crítica de cinema

«Deadpool», l'heroi que ens bufeteja

El film és un divertiment que demostra que les motivacions d'un justicier sense filtres mentals poden ser molt més que una tirallonga d'acudits grollers

«El renacido», una supervivència visceral

| 19/02/2016 a les 18:30h
Arxivat a: Cultura, crítica de cinema, Marvel, cinema, Ryan Reynolds, superherois
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Tota hegemonia artística té el seu negatiu en forma de dissidència. I el cinema de superherois, tan procliu a l'excés i a la sobreproducció, no podia restar aliè al fenomen del contrapunt paròdic. D'un temps ençà, films com Hancock, Super o Kick-Ass ja havien posat en valor la tara que té tota perfecció, trencant l'arquetipus que marca la tradició aristotèlica. És en aquest escenari que se'ns presenta Deadpool: sagaç, sarcàstica, corrosiva, però sempre un pas més enllà dels precedents.

La distància guanyada és un goig, perquè des del primer minut sabem que Deadpool és diferent. Des que la veu de Juice Newton canta Angel of the morning i fins que sona el Careless whisper de Wham!; des d'uns crèdits inicials que ens guanyen per sempre, fins a oblidar l'espantosa Green Lantern (Linterna verde), també protagonitzada per Ryan Reynolds i vilipendiada sense contemplacions. Sense deixar d'assenyalar el gran quid del tema: quina lliçó la de Reynolds, que aprofita la segona oportunitat per donar la volta al que podria ser una simple redempció.

Un heroi malparlat, caragirat i rancuniós

Lluny del misticisme i de la transcendència –pecats venials de The Avengers o dels X-men–, Deadpool és un divertiment on les gràcies d'un justicier sense filtres mentals poden ser molt més que una tirallonga d'acudits grollers o de rèpliques àcides. Tim Miller presenta un heroi malparlat, caragirat i rancuniós: la representació de la nostra pròpia mala llet. Un heroi que travessa la quarta paret per interpel·lar-nos –una constant des que va aparèixer l'any 1991 a New Mutants– i que qüestiona, a viva veu, la patuleia de musculosos humanoides que van pel món disfressats d'adolescent gòtic.
 
Amb un macarrisme de factura impecable i amb un carisma que promet una nova franquícia –escenes postcrèdit amb bata d'estar per casa inclosa–, qui ho havia de dir que Reynolds superaria els seus fantasmes i que Marvel aconseguiria bona nota amb la ridiculització d'una pompa superlativa que l'ha fet ser el que és, al cap i a la fi. Per tocar de peus a terra i seguint tocant la tecla de l'èxit, res millor que pura intel·ligència i pura diversió. Es pot demanar més?
 

Deadpool, l'heroi més irrevenret de Marvel

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Green Lantern es un heroi de DC
Anònim, 19/02/2016 a les 21:55
+5
-2
"...Marvel superaria els seus fantasmes –Linterna verde, what else?"

Green Lantern es un heroi de DC, no de Marvel.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El conseller de Salut, Antoni Comín, durant la inauguració de l'UCE 2017 | J.M. Montaner (UCE)
Sergi Santiago
01/01/1970
El conseller de Salut ha advertit que "quedar-se al marge" del referèndum de l'1-O és "fer-li la feina als que volen limitar la democràcia"
El president de CDA, Carles Barrera, i el secretari general del partit, Luis Carlos Medina. | ACN
01/01/1970
El soci aranès del PDECat es defineix com un partit "plural, transversal i moderat" i subratlla que Espanya, Catalunya i l'Aran viuen "una situació política inestable"
01/01/1970
La coalició abertzale ja es va manifestar dissabte a Sant Sebastià amb el lema "Tot un poble en moviment. Amb Catalunya. Amb la democràcia"
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista