10
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
14:49h
Nou Hampshire ha dit la seva i ha volgut deixar corpresos els aspirants més previsibles. Bernie Sanders, el vell senador progressista que ha fet forat entre el segment jove i els demòcrates que no volen Hillary Clinton, s’ha imposat amb un resultat espectacular del 60% (138.999 vots), vint punts més que l’exsecretària d’Estat (88.000). Un avís seriós per la candidata quasi oficial del partit, que ho té tot (diners, suport de l’oligarquia demòcrata, organització i el millor agent electoral dels EUA, Bill Clinton), tot, menys calidesa. Hillary no es desprèn d’una imatge arrogant i mostra dificultats per empatitzar amb una part de l’electorat, la gent que busca “algú com ells”. Paradoxes de la vida política: a Clinton li ha fet mal la imatge de poderosa.
Està Clinton en perill? Cada resultat d’unes primàries provoca notes necrològiques d’analistes saberuts. La xifra de delegats elegida fins ara és ridícula. Queda molta campanya, l’organització de Sanders no està preparada per una batalla de cinquanta estats i tothom sap, fins i tot els qui el voten, que Sanders no pot guanyar les presidencials. A Clinton, Sanders no li fa por. Però ha de diagnosticar el seu mal, i fer-ho aviat, abans que uns resultats mediocres en propers estats generin dubtes dins de les elits del partit. Ha de guanyar a Carolina del Sud. Aquesta pressió sí que la pot erosionar. En tot cas, si vol, es pot consolar: ja voldrien tots els candidats republicans, tret de Trump, estar com ella…
Republicans, quin maldecap!
Pels republicans, l’escenari que surt de Nou Hampshire és un maldecap. Més ben dit, el paisatge després de la batalla sembla dissenyat per un enemic. Donald Trump, el candidat maleït, l’outsider antipolític que aglutina un vot de protesta inesperat, obté un triomf clar amb el 35% dels vots (91.000). Trump s’ha guanyat un salconduit per les properes setmanes. Però considerar que té la nominació a la butxaca seria un greu error. Per ell, com per l’ultra Ted Cruz, el camí es pot fer cada dia més estret. Un factor que ajudarà molt Trump és que en el bloc central del partit, els candidats “respectables”, és un guirigall difícil d’aclarir.
John Kasich ha quedat segon, fregant el 15% (42.000). Per ell, és un resultat magnífic. Necessitava una base sòlida a partir de la qual aixecar una campanya. Ja la té. Ja pot presentar-se com una alternativa. Perquè ell, governador d’Ohio, pot ara posar la seva gran carta sobre la taula. Ohio és un dels estats clau, un microcosmos de la sociologia electoral nord-americana. Kasich és un home de centre dreta, que no va voler fer un discurs agressiu contra la reforma sanitària d’Obama, un aspirant que pot assolir suports entre els independents. I, sobretot, ha superat a pesos forts com Marco Rubio i Jeb Bush. L’ultra Ted Cruz ha quedat tercer, un bon resultat per ell, però que el desmillora després de guanyar a Iowa.
Amb poc més de l’11% i en quarta posició, el resultat per Jeb Bush és pèssim… però no catastròfic. Perquè ha aconseguit, ni que sigui per poc, unes dècimes, superar Marco Rubio, l’home sorgit de la seva maquinària política a Florida, l’aspirant desvergonyit que s’ha atrevit a desafiar “el pare”. Ara vindrà Carolina del Sud, on Bush disposa d’estructura. El futur del candidat de la saga Bush és molt incert però la seva frase d’avui (“no estic mort”) ja ho diu tot. Si fins ara Rubio li esgarrapava vots, ara serà Kasich qui ho farà pel centre. De fet, el governador d’Ohio ja ha fet una crida als donants de Bush perquè li donin suport a ell.
Marco Rubio és, certament, el gran perdedor d’avui (junt amb Clinton pels demòcrates). El jove senador per Florida haurà de recuperar-se i fondre la imatge de jove presumptuós que ho té tot calculat, que tant de mal li va fer en el debat de dissabte passat. Rubio enfocarà ara els seus atacs, encara més, cap al que queda de la força de Bush i, especialment, contra Kasich, a qui ha d’intentar barrar el pas com a millor opció assenyada del partit. La batalla que vindrà amb Bush, Kasich i Chris Christie, el governador de Nova Jersey, serà de les que fan època. Bé, no sabem què passarà amb Christie, qui amb el seu 7,7% ha quedat molt afeblit.
Vénen dies d’especulacions, anàlisis i prediccions. Però, sobretot, el que s’ha de dir és que Iowa i Nou Hampshire són només un pròleg. Són l’inici del començament de les primàries pròpiament dites. Com aquests dies s’ha recordat, ja fa algunes campanyes que Nou Hampshire no sol encertar-la amb els candidats que acaben imposant-se finalment. Històricament, sí, era determinant, però eren altres temps i molts estats no celebraven primàries. Ara, Iowa i Nou Hampshire fan de termòmetre que, més que assenyalar els futurs nominats, depuren el llistat d’aspirants. La fase prèvia d’aquestes primàries conclourà a final de mes, quan hagin votat també Nevada i Carolina del Sud. Aleshores, amb el superdimarts de l’1 de març, la campanya entrarà en una fase més concloent.
Està Clinton en perill? Cada resultat d’unes primàries provoca notes necrològiques d’analistes saberuts. La xifra de delegats elegida fins ara és ridícula. Queda molta campanya, l’organització de Sanders no està preparada per una batalla de cinquanta estats i tothom sap, fins i tot els qui el voten, que Sanders no pot guanyar les presidencials. A Clinton, Sanders no li fa por. Però ha de diagnosticar el seu mal, i fer-ho aviat, abans que uns resultats mediocres en propers estats generin dubtes dins de les elits del partit. Ha de guanyar a Carolina del Sud. Aquesta pressió sí que la pot erosionar. En tot cas, si vol, es pot consolar: ja voldrien tots els candidats republicans, tret de Trump, estar com ella…
Eufòria de Bernie Sanders, aquesta matinada. Foto: EFE
Republicans, quin maldecap!
Pels republicans, l’escenari que surt de Nou Hampshire és un maldecap. Més ben dit, el paisatge després de la batalla sembla dissenyat per un enemic. Donald Trump, el candidat maleït, l’outsider antipolític que aglutina un vot de protesta inesperat, obté un triomf clar amb el 35% dels vots (91.000). Trump s’ha guanyat un salconduit per les properes setmanes. Però considerar que té la nominació a la butxaca seria un greu error. Per ell, com per l’ultra Ted Cruz, el camí es pot fer cada dia més estret. Un factor que ajudarà molt Trump és que en el bloc central del partit, els candidats “respectables”, és un guirigall difícil d’aclarir.
John Kasich ha quedat segon, fregant el 15% (42.000). Per ell, és un resultat magnífic. Necessitava una base sòlida a partir de la qual aixecar una campanya. Ja la té. Ja pot presentar-se com una alternativa. Perquè ell, governador d’Ohio, pot ara posar la seva gran carta sobre la taula. Ohio és un dels estats clau, un microcosmos de la sociologia electoral nord-americana. Kasich és un home de centre dreta, que no va voler fer un discurs agressiu contra la reforma sanitària d’Obama, un aspirant que pot assolir suports entre els independents. I, sobretot, ha superat a pesos forts com Marco Rubio i Jeb Bush. L’ultra Ted Cruz ha quedat tercer, un bon resultat per ell, però que el desmillora després de guanyar a Iowa.
John Kasich, segon entre els republicans a Nou Hampshire Foto: EFE
Amb poc més de l’11% i en quarta posició, el resultat per Jeb Bush és pèssim… però no catastròfic. Perquè ha aconseguit, ni que sigui per poc, unes dècimes, superar Marco Rubio, l’home sorgit de la seva maquinària política a Florida, l’aspirant desvergonyit que s’ha atrevit a desafiar “el pare”. Ara vindrà Carolina del Sud, on Bush disposa d’estructura. El futur del candidat de la saga Bush és molt incert però la seva frase d’avui (“no estic mort”) ja ho diu tot. Si fins ara Rubio li esgarrapava vots, ara serà Kasich qui ho farà pel centre. De fet, el governador d’Ohio ja ha fet una crida als donants de Bush perquè li donin suport a ell.
Marco Rubio és, certament, el gran perdedor d’avui (junt amb Clinton pels demòcrates). El jove senador per Florida haurà de recuperar-se i fondre la imatge de jove presumptuós que ho té tot calculat, que tant de mal li va fer en el debat de dissabte passat. Rubio enfocarà ara els seus atacs, encara més, cap al que queda de la força de Bush i, especialment, contra Kasich, a qui ha d’intentar barrar el pas com a millor opció assenyada del partit. La batalla que vindrà amb Bush, Kasich i Chris Christie, el governador de Nova Jersey, serà de les que fan època. Bé, no sabem què passarà amb Christie, qui amb el seu 7,7% ha quedat molt afeblit.
Vénen dies d’especulacions, anàlisis i prediccions. Però, sobretot, el que s’ha de dir és que Iowa i Nou Hampshire són només un pròleg. Són l’inici del començament de les primàries pròpiament dites. Com aquests dies s’ha recordat, ja fa algunes campanyes que Nou Hampshire no sol encertar-la amb els candidats que acaben imposant-se finalment. Històricament, sí, era determinant, però eren altres temps i molts estats no celebraven primàries. Ara, Iowa i Nou Hampshire fan de termòmetre que, més que assenyalar els futurs nominats, depuren el llistat d’aspirants. La fase prèvia d’aquestes primàries conclourà a final de mes, quan hagin votat també Nevada i Carolina del Sud. Aleshores, amb el superdimarts de l’1 de març, la campanya entrarà en una fase més concloent.