10
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
19:55h
El context polític a Madrid ha posat en valor el paper que poden jugar els quatre diputats de Compromís al Congrés. Els quatre parlamentaris, al no poder formar grup propi, van deslligar-se de Podem i van optar per passar al grup mixt, però la seva posició favorable a intentar un govern d’esquerres a l’Estat els converteix en una peça clau en l’escaquer. La figura de Joan Baldoví, que va ser el cap de llista per València de la coalició de Compromís amb Podem, ha crescut i ara és un dels homes a seguir.
Baldoví, 58 anys, mestre d’escola i un històric del valencianisme, va entrar al Congrés espanyol a les eleccions del 2011, les que van dur a Mariano Rajoy a la Moncloa. Durant la passada legislatura, va ser l’únic diputat de la formació que lidera Mònica Oltra. Però va aprofitar l’oportunitat. Baldoví, que ha jugat a l’impacte en les seves intervencions, buscant sovint el cos a cos amb Rajoy, ha treballat alhora de manera eficaç construint un seguit de ponts amb diversos grups i dirigents polítics. Aquests dies, el polític valencià és un diplomàtic útil en el complicat mapa de les negociacions que s’enfilen cap a la investidura.
Diferent percepció del PSOE. La gent de Compromís té una visió del PSOE per força menys hostil que la que expressa el nucli dur de Podem, amb Pablo Iglesias al davant. El motiu és obvi: ells han patit durant vint anys el règim del Partit Popular a la seva terra. Actualment, Oltra és la número dos del Govern valencià, que presideix el socialista Ximo Puig. Amb estira-i-arronses lògics, el PSOE és un interlocutor.
Vincle amb Ximo Puig. Abans d’arribar al Congrés, Joan Baldoví va ser alcalde de Sueca –el poble de Joan Fuster- entre 2007 i 2011. Va coincidir aleshores amb l’alcaldia de Ximo Puig a Morella. Tots dos polítics van entaular una bona amistat. Una relació que, de fet, va contribuir a llaurar el terreny cap a la coalició d’esquerres que ara governa el País Valencià.
Aquest pont de Baldoví amb un dels barons més forts del PSOE no és un fet irrellevant en aquests moments. Puig és proper a Susana Díaz, la "reina" d’Andalusia, però en el comitè federal socialista del 30 de gener, com ja va informar NacióDigital, va adoptar una posició moderada envers els intents de Pedro Sánchez de forjar una majoria per governar.
Contactes multilaterals. Baldoví va solidificar una bona relació amb diferents dirigents polítics de bona part del ventall opositor al PP. La seva connexió amb el grup de CiU va ser fluida al llarg de tota la legislatura, especialment amb Convergència Democràtica, i molt en especial amb el diputat Carles Campuzano, que ara continua a l’hemicicle, al costat de Francesc Homs. També amb els diputats d’ERC té bona sintonia, i és bon amic de Joan Tardà. Però el parlamentari valencià té alhora ponts oberts amb la cúpula del grup socialista. Sembla que té empatia amb el portaveu del PSOE a la cambra, Antonio Hernando. Han col·laborat en alguns temes i aquests dies han parlat sobre la possibilitat d’una moció al Congrés sobre el drama dels refugiats. Hernando és un home de la confiança de Sánchez. A més, l’exalcalde de Sueca ha fet bons amics entre els parlamentaris del PNB.
Més plurinacionalitat. Els moviments de Baldoví en aquestes setmanes pot ser clau. Compromís no podrà decantar la situació per ell sol ni fer que Iglesias i Sánchez s’entenguin, però junt amb els diputats d’En Comú Podem i En Marea poden condicionar l’actitud del nucli dur de Podem. Persones del món de Compromís assenyalaven a inicis d’aquesta setmana que al final l’aritmètica imposarà la seva llei, i que la via més realista perquè Sánchez pugui intentar, amb moltes dificultats, una majoria passa per sumar tots els vots de Podem, En Marea, En Comú Podem, IU i PNB, que sumen 72 diputats, per 40 de Ciutadans.
Un entrebanc sembla avui inexpugnable: el referèndum. Coneixedors de la perspectiva de Compromís en aquest aspecte, creuen que la investidura de Sánchez no serà viable si el candidat socialista no fa un gir en el tema de la plurinacionalitat, que no hauria de ser necessàriament un compromís estricte per un referèndum. Però aleshores, què? Potser algun afegit al document presentat pels socialistes fa uns dies, en què es reconegués explícitament el caràcter plurinacional de l’Estat? Molta feina per un facilitador de ponts com Baldoví.
Baldoví, 58 anys, mestre d’escola i un històric del valencianisme, va entrar al Congrés espanyol a les eleccions del 2011, les que van dur a Mariano Rajoy a la Moncloa. Durant la passada legislatura, va ser l’únic diputat de la formació que lidera Mònica Oltra. Però va aprofitar l’oportunitat. Baldoví, que ha jugat a l’impacte en les seves intervencions, buscant sovint el cos a cos amb Rajoy, ha treballat alhora de manera eficaç construint un seguit de ponts amb diversos grups i dirigents polítics. Aquests dies, el polític valencià és un diplomàtic útil en el complicat mapa de les negociacions que s’enfilen cap a la investidura.
Joan Baldoví, líder de Compromís al Congrés, al costat de Mònica Oltra Foto: EFE
Diferent percepció del PSOE. La gent de Compromís té una visió del PSOE per força menys hostil que la que expressa el nucli dur de Podem, amb Pablo Iglesias al davant. El motiu és obvi: ells han patit durant vint anys el règim del Partit Popular a la seva terra. Actualment, Oltra és la número dos del Govern valencià, que presideix el socialista Ximo Puig. Amb estira-i-arronses lògics, el PSOE és un interlocutor.
Vincle amb Ximo Puig. Abans d’arribar al Congrés, Joan Baldoví va ser alcalde de Sueca –el poble de Joan Fuster- entre 2007 i 2011. Va coincidir aleshores amb l’alcaldia de Ximo Puig a Morella. Tots dos polítics van entaular una bona amistat. Una relació que, de fet, va contribuir a llaurar el terreny cap a la coalició d’esquerres que ara governa el País Valencià.
Aquest pont de Baldoví amb un dels barons més forts del PSOE no és un fet irrellevant en aquests moments. Puig és proper a Susana Díaz, la "reina" d’Andalusia, però en el comitè federal socialista del 30 de gener, com ja va informar NacióDigital, va adoptar una posició moderada envers els intents de Pedro Sánchez de forjar una majoria per governar.
Contactes multilaterals. Baldoví va solidificar una bona relació amb diferents dirigents polítics de bona part del ventall opositor al PP. La seva connexió amb el grup de CiU va ser fluida al llarg de tota la legislatura, especialment amb Convergència Democràtica, i molt en especial amb el diputat Carles Campuzano, que ara continua a l’hemicicle, al costat de Francesc Homs. També amb els diputats d’ERC té bona sintonia, i és bon amic de Joan Tardà. Però el parlamentari valencià té alhora ponts oberts amb la cúpula del grup socialista. Sembla que té empatia amb el portaveu del PSOE a la cambra, Antonio Hernando. Han col·laborat en alguns temes i aquests dies han parlat sobre la possibilitat d’una moció al Congrés sobre el drama dels refugiats. Hernando és un home de la confiança de Sánchez. A més, l’exalcalde de Sueca ha fet bons amics entre els parlamentaris del PNB.
Més plurinacionalitat. Els moviments de Baldoví en aquestes setmanes pot ser clau. Compromís no podrà decantar la situació per ell sol ni fer que Iglesias i Sánchez s’entenguin, però junt amb els diputats d’En Comú Podem i En Marea poden condicionar l’actitud del nucli dur de Podem. Persones del món de Compromís assenyalaven a inicis d’aquesta setmana que al final l’aritmètica imposarà la seva llei, i que la via més realista perquè Sánchez pugui intentar, amb moltes dificultats, una majoria passa per sumar tots els vots de Podem, En Marea, En Comú Podem, IU i PNB, que sumen 72 diputats, per 40 de Ciutadans.
Un entrebanc sembla avui inexpugnable: el referèndum. Coneixedors de la perspectiva de Compromís en aquest aspecte, creuen que la investidura de Sánchez no serà viable si el candidat socialista no fa un gir en el tema de la plurinacionalitat, que no hauria de ser necessàriament un compromís estricte per un referèndum. Però aleshores, què? Potser algun afegit al document presentat pels socialistes fa uns dies, en què es reconegués explícitament el caràcter plurinacional de l’Estat? Molta feina per un facilitador de ponts com Baldoví.