11
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
19:50h
Chris Christie, un dels candidats en les primàries del Partit Republicà i governador de Nova Jersey, ha llançat la tovallola. Va quedar sisè a Nou Hampshire i el seu 7% ha estat insuficient per continuar en la cursa. Hi ha massa candidats amb els quals competia per un espai similar (John Kasich, Jeb Bush). Christie és un polític amb moltes ambicions i la seva renúncia a la campanya té molt de drama.
Hi va haver un temps en què Christie era popular. El seu caràcter proper, la seva vehemència i una imatge treballada de líder que deia el que pensava el van impulsar. El 2012, quan Barack Obama es presentava a la reelecció, va cometre una heterodòxia: va elogiar l’esforç de l’administració per respondre a l’huracà Sandy. L’ala dura del seu partit no el va perdonar, però va aconseguir aparèixer com un líder per damunt dels partits. Astut i calculador, sabia que per consolidar-se a Nova Jersey, estat més aviat liberal, havia de mimar el votant menys conservador.
Però un dia tot es va torçar. El gener del 2014 es va fer públic un escàndol que l’afectava. Persones del seu equip van forçar un embús de tràfic monumental en un pont per perjudicar un alcalde demòcrata. S’havien tancat dos carrils que afectaven de ple la ciutat de Fort Lee. El pont, per més inri, es diu George Washington i uneix el nord de Manhattan amb Nova Jersey. Christie va demanar perdó, va dir que no en sabia res, va fer fora alguns ajudants, però va quedar clar que l’entorn del governador no era tan net com semblava. Des d’aleshores, la seva carrera ha arrossegat el pes d’aquest escàndol, un afer menor però que li ha fet molt de mal.
La resta de víctimes de Nou Hampshire
Christie no és l’única víctima de Nou Hampshire. Una altra política amb aspiracions, l’empresària Carly Fiorina, també ha anunciat la seva retirada. Es tracta també d’un perfil alt. Era l’única dona entre les candidates republicanes i havia estat directora executiva de Kewlett-Packard. Fa mesos també semblava que podia tenir opcions, però la seva candidatura no ha aixecat el cap des de finals del 2015.
Mike Huckabee (evangèlic i mediàtic), Rand Paul (populista i enemic de la política fiscal) i Rick Santorum (un exsenador proper a l’Opus Dei i molt conservador) van deixar-ho després de quedar darrers al caucus d’Iowa. Hi haurà més derrotats. Tan sols dos dels aspirants arribaran a la final i només un (o una) podran dormir un dia al dormitori de Lincoln. Alguns dels qui es queden pel camí, potser, poden ser recuperats per algun càrrec a la nova administració, o ser triats com a candidat a la vicepresidència, el premi de consol que permet que molts presidenciables acaronin el seu somni.
Hi va haver un temps en què Christie era popular. El seu caràcter proper, la seva vehemència i una imatge treballada de líder que deia el que pensava el van impulsar. El 2012, quan Barack Obama es presentava a la reelecció, va cometre una heterodòxia: va elogiar l’esforç de l’administració per respondre a l’huracà Sandy. L’ala dura del seu partit no el va perdonar, però va aconseguir aparèixer com un líder per damunt dels partits. Astut i calculador, sabia que per consolidar-se a Nova Jersey, estat més aviat liberal, havia de mimar el votant menys conservador.
Però un dia tot es va torçar. El gener del 2014 es va fer públic un escàndol que l’afectava. Persones del seu equip van forçar un embús de tràfic monumental en un pont per perjudicar un alcalde demòcrata. S’havien tancat dos carrils que afectaven de ple la ciutat de Fort Lee. El pont, per més inri, es diu George Washington i uneix el nord de Manhattan amb Nova Jersey. Christie va demanar perdó, va dir que no en sabia res, va fer fora alguns ajudants, però va quedar clar que l’entorn del governador no era tan net com semblava. Des d’aleshores, la seva carrera ha arrossegat el pes d’aquest escàndol, un afer menor però que li ha fet molt de mal.
La resta de víctimes de Nou Hampshire
Christie no és l’única víctima de Nou Hampshire. Una altra política amb aspiracions, l’empresària Carly Fiorina, també ha anunciat la seva retirada. Es tracta també d’un perfil alt. Era l’única dona entre les candidates republicanes i havia estat directora executiva de Kewlett-Packard. Fa mesos també semblava que podia tenir opcions, però la seva candidatura no ha aixecat el cap des de finals del 2015.
Mike Huckabee (evangèlic i mediàtic), Rand Paul (populista i enemic de la política fiscal) i Rick Santorum (un exsenador proper a l’Opus Dei i molt conservador) van deixar-ho després de quedar darrers al caucus d’Iowa. Hi haurà més derrotats. Tan sols dos dels aspirants arribaran a la final i només un (o una) podran dormir un dia al dormitori de Lincoln. Alguns dels qui es queden pel camí, potser, poden ser recuperats per algun càrrec a la nova administració, o ser triats com a candidat a la vicepresidència, el premi de consol que permet que molts presidenciables acaronin el seu somni.