documental

La lluita viva d'«El botón de nácar»

El darrer film de Patricio Guzmán va guanyar l'Ós de plata al Millor guió del Festival de Berlín

El documental s'estrena aquest divendres, 12 de febrer

| 12/02/2016 a les 20:15h
Arxivat a: Cultura, crítica de cinema, Xile, cinema, Mediapro, Patricio Guzmán, documental, crítica cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La Patagònia Occidental, al sud de Xile, és l'arxipèlag més gran que existeix. Incomptables illes, illots, roques i fiords formen una costa d'uns 74.000, una zona que encara avui manté paratges que mai han estat explorats. Un laberint d'aigua que ens recorda l'origen aquàtic de l'home i que, gràcies a la mirada de Patricio Guzmán i el seu darrer film –El botón de nácar– esdevé una prodigiosa matèria simbòlica sobre les pitjors atrocitats que la humanitat és capaç de cometre.
 
Produïda per Mediapro, la pel·lícula recorre la impactant bellesa de la geografia xilena, des del desert del nord fins al sud més indòmit, i ens endinsa en un relat que el propi Guzmán construeix a través de la veu en off i de diversos testimonis. Emoció, implicació i impacte són els eixos d'una història que connecta dos universos en aparença distants, fins a fondre'ls en un mateix clam, el de l'horror que no pot tornar a repetir-se i que la càmera ens mostra en primer pla.
 

El botó de nacre de Jemmy Button que apareix al film Foto: Katell Djian


La història de Xile, a través de dos botons
 
Patricio Guzmán es val de dos simples botons per reconstruir la història de Xile amb una saviesa narrativa prodigiosa. El primer reposa al fons oceànic, enganxat a la superfície d'un rail rovellat. L'únic vestigi de centenars de milers de xilens que van ser llençats cruelment al mar. L'altre, el botó de nacre que Jimmy Button va rebre del capità Fitzroy l'any 1830, un regal enverinat a canvi de la llibertat, la identitat i, finalment, també la vida, fent convergir els dos fets en una pirueta narrativa difícil d'oblidar.

El punt de partida, però, és l'equilibri existent entre indígenes i cosmos, present en els "habitants de l'aigua" –els kaweskár i els yagán– que solcaven l'oceà molt abans que la conquesta del país els exterminés. Aquests indígenes van ser capaços de viure aïllats a la Patagònia durant 10.000 anys, convertint-se en un poble dúctil i resistent. A dia d'avui, queden només una vintena de supervivents directes, entre ells Gabriela Paterito, Cristina Calderón o Martin G. Calderón, tots ells testimonis presents al documental.
 

Ós de plata al Millor guió
 
El botón de nácar s'estrena aquest divendres, 12 de febrer, després de l'èxit aconseguit en diversos festivals d'arreu del món, destacant la nominació obtinguda als Premis Cèsar de l'Acadèmia Francesa com a Millor documental i, especialment, l'Ós de plata al Millor guió i el premi del Jurat Ecumènic en la darrera edició de la Berlinale.
 
Aquest és el segon film que Patricio Guzmán emprèn amb el recolzament de Mediapro, després del llargmetratge documental Salvador Allende, la primera pel·lícula sobre el president assassinat que es va estrenar a Xile després del cop d'estat de l'onze de setembre de 1973. El botón de nácar forma part d'una trilogia dedicada al país natal del director, iniciada el 2010 amb Nostalgia de la Luz, amb l'acció situada a l'immens desert d'Atacama.
 

Indíngenes del segle XIX a la Patagònia xilena Foto: Musée du Quai Branly-Scala Florence

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No perdeu aquesta ocasió
Nel grua, 12/02/2016 a les 20:56
+2
-0
Magnífic Documental. El vaig veure precisament a la Berlinale. Explica un costat fosc de la Història fosca de Chile. Han reconegut els morts de les Dictadures, però les dels indígenes no!!! Aquí el gran valor d'aquest documental, artísticament explicat de forma insuperable. Bellesa i Horros

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El conseller de Salut, Antoni Comín, durant la inauguració de l'UCE 2017 | J.M. Montaner (UCE)
Sergi Santiago
01/01/1970
El conseller de Salut ha advertit que "quedar-se al marge" del referèndum de l'1-O és "fer-li la feina als que volen limitar la democràcia"
El president de CDA, Carles Barrera, i el secretari general del partit, Luis Carlos Medina. | ACN
01/01/1970
El soci aranès del PDECat es defineix com un partit "plural, transversal i moderat" i subratlla que Espanya, Catalunya i l'Aran viuen "una situació política inestable"
01/01/1970
La coalició abertzale ja es va manifestar dissabte a Sant Sebastià amb el lema "Tot un poble en moviment. Amb Catalunya. Amb la democràcia"
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista