23
de març
del
2016
Actualitzat
el
26
de març
a les
12:00h
Marta Rovira (Vic, 1977) atén NacióDigital a la seu del partit, al despatx que té al carrer de Calàbria de Barcelona, i on encara hi passa més hores des que ERC ocupa un ampli espai al Govern. En la primera part ja publicada de l'entrevista, es mostra molt crítica amb els impediments que posa l'estat espanyol a l'acollida de refugiats que ofereix Catalunya. A continuació, el que fa és mostrar-se convençuda que, abans de les eleccions constituents, previstes per d'aquí divuit mesos, arribarà el moment de declarar la independència.
- Arran dels atemptats de Brussel·les d'aquesta setmana, s'ha parlat de la Junta de Seguretat, que ja fa anys que no es convoca. Des del Govern, es veu la possibilitat que el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, arribi a la Moncloa perquè canviï la relació. Creuen que canviaria, realment, si es manté el full de ruta del 27-S?
- M'agradaria pensar que el PSOE no ha perdut aquells valors fundacionals de la socialdemocràcia, que es diuen solidaritat, fraternitat entre els pobles i persones, llibertat. No ho sé. No és el president del govern espanyol, no està governant, i com a líder de l'oposició no ha demostrat en aquests últims anys marcant aquestes diferències. Perquè, quan a sobre la taula es posaven temes independentistes, o a la taula s'hi acostava un independentista, això era un obstacle per participar en, per exemple, el pacte contra el terrorisme.
- Des del Govern, no es dissimula que es prefereix a Sánchez. Però entre els discursos de Tardà i Homs al Congrés, respecte el candidat del PSOE, hi ha matisos. És positiu deixar tant clar que seria preferible el candidat del PSOE si el full de ruta és cap a la independència?
- Però és que nosaltres no tenim una esperança en què això canviï. La desconfiança de què significa el PSOE ens ve de tot l'episodi estatutari, per citar l'últim episodi amb el PSOE governant. Se'ns va dir que es prometia respectar el que hagués decidit la sobirania popular del país, i del Parlament. I ni la meitat. Dit això, benvinguts siguin tots els ponts de diàleg, i benvingut sigui Sánchez venint a veure el president de la Generalitat. Perquè això, sí que fins avui dia no s'havia produït. No sé si servirà, però ho celebrarem, perquè fa tres anys que s'està picant la porta al govern espanyol, dient que teníem un mandat per fer un referèndum. I no hem obtingut resposta.
- Des de Junts pel Sí, i des del Govern, es dóna aquest missatge que, en part, és doble. No hi ha esperança però si hi ha diàleg, benvingut sigui. Si l'objectiu és la independència, no és millor assumir que el govern espanyol posarà totes les traves possibles?
- No ens negarem mai al diàleg. No el volem negar a ningú i el volem tenir en tothom, perquè és part de l'èxit del nostre procés. Obrir les mans, diàleg, parlar amb tothom. Totes aquelles oportunitats de diàleg que vinguin per part del govern espanyol, siguin de qui siguin, les aprofitarem. I els explicarem perquè som aquí, i què estem fent, i que ho volem fer de forma negociada. No ho volem fer de forma unilateral. No teníem ganes de muntar unes plebiscitàries unilaterals. Ens veiem forçats a estar en aquesta situació perquè no ens han obert mai la porta. Perquè no ens han ofert mai la possibilitat d'una negociació i d'un acord polític. No som incoherents, en el benentès que ens devem al mandat democràtic del 27-S.
- No dic que sigui incoherent, però estratègicament es podria optar per dir que tant és qui governi perquè els incompliments estan a l'ordre del dia.
- Tenim confiança zero. I si s'arribés a un acord, confiança zero en què es complís. No tancarem la porta a què? A arribar a qualsevol pacte? No, a parlar. Segurament, estem topant amb un estat amb moltes més deficiències democràtiques que no pas un Canadà o un Regne Unit. Ens trobem cada vegada més sols a l'hora de fer el camí, però no tancarem mai la porta. Entre d'altres coses, perquè han d'entendre, i volem que ho entengui tot el món, que en el camí de la unilateralitat, ens hi situen ells. Perquè si ens criden demà a parlar del procés d'independència, hi anem. Si ens criden per dir-nos que aquí tenim el referèndum, hi anem. Després, ja avaluarem les condicions. Crec que això és el que ens va donar molta legitimitat durant l'última legislatura.
- Situats en l'horitzó, probable, que no es pugui pactar el referèndum i es continuï en el camí de la unilateralitat. Junts pel Sí posa el referèndum per ratificar la constitució catalana com l'eina per dirimir si la societat vol la independència o no...
- Per culminar el procés.
- I la CUP, en la proposta que va presentar fa pocs dies, posa l'accent, el moment per dirimir el que vol la societat, en les eleccions per escollir l'assemblea constituent. Fins a quin punt és preocupant que les dues formacions independentistes no parlin de les mateixes eines?
- Jo crec que estem parlant del mateix, segurament amb altres paraules, perquè cadascú té el seu llenguatge polític. Estem parlant, i sempre ho hem explicat així, que hi ha divuit mesos, i en aquest temps hi ha unes eleccions constituents, que és el que la CUP anomena eleccions per a una assemblea constituent. Nosaltres en diem constituents per identificar que les institucions que surten d'aquestes eleccions són unes institucions constituents.
- Però el full de ruta de Junts pel Sí diu que, a partir d'aquí, s'ha fer la constitució...
- Sí, es fa la constitució i després el referèndum. Però la CUP també està a favor del referèndum constitucional. És que el referèndum constitucional s'ha de fer gairebé sempre en un procés constituent. Al final, vols que els ciutadans et refrendin el text definitiu del debat. No hi ha discrepàncies en el full de ruta, més enllà de la terminologia que emprem uns i altres. L'acord polític és de les coses més clares que en aquests moments hi ha.
- Ho deia per aclarir si coincideixen els temps i per tenir clar el full de ruta. Pot semblar estrany, perquè en parleu cada dia, però diria que la ciutadania encara es fa una mica d'embolic amb tot això. Per exemple, amb unes eleccions constituents, ens podem tornar a trobar amb una majoria de diputats i amb què el nombre total de vots independentistes segueixi sense arribar al 50%. I això s'ha d'acabar aclarint en un referèndum, sigui pactat o de la constitució.
- No estic gaire d'acord que utilitzem un instrument de ciència política per veure quin suport tenim i, després, a l'hora de valorar quin suport hem rebut, utilitzem un altre instrument. M'hi refereixo pel fet que vam fer unes eleccions el passat 27-S, a les quals els vam dir plebiscitàries en el benentès que anàvem a validar un full de ruta, un programa electoral que portàvem. Qui voti Junts pel Sí, voldrà dir que està per fer la independència. Vam obtenir un 48% sobre un 39%. Vam obtenir, amb l'acord polític de la CUP, una majoria sobrada al Parlament. I això, si ens limitem a fer-ne la lectura amb les normes de joc que ens havíem determinat, de les eleccions, hem guanyat.
- Però són els propis membres de Junts pel Sí i del Govern que diuen que estem en el 48%...
- No ens podem fer trampes al solitari dient que no tenim una majoria social al nostre país per fer la independència. Si arriben unes eleccions constituents sense que abans hi hagi hagut un referèndum, ens tornarà a passar exactament el mateix. I si tornem a guanyar amb una majoria d'escons i amb un percentatge de sís majoritari, per sobre dels nos, haurem guanyat les eleccions constituents.
- I llavors?
- Finalment, com que en aquest procés hi posem quilos de democràcia, més que qualsevol altre procés independentista i això també val la pena recalcar-ho, resulta que haurem passat per les urnes una vegada, dues vegades, i finalment en el referèndum constitucional. Si en aquestes tres ocasions resulta que la independència és majoritària, qui ho posarà en dubte? Ens ho posarem en dubte nosaltres mateixos? No, hem guanyat. I el suport cada vegada serà més majoritari.
- Però és que som nosaltres mateixos els que ens ho posem complicat, perquè el full de ruta costa d'aclarir. Si li preguntes a un ciutadà quin és el moment en què es declararà la independència, segurament, no ho sabrà dir. Alguns el situarien en el referèndum per la constitució, però tampoc no està clar del tot.
- El ciutadà ha calat que en divuit mesos hi haurà eleccions constituents. Això ha calat. La gent sap que, en divuit mesos, nosaltres ens vam comprometre a fer-les. Si preguntes a la gent què són unes eleccions constituents, sap que són unes eleccions que no ens deixarà convocar l'estat espanyol, si encara som dins. L'Estat permetrà que el Govern de la Generalitat convoqui unes elecccions constituents?
- No, diran que són autonòmiques, i nosaltres direm que són constituents.
- Però si abans no hem fet un pas per convertir aquestes eleccions en constituents, no ho seran. Per tant, quan nosaltres diem que en divuit mesos hi hauran eleccions constituents, voldrà dir que haurem esdevingut un estat just abans de convocar aquestes eleccions constituents.
- De forma unilateral?
- Tenen divuit mesos per oferir-nos l'oportunitat de pactar un procés d'independència. Perquè nosaltres no som els de la unilateralitat. Ara, si ens hi col·loquen, si aquesta és la única alternativa, nosaltres hem anat a les urnes dient que faríem la independència. No és la nostra voluntat, són ells que ens col·loquen en aquesta tesitura. Volem negociar la independència, amb llums de neó. S'hi avenen? No, doncs nosaltres anirem fent via perquè tenim un mandat, i perquè ens sembla que és l'única solució política, viable, que dóna resposta a les necessitats de la nostra gent.
- Tornant al Parlament i a la relació amb la CUP, arran de la moció que presenten per exigir compromís amb la declaració de ruptura del 9-N. Com enteneu aquesta aquesta moció? Per què creieu que la presenten?
- És una pregunta que fa de mal respondre, perquè qui la podria respondre correctament, seria la CUP. Crec que tots nosaltres, cadascun dels actors que està en aquest moment impulsant l'acord polític, té les seves necessitats. Segur que són legítimes. Això ens ho han dit a les reunions de coordinació que tenim. Que la resolució del 9-N la vam aprovar i ens vam comprometre a aplicar-la, i hem de trobar els mecanismes que la facin aplicable. És una cosa que a nivell de taula de coordinació s'ha exposat, i ara ells ho eleven a una moció al Parlament. Suposo que tenen necessitat de donar aquest missatge. Jo penso que és molt més important complir la resolució del 9-N, que no pas dir que la complirem. Però si cal dir que la complirem, doncs ho diem.
- Ho veuen positiu o negatiu, que es debati aquesta moció?
- Jo crec que totes les mocions del Parlament, si s'han de presentar, s'han de poder debatre. L'òrgan de debat polític d'una moció és el Ple del Parlament. Entenc que aquesta moció l'hauríem de poder debatre i esmenar-la entre tots. I veurem què fa la mesa, però crec que la mesa, així com els lletrats del Parlament, s'han de limitar a fer una validació del format i del procediment. La moció ha entrat dins de termini? La moció té el format que requereix el reglament del Parlament? Doncs es tramita i ja està. I després el debat polític ha de ser al Ple.
- Però, tenint en compte el moment, és bo o no posar això sobre la taula?
Segurament, per a uns més positiu que per a d'altres. Tothom pot tenir valoracions però jo m'estalviaré de fer-les. Segur que la CUP ha estimat que és necessari debatre-ho en aquest moment. Segur que ho deuen haver fet amb un grau de responsabilitat i nosaltres intentarem assumir-ho, i respondre. De totes maneres, no és una cosa nova. Es parla a les taules de coordinació amb la CUP i es diu que es vol un termini per saber com s'aplicarà la resolució. Volen saber els terminis amb què treballa el Govern. Allò que es diu en aquestes reunions, s'eleva a una moció.
- Pel que fa a la protesta de Germà Bel, dins de Junts pel Sí, queixant-se que CDC i ERC interferien en la feina del grup parlamentari, l'entenen com individual o com el reflex del que pensa un col·lectiu?
- Ell va expressar una inquietud personal, una incomoditat personal. Al mateix temps, t'he de dir que a Junts pel Sí, que és un experiment molt heterogeni, qualsevol inquietud personal, i tots n'hem tingut, és tractada com una inquietud del col·lectiu. Perquè Junts pel Sí existeix en la mesura que hi siguem tots. Si comencem a fallar, allò no serà Junts pel Sí sinó una altra cosa. Hem d'intentar trobar l'encaix de tothom.
- En clau de partit, com està la salut d'ERC? Han hagut de desembarcar molts quadres al Govern i això segur que el partit ho nota.
- Crec que hi ha una part d'il·lusió i motivació, sobretot encarnada per aquesta gent que ha fet el pas al Govern, perquè té l'oportunitat de servir al país. Com que la il·lusió s'encomana, ens ha ajudat molta gent, d'experiències prèvies a ERC, de ser conscients que una cosa és el Govern i una altra cosa és el partit. Que està molt bé que el partit preservi els seus propis espais de pensament, i també els seus espais de treball. Necessitarem un partit fort, d'aquí pocs mesos, quan comencin els debats constituents amb profunditat, i sobretot de cara a les eleccions constituents en què ERC, com actor polític, legítimament, com la resta d'actors polítics, té dret i té il·lusió de presentar un projecte de república catalana.
- Veuen l'espai de Podem i d'En Comú, amb la figura d'Ada Colau a l'epicentre, com una competència?
- És un espai d'esquerres amb el que crec que compartim ideològicament molts punts, i segur que diferim en d'altres. Es tractarà d'aprofitar les fortaleses i les confluències en aquells punts que tinguem en comú, i en els altres discrepar des de la diferència.
- En els anys previs als tripartits, i durant aquells governs, es parlava de l'estratègia d'ERC a l'hora de substituir el PSC. Ara, aquest espai d'En Comú i de Podem seria el subjecte amb qui disputar-se el vot metropolità, des de l'independentisme?
No sé si estem en una situació de rivalitat o de competència. Encara avui, tenim unes polítiques molt diferents, que a la llarga es poden acabar trobant. Hi ha, encara, un sector d'esquerres que creuen que és possible un referèndum pactat amb l'estat espanyol. Nosaltres, l'hem estat demanant durant anys i hem perdut la confiança que aquest referèndum pactat arribi. Per això diem que no anem a pactar-lo. Si ve, benvingut serà, però no anem a pactar-ho. Aquí hi ha un punt molt diferent en l'agenda més estrictament nacional. Es veurà cap on confluïm tots plegats, i jo confio que ens arribem a trobar. Confio que serà així. D'alguna manera o altra, ens acabarem trobant tots, en un espai molt ampli. Això, segurament, acabarà de fer la majoria social molt més gran a favor de la independència.
- Arran dels atemptats de Brussel·les d'aquesta setmana, s'ha parlat de la Junta de Seguretat, que ja fa anys que no es convoca. Des del Govern, es veu la possibilitat que el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, arribi a la Moncloa perquè canviï la relació. Creuen que canviaria, realment, si es manté el full de ruta del 27-S?
- M'agradaria pensar que el PSOE no ha perdut aquells valors fundacionals de la socialdemocràcia, que es diuen solidaritat, fraternitat entre els pobles i persones, llibertat. No ho sé. No és el president del govern espanyol, no està governant, i com a líder de l'oposició no ha demostrat en aquests últims anys marcant aquestes diferències. Perquè, quan a sobre la taula es posaven temes independentistes, o a la taula s'hi acostava un independentista, això era un obstacle per participar en, per exemple, el pacte contra el terrorisme.
- Des del Govern, no es dissimula que es prefereix a Sánchez. Però entre els discursos de Tardà i Homs al Congrés, respecte el candidat del PSOE, hi ha matisos. És positiu deixar tant clar que seria preferible el candidat del PSOE si el full de ruta és cap a la independència?
- Però és que nosaltres no tenim una esperança en què això canviï. La desconfiança de què significa el PSOE ens ve de tot l'episodi estatutari, per citar l'últim episodi amb el PSOE governant. Se'ns va dir que es prometia respectar el que hagués decidit la sobirania popular del país, i del Parlament. I ni la meitat. Dit això, benvinguts siguin tots els ponts de diàleg, i benvingut sigui Sánchez venint a veure el president de la Generalitat. Perquè això, sí que fins avui dia no s'havia produït. No sé si servirà, però ho celebrarem, perquè fa tres anys que s'està picant la porta al govern espanyol, dient que teníem un mandat per fer un referèndum. I no hem obtingut resposta.
- Des de Junts pel Sí, i des del Govern, es dóna aquest missatge que, en part, és doble. No hi ha esperança però si hi ha diàleg, benvingut sigui. Si l'objectiu és la independència, no és millor assumir que el govern espanyol posarà totes les traves possibles?
- No ens negarem mai al diàleg. No el volem negar a ningú i el volem tenir en tothom, perquè és part de l'èxit del nostre procés. Obrir les mans, diàleg, parlar amb tothom. Totes aquelles oportunitats de diàleg que vinguin per part del govern espanyol, siguin de qui siguin, les aprofitarem. I els explicarem perquè som aquí, i què estem fent, i que ho volem fer de forma negociada. No ho volem fer de forma unilateral. No teníem ganes de muntar unes plebiscitàries unilaterals. Ens veiem forçats a estar en aquesta situació perquè no ens han obert mai la porta. Perquè no ens han ofert mai la possibilitat d'una negociació i d'un acord polític. No som incoherents, en el benentès que ens devem al mandat democràtic del 27-S.
- No dic que sigui incoherent, però estratègicament es podria optar per dir que tant és qui governi perquè els incompliments estan a l'ordre del dia.
- Tenim confiança zero. I si s'arribés a un acord, confiança zero en què es complís. No tancarem la porta a què? A arribar a qualsevol pacte? No, a parlar. Segurament, estem topant amb un estat amb moltes més deficiències democràtiques que no pas un Canadà o un Regne Unit. Ens trobem cada vegada més sols a l'hora de fer el camí, però no tancarem mai la porta. Entre d'altres coses, perquè han d'entendre, i volem que ho entengui tot el món, que en el camí de la unilateralitat, ens hi situen ells. Perquè si ens criden demà a parlar del procés d'independència, hi anem. Si ens criden per dir-nos que aquí tenim el referèndum, hi anem. Després, ja avaluarem les condicions. Crec que això és el que ens va donar molta legitimitat durant l'última legislatura.
Marta Rovira, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa
- Situats en l'horitzó, probable, que no es pugui pactar el referèndum i es continuï en el camí de la unilateralitat. Junts pel Sí posa el referèndum per ratificar la constitució catalana com l'eina per dirimir si la societat vol la independència o no...
- Per culminar el procés.
- I la CUP, en la proposta que va presentar fa pocs dies, posa l'accent, el moment per dirimir el que vol la societat, en les eleccions per escollir l'assemblea constituent. Fins a quin punt és preocupant que les dues formacions independentistes no parlin de les mateixes eines?
- Jo crec que estem parlant del mateix, segurament amb altres paraules, perquè cadascú té el seu llenguatge polític. Estem parlant, i sempre ho hem explicat així, que hi ha divuit mesos, i en aquest temps hi ha unes eleccions constituents, que és el que la CUP anomena eleccions per a una assemblea constituent. Nosaltres en diem constituents per identificar que les institucions que surten d'aquestes eleccions són unes institucions constituents.
- Però el full de ruta de Junts pel Sí diu que, a partir d'aquí, s'ha fer la constitució...
- Sí, es fa la constitució i després el referèndum. Però la CUP també està a favor del referèndum constitucional. És que el referèndum constitucional s'ha de fer gairebé sempre en un procés constituent. Al final, vols que els ciutadans et refrendin el text definitiu del debat. No hi ha discrepàncies en el full de ruta, més enllà de la terminologia que emprem uns i altres. L'acord polític és de les coses més clares que en aquests moments hi ha.
- Ho deia per aclarir si coincideixen els temps i per tenir clar el full de ruta. Pot semblar estrany, perquè en parleu cada dia, però diria que la ciutadania encara es fa una mica d'embolic amb tot això. Per exemple, amb unes eleccions constituents, ens podem tornar a trobar amb una majoria de diputats i amb què el nombre total de vots independentistes segueixi sense arribar al 50%. I això s'ha d'acabar aclarint en un referèndum, sigui pactat o de la constitució.
- No estic gaire d'acord que utilitzem un instrument de ciència política per veure quin suport tenim i, després, a l'hora de valorar quin suport hem rebut, utilitzem un altre instrument. M'hi refereixo pel fet que vam fer unes eleccions el passat 27-S, a les quals els vam dir plebiscitàries en el benentès que anàvem a validar un full de ruta, un programa electoral que portàvem. Qui voti Junts pel Sí, voldrà dir que està per fer la independència. Vam obtenir un 48% sobre un 39%. Vam obtenir, amb l'acord polític de la CUP, una majoria sobrada al Parlament. I això, si ens limitem a fer-ne la lectura amb les normes de joc que ens havíem determinat, de les eleccions, hem guanyat.
- Però són els propis membres de Junts pel Sí i del Govern que diuen que estem en el 48%...
- No ens podem fer trampes al solitari dient que no tenim una majoria social al nostre país per fer la independència. Si arriben unes eleccions constituents sense que abans hi hagi hagut un referèndum, ens tornarà a passar exactament el mateix. I si tornem a guanyar amb una majoria d'escons i amb un percentatge de sís majoritari, per sobre dels nos, haurem guanyat les eleccions constituents.
- I llavors?
- Finalment, com que en aquest procés hi posem quilos de democràcia, més que qualsevol altre procés independentista i això també val la pena recalcar-ho, resulta que haurem passat per les urnes una vegada, dues vegades, i finalment en el referèndum constitucional. Si en aquestes tres ocasions resulta que la independència és majoritària, qui ho posarà en dubte? Ens ho posarem en dubte nosaltres mateixos? No, hem guanyat. I el suport cada vegada serà més majoritari.
- Però és que som nosaltres mateixos els que ens ho posem complicat, perquè el full de ruta costa d'aclarir. Si li preguntes a un ciutadà quin és el moment en què es declararà la independència, segurament, no ho sabrà dir. Alguns el situarien en el referèndum per la constitució, però tampoc no està clar del tot.
- El ciutadà ha calat que en divuit mesos hi haurà eleccions constituents. Això ha calat. La gent sap que, en divuit mesos, nosaltres ens vam comprometre a fer-les. Si preguntes a la gent què són unes eleccions constituents, sap que són unes eleccions que no ens deixarà convocar l'estat espanyol, si encara som dins. L'Estat permetrà que el Govern de la Generalitat convoqui unes elecccions constituents?
- No, diran que són autonòmiques, i nosaltres direm que són constituents.
- Però si abans no hem fet un pas per convertir aquestes eleccions en constituents, no ho seran. Per tant, quan nosaltres diem que en divuit mesos hi hauran eleccions constituents, voldrà dir que haurem esdevingut un estat just abans de convocar aquestes eleccions constituents.
- De forma unilateral?
- Tenen divuit mesos per oferir-nos l'oportunitat de pactar un procés d'independència. Perquè nosaltres no som els de la unilateralitat. Ara, si ens hi col·loquen, si aquesta és la única alternativa, nosaltres hem anat a les urnes dient que faríem la independència. No és la nostra voluntat, són ells que ens col·loquen en aquesta tesitura. Volem negociar la independència, amb llums de neó. S'hi avenen? No, doncs nosaltres anirem fent via perquè tenim un mandat, i perquè ens sembla que és l'única solució política, viable, que dóna resposta a les necessitats de la nostra gent.
Marta Rovira, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa
- Tornant al Parlament i a la relació amb la CUP, arran de la moció que presenten per exigir compromís amb la declaració de ruptura del 9-N. Com enteneu aquesta aquesta moció? Per què creieu que la presenten?
- És una pregunta que fa de mal respondre, perquè qui la podria respondre correctament, seria la CUP. Crec que tots nosaltres, cadascun dels actors que està en aquest moment impulsant l'acord polític, té les seves necessitats. Segur que són legítimes. Això ens ho han dit a les reunions de coordinació que tenim. Que la resolució del 9-N la vam aprovar i ens vam comprometre a aplicar-la, i hem de trobar els mecanismes que la facin aplicable. És una cosa que a nivell de taula de coordinació s'ha exposat, i ara ells ho eleven a una moció al Parlament. Suposo que tenen necessitat de donar aquest missatge. Jo penso que és molt més important complir la resolució del 9-N, que no pas dir que la complirem. Però si cal dir que la complirem, doncs ho diem.
- Ho veuen positiu o negatiu, que es debati aquesta moció?
- Jo crec que totes les mocions del Parlament, si s'han de presentar, s'han de poder debatre. L'òrgan de debat polític d'una moció és el Ple del Parlament. Entenc que aquesta moció l'hauríem de poder debatre i esmenar-la entre tots. I veurem què fa la mesa, però crec que la mesa, així com els lletrats del Parlament, s'han de limitar a fer una validació del format i del procediment. La moció ha entrat dins de termini? La moció té el format que requereix el reglament del Parlament? Doncs es tramita i ja està. I després el debat polític ha de ser al Ple.
- Però, tenint en compte el moment, és bo o no posar això sobre la taula?
Segurament, per a uns més positiu que per a d'altres. Tothom pot tenir valoracions però jo m'estalviaré de fer-les. Segur que la CUP ha estimat que és necessari debatre-ho en aquest moment. Segur que ho deuen haver fet amb un grau de responsabilitat i nosaltres intentarem assumir-ho, i respondre. De totes maneres, no és una cosa nova. Es parla a les taules de coordinació amb la CUP i es diu que es vol un termini per saber com s'aplicarà la resolució. Volen saber els terminis amb què treballa el Govern. Allò que es diu en aquestes reunions, s'eleva a una moció.
- Pel que fa a la protesta de Germà Bel, dins de Junts pel Sí, queixant-se que CDC i ERC interferien en la feina del grup parlamentari, l'entenen com individual o com el reflex del que pensa un col·lectiu?
- Ell va expressar una inquietud personal, una incomoditat personal. Al mateix temps, t'he de dir que a Junts pel Sí, que és un experiment molt heterogeni, qualsevol inquietud personal, i tots n'hem tingut, és tractada com una inquietud del col·lectiu. Perquè Junts pel Sí existeix en la mesura que hi siguem tots. Si comencem a fallar, allò no serà Junts pel Sí sinó una altra cosa. Hem d'intentar trobar l'encaix de tothom.
- En clau de partit, com està la salut d'ERC? Han hagut de desembarcar molts quadres al Govern i això segur que el partit ho nota.
- Crec que hi ha una part d'il·lusió i motivació, sobretot encarnada per aquesta gent que ha fet el pas al Govern, perquè té l'oportunitat de servir al país. Com que la il·lusió s'encomana, ens ha ajudat molta gent, d'experiències prèvies a ERC, de ser conscients que una cosa és el Govern i una altra cosa és el partit. Que està molt bé que el partit preservi els seus propis espais de pensament, i també els seus espais de treball. Necessitarem un partit fort, d'aquí pocs mesos, quan comencin els debats constituents amb profunditat, i sobretot de cara a les eleccions constituents en què ERC, com actor polític, legítimament, com la resta d'actors polítics, té dret i té il·lusió de presentar un projecte de república catalana.
- Veuen l'espai de Podem i d'En Comú, amb la figura d'Ada Colau a l'epicentre, com una competència?
- És un espai d'esquerres amb el que crec que compartim ideològicament molts punts, i segur que diferim en d'altres. Es tractarà d'aprofitar les fortaleses i les confluències en aquells punts que tinguem en comú, i en els altres discrepar des de la diferència.
- En els anys previs als tripartits, i durant aquells governs, es parlava de l'estratègia d'ERC a l'hora de substituir el PSC. Ara, aquest espai d'En Comú i de Podem seria el subjecte amb qui disputar-se el vot metropolità, des de l'independentisme?
No sé si estem en una situació de rivalitat o de competència. Encara avui, tenim unes polítiques molt diferents, que a la llarga es poden acabar trobant. Hi ha, encara, un sector d'esquerres que creuen que és possible un referèndum pactat amb l'estat espanyol. Nosaltres, l'hem estat demanant durant anys i hem perdut la confiança que aquest referèndum pactat arribi. Per això diem que no anem a pactar-lo. Si ve, benvingut serà, però no anem a pactar-ho. Aquí hi ha un punt molt diferent en l'agenda més estrictament nacional. Es veurà cap on confluïm tots plegats, i jo confio que ens arribem a trobar. Confio que serà així. D'alguna manera o altra, ens acabarem trobant tots, en un espai molt ampli. Això, segurament, acabarà de fer la majoria social molt més gran a favor de la independència.
La secretària general d'ERC, a la seu del carrer de Calàbria Foto: Adrià Costa