08
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
7:46h
Aquest dimarts l'estat de Nou Hampshire, a Nova Anglaterra, al nord-est dels Estats Units, elegeix 23 delegats a la convenció republicana i 32 a la demòcrata. Entre els votants del partit de l’actual president, Barack Obama, el duel és entre Hillary Clinton i Bernie Sanders, el candidat rebel i progressista que abandera la causa de l’esquerra contra els poders establerts. El seu discurs ha fet forat i pot endur-se demà les primàries. Una enquesta li dóna avui mateix un avantatge de deu punts (52% a 42% per a Hillary).
Amb tot, l’elecció interna en el Partit Demòcrata no té el dramatisme que en el Partit Republicà. Sanders és de l’estat de Vermont, de la mateixa regió de Nova Anglaterra que New Hampshire, estats liberal son el discurs esquerranós i populista del vell senador entra amb facilitat. Clinton es pot permetre fins i tot el luxe de perdre, sempre i quan faci un bon paper. D’aquí uns dies, els dos contendents es veuran les cares a Nevada (20 de febrer) i Carolina del Sud (el 27), un terreny hostil a Sanders.
En el costat republicà, les coses són diferents. Hi ha molts candidats (en queden vuit dempeus) i molts se la juguen després d’un resultat pèssim a Iowa. Un sondeig de la Universitat de Monmouth dóna la primacia a Donald Trump amb el 30%. Però és el pols pel segon lloc el que ara mateix atreu l’atenció dels mitjans. El debat que van mantenir els aspirants dissabte passat va provocar un gir en la campanya. Marco Rubio, el fotogènic senador de Florida a qui les coses anaven bé, va tenir una ensopegada. Els altres anaven a per ell. Chris Christie, el governador de Nova Jersey, el va ridiculitzar per les seves respostes mecàniques.
L’enquesta esmentada dóna un empat a quatre entre l’ultra Ted Cruz (12%), Jeb Bush (12%), el conservador Rubio (13%) i el centrista John Kasich (14%). De tots, és Bush el més necessitat d’un resultat digne, ja que ha esmerçat esforços d’organització i econòmics enormes. Si sobreviu demà, té esperances perquè el proper estat on els republicans celebren primàries li és favorable: Carolina del Sud el dia 20 de febrer. Si els sondejos l’encerten, les eleccions internes entraran en una dinàmica endimoniada ja que no hi haurà encara un rostre favorit per cenyir-se la corona republicana en aquesta cursa plena de sorpreses cap a la Casa Blanca.
Amb tot, l’elecció interna en el Partit Demòcrata no té el dramatisme que en el Partit Republicà. Sanders és de l’estat de Vermont, de la mateixa regió de Nova Anglaterra que New Hampshire, estats liberal son el discurs esquerranós i populista del vell senador entra amb facilitat. Clinton es pot permetre fins i tot el luxe de perdre, sempre i quan faci un bon paper. D’aquí uns dies, els dos contendents es veuran les cares a Nevada (20 de febrer) i Carolina del Sud (el 27), un terreny hostil a Sanders.
Donald Trump, favorit dels republicans a New Hampshire Foto: EFE
En el costat republicà, les coses són diferents. Hi ha molts candidats (en queden vuit dempeus) i molts se la juguen després d’un resultat pèssim a Iowa. Un sondeig de la Universitat de Monmouth dóna la primacia a Donald Trump amb el 30%. Però és el pols pel segon lloc el que ara mateix atreu l’atenció dels mitjans. El debat que van mantenir els aspirants dissabte passat va provocar un gir en la campanya. Marco Rubio, el fotogènic senador de Florida a qui les coses anaven bé, va tenir una ensopegada. Els altres anaven a per ell. Chris Christie, el governador de Nova Jersey, el va ridiculitzar per les seves respostes mecàniques.
L’enquesta esmentada dóna un empat a quatre entre l’ultra Ted Cruz (12%), Jeb Bush (12%), el conservador Rubio (13%) i el centrista John Kasich (14%). De tots, és Bush el més necessitat d’un resultat digne, ja que ha esmerçat esforços d’organització i econòmics enormes. Si sobreviu demà, té esperances perquè el proper estat on els republicans celebren primàries li és favorable: Carolina del Sud el dia 20 de febrer. Si els sondejos l’encerten, les eleccions internes entraran en una dinàmica endimoniada ja que no hi haurà encara un rostre favorit per cenyir-se la corona republicana en aquesta cursa plena de sorpreses cap a la Casa Blanca.