Els noms de la corrupció

El nombre de casos que han esclatat en els darrers anys ha generat nombroses investigacions policials. Totes tenen un nom, però només algunes han quedat en el record col·lectiu. Com es bategen les operacions contra la corrupció?

Francisco Correa, cap de la trama Gürtel, en un judici el 2011
Francisco Correa, cap de la trama Gürtel, en un judici el 2011 | ACN
14 de febrer del 2016
Actualitzat el 16 de febrer a les 11:34h
La lletania de casos de corrupció que han anat esclatant a Catalunya i a Espanya en els darrers anys és tan llarga que es fa impossible repetir-los de memòria. Tot i això, hi ha operacions que han quedat en el record de molta gent gràcies als noms curiosos amb que han estat batejades. El protocol a l’hora d’anomenar aquestes investigacions no té cap secret. Els agents encarregats dels casos proposen un nom, que en la majoria d’ocasions té una vinculació directa amb el tema que porten entre mans. Del seu enginy depèn, doncs, la popularització del nom d’una investigació. Aquests en són alguns dels casos més coneguts.

Cas Malaya. Va ser un dels casos que més polseguera va aixecar a l’Estat espanyol. De fet, aquest ha estat el major procés judicial de la història d’Espanya amb més de 90 acusats i amb una repercussió mediàtica sense precedents. El nom d’aquesta operació es relaciona amb la popular tortura xinesa coneguda com “gota malaia”, que consistia en immobilitzar el reu i deixar que una gota d’aigua freda li anés caient cada cinc segons en un mateix punt del front. Un proverbi diu que “la gota de l’aigua perfora la roca no per la seva força, sinó per la seva constància”. Precisament, el principal acusat d’aquest cas era Juan Antonio Roca, exassessor urbanístic de l’Ajuntament de Marbella.

Cas Gürtel. Una de les operacions més conegudes dels darrers anys. Investigava la xarxa de corrupció al PP, que liderava Francisco Correa, avui entre reixes. El curiós nom d’aquesta investigació es troba si traduïm a l’alemany la paraula corretja, correa en castellà. Gürtel és el mot germànic que s’utilitza per identificar un cinturó. El secret, en aquest cas, és ben fàcil de descobrir.

Operació Taula. Un dels més recents. És el que investiga els presumptes casos de corrupció que es van produir al PP del País Valencià. En aquest cas, la Guàrdia Civil ha tirat d’història per batejar l’operació. A la Corona d’Aragó (Barcelona, València i Girona), al segle XV, es va crear un sistema de canvi de divises que se’n deia taula de canvi. Se’l considera el precedent més directe dels bancs públics.

Cas Palma Arena. La policia no es va trencar massa el cap a l’hora de batejar aquesta investigació. El Palma Arena era el nom d’un pavelló que es construïa a Palma de Mallorca i que va acabar costant més del doble del seu cost inicial. Aquest fet va posar en alerta la policia, que va estirar del fil. El cas Palma Arena va permetre obrir una peça separada, el cas Noos. Se’n diu així perquè Noos era el nom de l’entitat sense ànim de lucre que Iñaki Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, van crear per obtenir diners públics a canvi de l’organització de simposis i certàmens.

Operació Púnica. Possiblement un dels noms amb un origen més erudit. La investigació es centrava en una presumpta trama de corrupció del PP a Madrid, Múrcia, Lleó i València. El principal detingut d’aquest cas va ser Francisco Granados, home de confiança d’Esperanza Aguirre. El nom del cas es compren en llengua castellana. El granado, magrana en català, és el fruit de la granada, magraner en català. El nom científic d’aquest arbre és en llatí, “Punica granatum”.

Operació Pokémon. Va ser un cas que va afectar diversos polítics gallecs,acusats de pagar suborns a canvi d’adjudicacions. Pokémon és un joc japonès on el jugador pot anar aconseguint més personatges a mesura que anava passant pantalles. El parel·lelisme es va aplicar en aquesta investigació, ja que com més al fons s’anava, més persones apareixien vinculades a les presumptes corrupteles. El lema del videojoc és “hazte con todos”.

Cas Clotilde. És el que vinculava l’exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, amb la màfia russa. Es va iniciar a finals del 2013 i s’investigava la relació d’esbirros i líders mafiosos amb el consistori municipal. L’objectiu d’aquesta trama era el blanqueig de diners. Un dels detinguts, Andrei Petrov, va muntar una xurreria poc temps després d’arribar a Catalunya i abans de convertir-se en una personalitat de la corrupció. El seu negoci el va instal·lar al carrer Santa Clotilde de Lloret de Mar. Vet aquí el nom del cas.

Cas ITV. Va ser el causant de la mort política d’Oriol Pujol Ferrusola. Al convergent se’l va considerar un “col·laborador necessari” d’una trama empresarial que es dedicava a arreglar concursos de concessió relacionats amb les estacions d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV).

Cas Emperador. El jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, va dirigir la investigació que posava la lupa sobre una xarxa de blanqueig de capitals que realitzava a l’Estat espanyol una trama xinesa liderada per l’empresari Gao Ping, anomenat en el seu entorn com “l’emperador”. El nom li va servir a la policia per batejar aquest cas, que va esquitxar familiars del Rei Joan Carles I, empresaris i fins i tot el popular actor porno Nacho Vidal.

Cas Pretòria. Iniciat el 2009, va tenir com a principals detinguts l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz, l’exconseller de Finances de la Generalitat, Macià Alavedra, i l’exsecretari general de la Presidència en les primeres èpoques de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta. Pretòria és un nom en clau que va donar el jutge que va obrir aquesta causa, Baltasar Garzón.

Cas Brugal. De vegades no cal ni buscar en la història ni tampoc relacionar la investigació en cap nom concret. En aquesta operació s’investigava els delictes de suborn, extorsió i tràfic d’influències en l’adjudicació dels contractes de recollida de brossa a Alacant. L’empresa es deia “Basuras Rurales Gestión Alicante”. Prenent les primeres lletres de cada paraula apareix aquest nom; Brugal.
Arxivat a