Llach recull el testimoni de Muriel Casals a la comissió del Procés Constituent

El diputat de Junts pel Sí assumeix la presidència de la comissió recorreguda al Tribunal Constitucional | El PP és l'únic partit unionista que hi és present per "expressar que no hi són tots els representants de la societat catalana"

Lluís Llach, nou president de la comissió del Procés Constituent
Lluís Llach, nou president de la comissió del Procés Constituent | EFE
08 de març del 2016
Actualitzat a les 19:04h
La comissió d’estudi del Procés Constituent s’ha reunit aquesta tarda per ratificar el seu nou president, Lluís Llach, el nom proposat per Junts pel Sí per substituir la malaguanyada Muriel Casals. Els grups presents tret del PP –Junts pel Sí, Catalunya sí que Es Pot i la CUP- han donat suport a Llach. Abans, la vicepresidenta, Gabriela Serra, de la CUP, ha recordat Casals i ha demanat per ella, no pas un minut de silenci, sinó un aplaudiment, que ha estat secundat per tots els presents. Ni Ciutadans ni el PSC participen de la comissió.

Llach ha anunciat que convocarà per la setmana vinent la primera reunió per anar definint un pla de treball de la comissió, apuntant algunes grans línies d’actuació: l’estudi de models de constitució contemporània, tipus de referèndums plebiscitaris i processos de participació ciutadana, entre d’altres.

Hi ha hagut algun moment de polèmica, com quan el diputat del PP Santi Rodríguez ha exposat que “som aquí no pas per participar dels treballs de la comissió, sinó per expressar que no hi són tots els representants de la societat catalana”. Rodríguez ha assenyalat que “la imaginació és lliure, no la imposin a la gent”.

Joan Coscubiela, per CSQP, ha dit que “més enllà del model d’estat, la comissió ha de ser una eina d’empoderament de la gent” en un moment que té molts elements constituents, una idea en la qual també ha insistit Mireia Boya, de la CUP.

Marta Rovira, per Junts pel Sí, ha saludat el nou president i ha recordat que en el moment de constituir-se la comissió, molts grups van saludar que fos d’estudi perquè era una manera de generar un debat obert i sense exclusions. Rovira ha dit que aleshores ningú parlava de recursos judicials, cosa que, malauradament, ha canviat.