12
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
23:33h
A mesura que avança el mes de febrer, la preocupació s’ha anat apoderant del món de la gran empresa davant els esdeveniments polítics. Segons han explicat fonts econòmiques madrilenyes a NacióDigital, hi ha temor que el final de les negociacions per a la investidura sigui la formació d’un govern que, en paraules d’un empresari important, seria “un front popular”. La trobada que han mantingut avui el líder del PSOE i el president del govern en el marc de les converses entre els dirigents polítics és contemplada amb total escepticisme per aquests sectors. L’ambient de tensió entre tots dos dirigents –amb un Rajoy que ha evitat de manera evident donar-li la ma al seu adversari- ha estat una mostra gràfica del grau de descomposició en el cim de la classe política espanyola.
Neguit des de la CEOE al Consell Empresarial de la Competència. La preocupació pel futur immediat és enorme en els àmbits de la gran empresa. Ho ha expressat el mateix president de la CEOE, Joan Rosell, qui es va entrevistar aquesta setmana amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Fa uns mesos, Rosell va voler mantenir una llarga conversa amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, trobada que va generar empatia entre tots dos interlocutors, però que no ha alliberat Rosell dels seus temors sobre la política econòmica d’un possible govern PSOE-Podem.
També des del Consell Empresarial de la Competència (CEC), que aplega l’Institut de l’Empresa Familiar i disset grans empreses, es viu amb l’ai al cor aquests dies, segons una font propera. El CEC, creat el 2011, reuneix els principals banquers i empresaris de l’Ibex i havia mantingut en el passat algun xoc amb la CEOE. Està presidit per César Alierta, president de Telefónica, i en la seva direcció hi són presents Ana Botín (Banco Santander), Isidre Fainé (La Caixa), Juan Roig (Mercadona), Antoni Brufau (Repsol) i Florentino Pérez (ACS), entre d’altres. Per ells, la millor opció en aquests moments –un cop descartada pel PSOE la viabilitat d’una gran coalició- seria un govern presidit per Pedro Sánchez amb el suport de Ciutadans. Mariano Rajoy és vist per una majoria del CEC com una figura massa desgastada.
Però no hi ha un únic criteri en el si del CEC sobre la sortida política a la crisi actual. Fins i tot algun dels seus membres treu dramatisme a la possibilitat d’un govern dels socialistes amb Podem, considerant un error donar una imatge “apocalíptica” de la formació d’una majoria d’esquerres.
On sí que hi ha unanimitat en el món de les altes finances és en la por a una política fiscal més progressiva en cas que es formés un govern d’esquerres. També genera inquietud que en el programa de Podem s’anunciï l’eliminació de les Sicav, les polèmiques societats d’inversió de capital variable que han estat acusades de ser un mecanisme per evitar el pagament d’impostos.
La corrupció converteix Rajoy en inservible. En els contactes que mantenen aquests dies polítics, periodistes i empresaris és perceptible l’estat de desmoralització que es respira al Partit Popular. En els cercles econòmics es comença a parlar de Mariano Rajoy en passat i se’l considera “inservible”. La decisió del president del govern de no anar al Congrés a buscar la investidura, dient "no" a l’oferiment del cap de l’estat, va causar estupor en el món empresarial. A això s’ha afegit l’allau de casos de corrupció.
L’escorcoll a la seu del carrer Gènova 13 per part de la policia per regirar el despatx de dirigents del PP de Madrid (dins de l’operació Púnica) ha estat un cop afegit a l’escàndol que va suposar l’onada de detencions entre la cúpula del PP valencià. A Rajoy se’l veu molt baix de piles i en els rengles del seu partit es comencen a fer càbales sobre la seva successió. Pel que fa als afers de corrupció, es perceben senyals de fractura interna. Si fa poques hores que tot un vicesecretari general de la formació, Javier Maroto, exalcalde de Vitòria, ha parlat de la necessitat d’una “depuració” al PP, avui mateix, després de la trobada amb Sánchez al Congrés, només ha dit que “el PP ha de fer el que està fent”.
Hi ha la sensació que la taca d’oli de la corrupció s’estendrà i que els propers dies hi hauran més males notícies. Potser a Galícia? En la mateixa roda de premsa de Rajoy, un periodista l’ha informat que el jutge havia imputat tot l’equip de govern del PP de l’ajuntament de Los Alcázares, a Múrcia, per prevaricació i tràfic d’influències, entre d’altres possibles delictes.
Neguit des de la CEOE al Consell Empresarial de la Competència. La preocupació pel futur immediat és enorme en els àmbits de la gran empresa. Ho ha expressat el mateix president de la CEOE, Joan Rosell, qui es va entrevistar aquesta setmana amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Fa uns mesos, Rosell va voler mantenir una llarga conversa amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, trobada que va generar empatia entre tots dos interlocutors, però que no ha alliberat Rosell dels seus temors sobre la política econòmica d’un possible govern PSOE-Podem.
També des del Consell Empresarial de la Competència (CEC), que aplega l’Institut de l’Empresa Familiar i disset grans empreses, es viu amb l’ai al cor aquests dies, segons una font propera. El CEC, creat el 2011, reuneix els principals banquers i empresaris de l’Ibex i havia mantingut en el passat algun xoc amb la CEOE. Està presidit per César Alierta, president de Telefónica, i en la seva direcció hi són presents Ana Botín (Banco Santander), Isidre Fainé (La Caixa), Juan Roig (Mercadona), Antoni Brufau (Repsol) i Florentino Pérez (ACS), entre d’altres. Per ells, la millor opció en aquests moments –un cop descartada pel PSOE la viabilitat d’una gran coalició- seria un govern presidit per Pedro Sánchez amb el suport de Ciutadans. Mariano Rajoy és vist per una majoria del CEC com una figura massa desgastada.
Però no hi ha un únic criteri en el si del CEC sobre la sortida política a la crisi actual. Fins i tot algun dels seus membres treu dramatisme a la possibilitat d’un govern dels socialistes amb Podem, considerant un error donar una imatge “apocalíptica” de la formació d’una majoria d’esquerres.
On sí que hi ha unanimitat en el món de les altes finances és en la por a una política fiscal més progressiva en cas que es formés un govern d’esquerres. També genera inquietud que en el programa de Podem s’anunciï l’eliminació de les Sicav, les polèmiques societats d’inversió de capital variable que han estat acusades de ser un mecanisme per evitar el pagament d’impostos.
La corrupció converteix Rajoy en inservible. En els contactes que mantenen aquests dies polítics, periodistes i empresaris és perceptible l’estat de desmoralització que es respira al Partit Popular. En els cercles econòmics es comença a parlar de Mariano Rajoy en passat i se’l considera “inservible”. La decisió del president del govern de no anar al Congrés a buscar la investidura, dient "no" a l’oferiment del cap de l’estat, va causar estupor en el món empresarial. A això s’ha afegit l’allau de casos de corrupció.
L’escorcoll a la seu del carrer Gènova 13 per part de la policia per regirar el despatx de dirigents del PP de Madrid (dins de l’operació Púnica) ha estat un cop afegit a l’escàndol que va suposar l’onada de detencions entre la cúpula del PP valencià. A Rajoy se’l veu molt baix de piles i en els rengles del seu partit es comencen a fer càbales sobre la seva successió. Pel que fa als afers de corrupció, es perceben senyals de fractura interna. Si fa poques hores que tot un vicesecretari general de la formació, Javier Maroto, exalcalde de Vitòria, ha parlat de la necessitat d’una “depuració” al PP, avui mateix, després de la trobada amb Sánchez al Congrés, només ha dit que “el PP ha de fer el que està fent”.
Hi ha la sensació que la taca d’oli de la corrupció s’estendrà i que els propers dies hi hauran més males notícies. Potser a Galícia? En la mateixa roda de premsa de Rajoy, un periodista l’ha informat que el jutge havia imputat tot l’equip de govern del PP de l’ajuntament de Los Alcázares, a Múrcia, per prevaricació i tràfic d’influències, entre d’altres possibles delictes.