va presentar la denúncia.

- Anglada no ha perdut el seu caràcter totalitari, franquista i feixista, encara que ho vulgui dissimular. A vegades, des de dins de l’Ajuntament es perd consciència de qui és aquest individu, se li riuen les brometes, se’l tracta com un més. I la denúncia que ha fet és una mostra més del seu tarannà: Anglada vol coartar la nostra llibertat d’expressió. El feixisme de Vic ha avançat 15 dies un procés que segurament hagués començat d’una altra manera.

- És estrany que se l’investigui per unes paraules que són exactament les mateixes que reflecteixen les mocions que es van aprovar al Parlament i a l’Ajuntament de Vic.

 - Aquesta pregunta ens l’hem feta en diverses ocasions, tant personalment com familiar. La resposta que hem trobat amb el grup d’assessorament jurídic de la CUP és que poden perseguir judicialment els diputats del Parlament però, com que estan aforats, han de passar pel Tribunal Constitucional. En canvi, els regidors, que no gaudeixen d’aquest aforament, és més fàcil perquè els poden cridar per anar a l’Audiència Nacional. Amb un mateix discurs, et poden perseguir o no, segons on estiguis. Però per altra banda això és una arma de doble fil.

- Què vol dir?

- Els diputats són molt coneguts a Catalunya, però a ningú se li escapa que els regidors estan molt més a prop de la gent. I el suport popular que podem rebre pot provocar l’efecte contrari, que es generin mobilitzacions espontànies, com la que es prepara el dia 16 d’abril a Vic.

- La manifestació del dia 16 està organitzada per un col·lectiu de suport a Joan Coma creat recentment. Quines accions més es preparen?

- Ara es redactarà un manifest, amb grups de treball de diferents sensibilitats polítiques, des de CDC, ICV, CUP, ERC fins a gent que no està en cap partit. Es convocarà la manifestació i s’aniran organitzant iniciatives depenent de les accions judicials. També es crearà una mena de plataforma o bloc...

- Plataforma? He escoltat que no volen utilitzar aquest nom, més que res per no donar peu a males interpretacions.

- No, és veritat. Volia dir plataforma informàtica.

- I com es dirà aquest grup de suport?

- Encara no ho sabem, un nom inclusiu. No es dirà col·lectiu per a la desobediència, perquè  volem que sigui una proposta més oberta. No només es pretén donar-me suport a mi, la idea és crear un col·lectiu que estigui preparat per anar més enllà de Vic

- Aquesta persecució judicial creu que s’escamparà com una taca d’oli?

- Sí, és l’inici d’una nova etapa de la persecució judicial que pateix l’independentisme. S’ha requerit a 280 ajuntaments i estic segur que, per exemple, els companys de la CUP de Manlleu quan van aprovar la moció de suport a la resolució del Parlament van fer unes declaracions similars.

- Es tracta d’una estratègia premeditada de l’estat espanyol, de prioritzar les individualitats vers el col·lectiu. O sigui, d'assenyalar caps de turc per fer por.

- Sí, clarament és una manera d’individualitzar i dividir. Però això pot tenir els efectes contraris. Una cosa és l’objectiu que es persegueix, l’altre és el que s’aconsegueix.

- En quin sentit?

- En cap moment m’he sentit sol. Però és evident que, en un primer moment, al teu entorn li genera neguit. Jo tinc companya i dues canalles.

- Vostè té por?

- No. A casa em van ensenyar a no tenir por ni vergonya de res, excepte de fer mal. Si hagués fet mal a algú, tindria por perquè em mereixeria un càstig. Però no per defensar unes idees polítiques, antiviolentes.
 

Joan Coma Roura. Foto: Adrià Costa

- Però tots som humans. A vostè com li afecta que li diguin que es podria passar vuit anys a la garjola?

- No em fa cap gràcia, però estic segur que no passarà. No confio en la justícia però confio en la voluntat popular. No vull fer demagògia, però hi ha gent que està vivint en soledat altres causes més minoritàries i igualment justes, com els refugiats o les combatents kurdes.

- La primera gran decisió que vostè haurà de prendre és si declararà a l’Audiència Nacional espanyola. Hi anirà o desobeirà?

- Nosaltres sempre hem apostat per la desobediència i volem fer el que demanem. Ara bé, hi ha molts tipus de desobediència i la decisió final la prendrem col·lectivament entre el grup d’assessorament jurídic de la CUP, l’advocat i el meu entorn familiar. La desobediència és un fet col·lectiu i social, però en última instància, com passava amb els insubmisos, no deixa de ser un fet personal. S’ha de valorar.

- No seria incoherent que vostè acatés la primera gran ordre que li dóna un tribunal espanyol?
 
- Sí, però hi ha moltes formes de desobediència i estudiarem en quina ens hi sentim més còmodes. Nosaltres reclamem que s’exerceixi la desobediència, però no obliguem a practicar-la, no es pot imposar. L’únic que exigim, però, és que tothom doni solidaritat a qui decideixi exercir-la contra unes lleis injustes. Cal crear les condicions necessàries perquè la gent pugui desobeir d’una manera lliure, sense por. No volem màrtirs, volem un país lliure.

- L’entorn sobiranista, en aquest àmbit, sembla dividit. Avui i diumenge s'han convocat dos actes de suport als ajuntaments represaliats judicialment, per un costat, entitats sobiranistes i Junts pel Sí, i per l’altre, la CUP.

- No, més aviat és falta de coordinació. Això de la CUP ja està organitzat de fa molt temps, abans que m’imputessin a mi.

- I què n’espera?

- Nosaltres lluitem contra algú que ens vol imposar unes idees. La independència s’ha d’aconseguir sense que ningú hagi d’abaixar el cap per la seva ideologia o la seva manera de pensar. El que esperem de les entitats sobiranistes és que ens "apretin" tant a Junts pel Sí com a la CUP perquè tirem endavant la independència, no que ens posem d’acord en pressupostos o coses així.