crítica de cinema

L'atrocitat també pot ser meravellosa

Inspirada en el cas Fritzl, "La habitación" aconsegueix crear llum a partir de la tenebra més repulsiva

Dirigida per Lenny Abrahamson, la pel·lícula compta amb grans interpretacions de Brie Larson i Jacob Tremblay

«El renacido», una supervivència visceral

| 26/02/2016 a les 16:48h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, crítica de cinema, cinema, Oscar, Brie Larson
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Sense fer el soroll de les grans candidates a l'Oscar, La habitación (Room, Lenny Abrahamson, 2015) broda la proposta de convertir l'atrocitat en una cosa meravellosa, de fer-ho a través del relat d'un nen. Arriscada des del seu punt de partida i al llarg de tot el plantejament, Brie Larson (la mare) i Jacob Tremblay (Jack) afegeixen la química necessària per mesurar la cruesa que commou, sense sobreedulcorament, mentre Lenny Abrahamson confirma allò que Frank va anunciar quan va col·locar un cap de porexpan a Michael Fassbender.
 
D'aquell enginy bizarre, que es va estrenar de puntetes el 2014, passem a la intensitat de La habitación, una història que transcendeix la paràbola. En Jack acaba de fer cinc anys, coneix el món a través d'un televisor malgirbat ple d'interferències i viu amb la seva mare en una habitació rònega d'on no en poden sortir. Ella porta set anys segrestada per un home que la viola sistemàticament, cada nit. Un home amb qui ha tingut un fill i que ja li resulta emocionalment innocu. En Jack, amagat a l'armari o pensant en la vida extraterrestre, és l'eclosió de la bondat feta puresa, la convicció que el món que voldríem tenir pot ser més autèntic que el que ens ha tocat viure.
 

Jack i la seva mare, tancats a «La habitación (Room)»


La pel·lícula adapta la novel·la homònima d'Emma Donoghue, un best-seller que es va inspirar en la brutalitat dels cas Fritzl. Obviant el cor més tèrbol de l'assumpte, el film ens parla de l'esperança que pot contenir el terror. Amb guió de la pròpia escriptora, el cas real es converteix en la vivificació d'una fugida i en la posterior comprensió d'un món inexistent, despullant l'acció d'aquells elements que només servirien per alimentar la morbositat.
 
Una història dividida en dos actes

Plantejada com un díptic d'actes complementaris, La habitación no abandona mai la sensació de thriller ni la cruesa emocional. La primera part, de pràcticament una hora, és un prodigi a través de l'ofec d'una vida robada, amb les rutines que permeten la salvació, amb la pertorbació, l'amor extrem i un món extremadament fràgil que sembla sòlid. La segona part és la radiografia d'una descoberta on veiem el cost que té per Jack ser un ens estrany, així com la tornada de la mare a una realitat que no serà mai la mateixa i on s'és vulnerable.
 
Malgrat que el castell de naips és format d'una matèria perillosament volàtil, les cartes no es cauen en cap moment, amb una Brie Larson convertida en pilar inamovible, amb un Jacob Tremblay que aconsegueix abduir-nos amb un relat ple de meravelles i emocions. i amb un Abrahamson que signa una història que aconsegueix crear llum des de la tenebra més repulsiva. I que ho fa sense passar la perillosa línia vermella del desastre.
 

Un fotograma de «La habitación (Room)»

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Caure no és reflexiu
Toni2016, 01/03/2016 a les 08:52
+0
-0
Vull demanar -exigir- un cop més que escrigueu correctament la nostra llengua. Professionals de l'escriptura, no hi ha excusa. Cal que feu l'esforç, de manera que el meu català, llegint-vos, millori en comptes d'anar a pitjor. Feu l'esforç, sisplau.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El conseller de Salut, Antoni Comín, durant la inauguració de l'UCE 2017 | J.M. Montaner (UCE)
Sergi Santiago
01/01/1970
El conseller de Salut ha advertit que "quedar-se al marge" del referèndum de l'1-O és "fer-li la feina als que volen limitar la democràcia"
El president de CDA, Carles Barrera, i el secretari general del partit, Luis Carlos Medina. | ACN
01/01/1970
El soci aranès del PDECat es defineix com un partit "plural, transversal i moderat" i subratlla que Espanya, Catalunya i l'Aran viuen "una situació política inestable"
01/01/1970
La coalició abertzale ja es va manifestar dissabte a Sant Sebastià amb el lema "Tot un poble en moviment. Amb Catalunya. Amb la democràcia"
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista