8 de març

El feminisme torna al Paranimf de la Universitat de Barcelona 40 anys després

Entitats feministes apleguen 500 persones en la vigília del Dia Internacional de les Dones per recordar les Jornades de 1976

El moment actual suposa una oportunitat per "modificar la realitat patriarcal i heteronormativa" present en la societat, declara Babeth Ripoll

| 07/03/2016 a les 22:14h
Arxivat a: Societat, Universitat de Barcelona, Dia Internacional de les Dones, 8 de març, dones
Teresa Urroz i Imma Colomer, durant la seva actuació a l'acte feminista al Paranimf de la UB | Isaac Meler
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/03/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Unes 500 persones, la gran majoria dones, han omplert el Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) en la vigília del Dia Internacional de la Dona Treballadora. "Els retrobaments sempre són emotius! Tornem a ser al Paranimf!" ha declarat a l'inici Babeth Ripoll, presentadora de l'acte organitzat per la Xarxa Feminista, Ca la Dona i Grups Feministes.

L'activisme i la reivindicació política a favor dels drets de les dones s'ha tornat a reunir en aquest espai emblemàtic 40 anys després de les Jornades Catalanes de la Dona dels dies 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976, que va ser proclamat com a Any Internacional de la Dona per les Nacions Unides. L'esdeveniment va suposar un despertar del feminisme català de la Transició i més de 4.000 dones de diverses tendències polítiques van participar en aquelles jornades per posar les bases de drets com la igualtat laboral, la no discriminació en l'ensenyament, el divorci o la fi del delicte d'adulteri, entre d'altres.

La trobada d'enguany ha constituït el pròleg de les Jornades Radicalment Feministes que tindran lloc el proper mes de juny al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). En paraules de Ripoll, aquestes jornades seran "una transfusió entre els feminismes actuals en uns moments, coincidents amb 1976, de transformació política plens de possibilitats". "Uns moments on modificar la realitat patriarcal i heteronormativa que vol imposar retallades, lleis retrogrades i repressives contra els drets de les dones", ha afegit.

"Canvi de mentalitat"

L'acte commemoratiu d'avui, tanmateix, ha agafat un caire més aviat festiu amb un farciment de performances de dansa, música i a càrrec de Moolaade, O Tempo Voa, La Bonne, i el diàleg hurmorístic entre Teresa Urroz i Imma Colomer sobre la preponderància de retrats d'homes al Paranimf. I per desmuntar la presència majoritària dels homes en diversos camps del coneixement, han reivindicat personalitats femenines com les antigues Safo i Hepàtia fins a les més pròximes Concepción Arenal, Clara Campoamor, Frederica Montseny, Hannah Arendt, o Montserrat Roig.

Algunes de les assistents ja van ser al Paranimf el 1976. És el cas de Mercè Otero Vidal, de l'associació Ca la Dona i Xarxa Feminista, que tot i assegurar que "s'ha guanyat molt" a nivell legislatiu amb fites com la supressió de la pàtria potestat exclusiva del pare o la permissió de mètodes anticonceptius, encara "calen canvis de mentalitat". "El progrés no és lineal, sempre hi ha un backlash i quan sembla que tot està guanyat es pot anar enrere", ha afirmat, tot remarcant que perquè els canvis siguin efectius cal acabar amb una educació "androcèntrica" en la qual el patriarcat "ha invisibilitzat les dones". 

Segons ha explicat Otero Vidal, el canvi de to de l'acte d'avui ha respost a un canvi generacional. "Hem substituït la taula rodona per un un esperit mes lúdic", ha destacat per afegir: "les dones joves també s'expressen amb altres formes com la música, el ball i les cançons". I així és com ha culminat aquesta vegada la reunió feminista al Paranimf. Amb Itziar Castro cantant I will survive  i el mig miler de persones presents convertint l'espai en una pista de ball.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Olor a naftalina?
Anònim, 08/03/2016 a les 00:27
+9
-4
Sortosament el feminisme de fa quaranta anys ja no té sentit. Fa olor a naftalina. S'ha fet un salt endavant molt important, com mai des de que el món és món. El final del patriarcat ja és realitat. Hauríem però d'aprofundir en la política de la diferència i no pas d'intentar ressuscitar formes tronades de suposada lluita feminista. Si pregunteu a les joves d'ara la majoria es posaran a riure amb segons quines asseveracions com la "d'educació androcèntrica" o que "el patriarcat ha invisibilitzat les dones". Al libret de les filòsofes italianes Luisa Muraro i Lia Zigarini (El final del patriarcat, Llibreria de les dones de Milà) editat en català per la Regidoria de Drets Civils de Barcelona, el 1998, queda molt clar que tot ha canviat i no podem fer servir esquemes que es remunten al segle XIX. Es diu que "la terra és una i som homes i dones per compartir-la". Doncs això.
" Un bon galliner " diria la meva àvia.
Anònim, 08/03/2016 a les 08:21
+9
-1
I sense cap gall,perque no en hi ha cap.
No sé on anirem a parar.
La dona, meitat víctima, meitat botxí
Margarida, 08/03/2016 a les 08:51
+9
-0
Aixó ho deia als anys 50 la Simone de Beauvoir. I és ben cert. Jo, que ja sóc gran, vaig poder
estudiar el batxillerat (quan fer-ho era una raresa) gràcies al meu avi, que era un home molt
avançat a la seva època. Quan ell va morir, jo tenia 16 anys i automàticament em vaig quedar
sense estudis perquè la meva mare va considerar prioritari que estudiès el meu germà.
La meva mare pertanyia a una categoria de dones que una amiga meva califica molt encertadament com a "adoradores del fal.lus".
I jo pregunto a les feministes rabioses que tot ho solucionen culpabilitzant els homes:
qui és més masclista, els homes o moltes dones? Jo, que he patit el masclisme de la meva
mare, us puc assegurar que no estic d'acord amb totes aquestes feministes de pa sucat
amb oli que corren pel món. Ja és hora que les feministes entonin el meca culpa per la
part que responsabilitat que ens pertoca a les dones.
Així ens va...
Anònim, 08/03/2016 a les 15:34
+2
-0
Visca el pensament únic!....
1°; perdó per ser home
Anònim, 08/03/2016 a les 15:35
+2
-0
Després per a mi tant s'em fa que quan parlin de carrecs de persones, s'estalviin el gènere masculí, no m'ofendré si s'estalvien el sexe masculí de la gent del parlament o parlamenta, poden dir directament, les parlamentaries, però trobo que també es discrimina a la canalla doncs quan es parla de l'esport es tindria que dir, els esportistes homes, les esportistes dones, els esportistes nens i les esportistes nenes.
L' ambient s' està fent irrespirable!
Anònim, 08/03/2016 a les 15:35
+2
-0
Obriu les finestres! Apagueu les teles -sobretot TV3-!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, Forn i Trapero en roda de premsa aquest diumenge | Interior
Bernat Surroca | 9 comentaris
01/01/1970
Els Mossos treballen en aquesta hipòtesi, segons la qual els explosius es preparaven a Alcanar i la cèl·lula estava formada per 12 persones | L'explosió de la nit de dimecres a dijous va obligar a optar per un "pla B"
Ali Yassine, president de la comunitat musulmana de Ripoll | ACN
01/01/1970
El president de l'entitat assegura que "vigilaran més que mai" i no descarten demanar antecedents penals als imams que exerceixin a la mesquita
Mireia Boya, durant la seva entrevista | Catalunya Ràdio
01/01/1970
La diputada Mireia Boya considera “hipòcrita” que Felip VI “es passegi per Barcelona” quan s’envolta de les monarquies pèrsiques “que financen el DAESH”
Ofrena floral a la Rambla | Ajuntament de Barcelona
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«És xocant que la normalitat, o la seva aparença, hagi tornat ja a la Rambla. No és resignació, és fortalesa. Ens hi hem acostumat?»
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"