11
de març
del
2016
Actualitzat
el
12
de març
a les
21:58h
Aquest període d’interinatge a l’estat espanyol donarà per molt. Dimarts vinent, 15 de març, el Congrés dels Diputats celebrarà el primer ple de la legislatura amb moltes proposicions. Les negociacions per una possible investidura resten bloquejades i no se’n veu la sortida. Però al cor de l’Estat hi ha un tema que reviscola els ànims més ensopits: la “unidad”. El grup parlamentari del Partit Popular ha presentat una proposició no de llei sobre la unitat d’Espanya, que veu amenaçada. Però no és l’únic, ja que Ciutadans n’ha presentat una altra “per la democràcia, per la igualtat i la unió de tots els espanyols”.
El text elaborat pel PP no té pèrdua. Hi ha un llarg preàmbul amb cites històriques, que inclou una frase del filòsof Julián Marías, deixeble d’Ortega, que afirmava que Espanya era la primera nació que havia existit al món. Amb aquest bagatge, el PP demana que el Congrés proclami “el respecte a la sobirania nacional”, “incompatible amb qualsevol tipus de referèndum o consulta ciutadana sobre el que és i ha de ser Espanya”. També demana “utilitzar amb determinació i fermesa, així com des de l’oportunitat i la proporcionalitat, tots els mecanismes en defensa de la sobirania del poble espanyol”.
Ciutadans, per la seva banda, ha presentat una proposició no de llei en què després de manifestar que el nou govern de Catalunya ja ha anunciat la seva voluntat “de separar els catalans de la resta d’espanyols”, demana al Congrés “una activa defensa de la Constitució espanyola i que posi en marxa totes les iniciatives “per frenar qualsevol acció de qualsevol govern autonòmic” que pretengui “subvertir l’ordre constitucional”.
En l’actual procés de negociacions –o de paràlisi- tot val perquè els partits marquin territori. El PP aprofita per reforçar-se com a força que garanteix la unidad i Ciutadans intenta incidir en les possibles contradiccions dins de Podem, competint amb el PP en la defensa de l’esperit rojigualdo. Les dues proposicions també són un intent de torpedinar els pocs ponts que puguin restar dempeus entre el PSOE i Podem.
El ple tindrà molts més punts de debat. El PSOE presenta una proposició per activar el Pacte de Toledo, Podem sobre condicions de treball, i hi ha una proposició conjunta del PSOE, IU i Compromís per formar una comissió permanent per a l’auditoria sobre qualitat democràtica i lluita contra la corrupció.
Però el plat fort del ple seran les proposicions patrioteres. L’Estat està sota un govern en funcions, el seu president és qüestionat fins i tot dins del seu propi partit, sense que es vegi un desllorigador a curt termini. Però “la unidad de los hombres y las tierras de España”, sobretot quan es tracta de dir "no" a Catalunya, és un dels pocs elements de cohesió de la política espanyola. Potser l’únic.
El text elaborat pel PP no té pèrdua. Hi ha un llarg preàmbul amb cites històriques, que inclou una frase del filòsof Julián Marías, deixeble d’Ortega, que afirmava que Espanya era la primera nació que havia existit al món. Amb aquest bagatge, el PP demana que el Congrés proclami “el respecte a la sobirania nacional”, “incompatible amb qualsevol tipus de referèndum o consulta ciutadana sobre el que és i ha de ser Espanya”. També demana “utilitzar amb determinació i fermesa, així com des de l’oportunitat i la proporcionalitat, tots els mecanismes en defensa de la sobirania del poble espanyol”.
Ciutadans, per la seva banda, ha presentat una proposició no de llei en què després de manifestar que el nou govern de Catalunya ja ha anunciat la seva voluntat “de separar els catalans de la resta d’espanyols”, demana al Congrés “una activa defensa de la Constitució espanyola i que posi en marxa totes les iniciatives “per frenar qualsevol acció de qualsevol govern autonòmic” que pretengui “subvertir l’ordre constitucional”.
En l’actual procés de negociacions –o de paràlisi- tot val perquè els partits marquin territori. El PP aprofita per reforçar-se com a força que garanteix la unidad i Ciutadans intenta incidir en les possibles contradiccions dins de Podem, competint amb el PP en la defensa de l’esperit rojigualdo. Les dues proposicions també són un intent de torpedinar els pocs ponts que puguin restar dempeus entre el PSOE i Podem.
El ple tindrà molts més punts de debat. El PSOE presenta una proposició per activar el Pacte de Toledo, Podem sobre condicions de treball, i hi ha una proposició conjunta del PSOE, IU i Compromís per formar una comissió permanent per a l’auditoria sobre qualitat democràtica i lluita contra la corrupció.
Però el plat fort del ple seran les proposicions patrioteres. L’Estat està sota un govern en funcions, el seu president és qüestionat fins i tot dins del seu propi partit, sense que es vegi un desllorigador a curt termini. Però “la unidad de los hombres y las tierras de España”, sobretot quan es tracta de dir "no" a Catalunya, és un dels pocs elements de cohesió de la política espanyola. Potser l’únic.