LA DADA DE LA SETMANA

Estudiar a la universitat pública costa gairebé el doble que l'any 2008

Catalunya és el lloc més car per estudiar a la universitat pública de tot l'Estat

«El pla 3+2 serà la fi de l'ensenyament públic», denuncien els estudiants en vaga

| 05/03/2016 a les 19:04h
Especial: Nació Data
Arxivat a: Economia, universitats, Dada de la setmana, educació
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/03/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els estudiants catalans en vaga han sortit al carrer aquesta setmana en contra de la Llei Wert. Han manifestat la seva oposició al decret d'implantació de l'anomenat "3+2". Aquest nou model suposa la reducció dels graus universitaris de 4 a 3 anys i l'ampliació a 2 dels màsters. "Estem manifestant-nos contra el "Pla 3+2" perquè si s'acaba aplicant, serà la fi de l'ensenyament públic", explicava a NacióDigital un representant dels estudiants. "A aquest pas, serà impossible pagar-se els estudis", lamentava. Els estudiants es queixen de l'increment dels preus de la universitat pública.

A NacióDigital hem fet una ullada al preu mitjà dels crèdits de grau i observem que han augmentat un 94,5% respecte al curs 2008-2009 a Catalunya.



Els darrers anys les matrícules universitàries, han experimentat una pujada de preus. En passar dels antics estudis de Diplomatura i Llicenciatura a l'Espai Europeu d'Educació Superior, més conegut com a Pla Bolonya, els preus per crèdit ja van augmentar. Però va ser a partir de l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 14/2012, del 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública a l'àmbit educatiu, quan els preus es van disparar com es pot veure al gràfic.

Un estudiant de Medicina paga més de 2.300 euros de matrícula a la pública

Els preus dels crèdits corresponents als estudis oficials de grau es distribueixen actualment en tres nivells. Estudis amb coeficient d’estructura docent A (Administració i direcció d'empreses, Dret, Economia, els graus d'Educació, les filologies, etc.) on el preu per crèdit és de 25,27 euros. Estudis amb coeficient d’estructura docent B (els estudis d'arquitectura, Belles Arts, Biologia, els graus de ciències, els de comunicació, Farmàcia) on el preu per crèdit és de 35,77 euros. I estudis amb coeficient d’estructura docent C (com les enginyeries, Infermeria, Medicina) on el preu per crèdit és de 39,53 euros. Per tant, un estudiant de Dret que es matriculi de 60 crèdits paga una matrícula d'uns 1.516 euros, un de Belles arts paga uns 2.146 euros i un de Medicina uns 2.372 euros per un curs acadèmic.

Catalunya és el lloc on és més car estudiar a la universitat i on més s'ha incrementat el preu, seguida de Madrid i el País Valencià. Aquestes dades pertanyen a l'informe "La Universitat Espanyola en xifres" de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) on destaquen que: "En cap cas, la fixació del preu dels ensenyaments ha pretès informar sobre els costos reals de prestació dels serveis docents universitaris. Aquest procés s'ha produït sense que sigui possible trobar pautes referents als costos d'impartició que poguessin justificar les divergències entre comunitats autònomes que any rere any s'han anat accentuant."

Estudis de màster, cada cop més necessaris 

Amb el decret d'implantació de l'anomenat "3+2" contra el qual els estudiants es manifesten, els màsters passen a ser una formació més necessària. Els preus per crèdit dels màsters oficials són més elevats que els crèdits dels estudis de grau. Actualment, la Generalitat de Catalunya distingeix entre dues categories de màster: els que habiliten per a l’exercisi d’activitats professionals regulades com l'advocacia o el professorat, entre altres, i els que no. El preu per crèdit dels primers és de 41,17 euros i, el dels segons de 65,87 euros.

Tot i el seu cost, del 2008 al 2013, els estudis de màster han incrementat el seu nombre de matrícules un 85,96% a les universitats públiques i un 132,11% a les universitats privades segons dades de la CRUE.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mas-Colell
Sèquia Monar (Girona), 05/03/2016 a les 13:03
+3
-5
El principal responsable d'aquest desgavell.
educació pública i universal!
escèptic antiprocesssista, 05/03/2016 a les 17:59
+5
-2
Els governs de dretes espanyols i català han promogut l'encariment de la universitat i per convertir-la en una cosa el.litista on només hi tinguin accés els fills de papàs rics, mentre els fills dels treballadors estan condemnats a tenir baixes qualificacions i feines precàries.
Veritat a mitges
Anònim, 06/03/2016 a les 14:00
+5
-0
És veritat que el preu del crèdit ha augmentat. Tanmateix, hi ha dues dades que resten veracitat (i sumen sensacionalisme) a això que escrius.

Primera: un Grau actual conté 240 crèdits com a màxim (hi ha algunes excepcions com Medicina, però són excepcions) i una Llicenciatura de les d'abans crec que podia arribar a tenir més de 300 crèdits (caldria buscar-ho bé). És veritat, doncs, que el crèdit és més car, però també és veritat que cada Grau té molts menys crèdits. Per tant, si fem la multiplicació obtindrem un preu per curs força similar.

I segona: no sé com anava abans però sí com va actualment. Estàs fent referència tota l'estona al preu "màxim" per crèdit; és a dir, el preu que pagarien les families que pertanyen al Llindar 6 d'ingressos anuals. No dius en cap moment que en funció de la renda familiar es paga un percentatge més petit o més gran d'aquest preu per crèdit. A casa meva, per exemple, el preu de la matrícula per a l'Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació a la UPC saps quant ens ha costat? 0€.

Que tinguis un bon dia.
per al "veritat a mitges"
Anònim, 08/03/2016 a les 08:51
+0
-0

Primera: Abans hi havia tres tipus de titulacions: Diplomatura (3 anys), Llicenciatura (5 anys) i Màster (depèn, 1 o 2 anys). Per tant, l'actual Grau (4 anys) té més crèdits que la Diplomatura però menys que la Llicenciatura. I el preu s'ha triplicat!!!!

Segona: A casa teva t'haurà costat 0€ perquè o sou família nombrosa i has pogut accedir a beques o bé has tret matrícules d'honor, per la qual cosa et felicito.

És un robatori de cap a peus!!!! n'hi diuen pública i no en té res!! la universitat només serà accessible a les famílies benestants!! abans encara era compatible estudiar i treballar unes horetes en algun negoci per poder-te pagar els estudis, però ara és completament impossible!!!! perquè a més del cost del crèdit, amb el famós pla bolonya dels collons tens molta més feina a fer a casa i no hi ha manera de compaginar-ho!! és un escàndol!!

NO PASSARAN!
Mentalitat espanyola
Janot, 08/03/2016 a les 11:15
+0
-0
Amb aquesta mentalitat d'origen espanyol instal·lada entre molts catalans de viure de la subvenció i que tot ho paguin els altres no anem enlloc.
D'altra banda cal no oblidar que l'ensenyament gratuït no existeix, ja que es paga entre tots, i una altra cosa de la qual els autoanomenats progressistes curiosament no solen parlar mai, perquè no deu formar part del seu catecisme: l'expoli al qual estem sistemàticament sotmesos els catalans, tant si som "progressistes" com "de dretes".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El riu Sena al seu pas per París | ACN
Jordi Bes
01/01/1970
La capital francesa va remunicipalitzar el servei el 2010 amb el pretext que aquest subministrament "és un bé comú i no pot ser un negoci", relata la tinent d'alcalde Célia Blauel a NacióDigital | La capital catalana també es fixa en la mobilització popular que va dinamitar la privatització de Berlín, però no en el desenllaç, que ha acabat amb una indemnització milionària
Albiol, Cospedal i Sánchez-Camacho. | PP/Flickr
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
L'ex-alcalde de Badalona presenta una candidatura amb vicesecretaries per a Manuel Reyes, Esperança Garcia, Alberto Villagrasa i Antonio Gallego, entre d'altres | La nova executiva aplega totes les sensibilitats en joc dins de la formació
L'Abel Díaz al centre comercial Glòries, un edifici adaptat a les persones amb discapacitat | Jordi Jon Pardo
Cristina Capdevila
01/01/1970
A Catalunya hi ha més de mig milió de persones amb discapacitat que reclamen l'eliminació de les barreres en l'Any de l'Accessibilitat Universal | "No serveix de res que hi hagi ascensors si en arribar a l’andana, el metro o el tren no queda a la mateixa altura que el terra", reclama Lorena Blanco, membre d'Amputats Sant Jordi
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital