04
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
7:44h
Iowa ha deixat una estesa de víctimes. Algunes ja ho han deixat córrer. El conservador religiós Mike Huckabee ja va anunciar que aturava la campanya, que sol ser el pòrtic a una retirada. Rick Santorum ja ha renunciat a continuar i ofereix el seu suport a Marco Rubio. Rand Paul també ha obert un període de reflexió. Ted Cruz, Donald Trump i Marco Rubio estan forts. Per la resta dels aspirants principals republicans, es tracta de la seva supervivència política.
Trump, que va deixar bocabadat tothom admetent de seguida la derrota davant Cruz amb paraules elegants, ara ha sortit acusant-lo de fer trampes. L’organització de Cruz va fer córrer missatges donant per feta la retirada de l’altre candidat ultra, el metge Ben Carson –cosa que era falsa- i pressionant els seus seguidors perquè el votessin. Per la seva banda, Rubio és l’objectiu a abatre per tres candidats que necessiten una victòria aviat: Jeb Bush, Chris Christie i John Kasich.
Per Bush, és qüestió definitiva. Si no obté un resultat digne a Nou Hampshire, ho té pelut. Amb l’esforç que va fer a Iowa, un 2,8% és ridícul. Pels altres dos republicans del centre dreta, Kasich i Christie, és menys greu, però un Bush –és fill i germà d'expresidents- no es pot permetre una segona humiliació. Els atacs que fan tots tres contra Rubio aquests dies són constants. Christie, governador de Nova Jersey amb unes pretensions que no semblen reforçades pels fets, ha acusat Rubio de ser “incapaç de dir res fora del seu discurs enllaunat”. S’acusa també Rubio de descuidar la seva feina de senador.
Rubio, per la seva banda, va acumulant cada dia més suports de l’stablishment. Que vol dir membres de la Cambra de Representants, el Senat i governadors estatals. Ara ja va al davant en el que s’anomena l’endorsement primary, la primària de suports. Un senyal que indica que les forces vives del partit s’apleguen al voltant dels candidats que veuen més situats. Per exemple, Rubio suma ara 58 suports de membres del Congrés i governadors. Bush en té 51. Trump no en té cap, un signe que assenyala que és vist com un aspirant aliè a l’organització.
Bush necesita superar Rubio a Nou Hampshire o, com a mínim, acostar-s’hi molt. Si ho aconsegueix, té opcions perquè a Carolina del Sud té base de suport important. Però el drama per Bush és que Christie i Kasich necessiten també fer-ho bé a Nou Hamspshire, on porten mesos treballant. Ells a Carolina del Sud ho tenen més complicat. Les forces de Bush, Christie i Kasich es poden anul·lar mútuament i posar Rubio en una situació immillorable abans que acabi el mes.
Sanders agafa impuls
El bon resultat de Bernie Sanders a Iowa (un empat a 49%, perdent per dècimes davant Clinton) li ha donat impuls de cara a New Hampshire. Però, malgrat això, les forces de Hillary estan confiades. El senador de Vermont està obligat a tenir un bon resultat en un estat de Nova Anglaterra veí al seu. Clinton en té prou mantenint un bon percentatge. De cara als estats que vindran de seguida, això sí, ha de començar a consolidar-se. La major part de les enquestes li donen una còmoda victòria a Carolina del Sud, amb més del 60% dels vots.
La primària de suports demòcrata també delata de forma molt gràfica el suport abassegador que ha rebut Clinton per part de la maquinària del partit, en relació a un Sanders molt marginal dins de l’aparell i al Congrés, però no pas en votants.
Trump, que va deixar bocabadat tothom admetent de seguida la derrota davant Cruz amb paraules elegants, ara ha sortit acusant-lo de fer trampes. L’organització de Cruz va fer córrer missatges donant per feta la retirada de l’altre candidat ultra, el metge Ben Carson –cosa que era falsa- i pressionant els seus seguidors perquè el votessin. Per la seva banda, Rubio és l’objectiu a abatre per tres candidats que necessiten una victòria aviat: Jeb Bush, Chris Christie i John Kasich.
Per Bush, és qüestió definitiva. Si no obté un resultat digne a Nou Hampshire, ho té pelut. Amb l’esforç que va fer a Iowa, un 2,8% és ridícul. Pels altres dos republicans del centre dreta, Kasich i Christie, és menys greu, però un Bush –és fill i germà d'expresidents- no es pot permetre una segona humiliació. Els atacs que fan tots tres contra Rubio aquests dies són constants. Christie, governador de Nova Jersey amb unes pretensions que no semblen reforçades pels fets, ha acusat Rubio de ser “incapaç de dir res fora del seu discurs enllaunat”. S’acusa també Rubio de descuidar la seva feina de senador.
Rubio, per la seva banda, va acumulant cada dia més suports de l’stablishment. Que vol dir membres de la Cambra de Representants, el Senat i governadors estatals. Ara ja va al davant en el que s’anomena l’endorsement primary, la primària de suports. Un senyal que indica que les forces vives del partit s’apleguen al voltant dels candidats que veuen més situats. Per exemple, Rubio suma ara 58 suports de membres del Congrés i governadors. Bush en té 51. Trump no en té cap, un signe que assenyala que és vist com un aspirant aliè a l’organització.
Bush necesita superar Rubio a Nou Hampshire o, com a mínim, acostar-s’hi molt. Si ho aconsegueix, té opcions perquè a Carolina del Sud té base de suport important. Però el drama per Bush és que Christie i Kasich necessiten també fer-ho bé a Nou Hamspshire, on porten mesos treballant. Ells a Carolina del Sud ho tenen més complicat. Les forces de Bush, Christie i Kasich es poden anul·lar mútuament i posar Rubio en una situació immillorable abans que acabi el mes.
Sanders agafa impuls
El bon resultat de Bernie Sanders a Iowa (un empat a 49%, perdent per dècimes davant Clinton) li ha donat impuls de cara a New Hampshire. Però, malgrat això, les forces de Hillary estan confiades. El senador de Vermont està obligat a tenir un bon resultat en un estat de Nova Anglaterra veí al seu. Clinton en té prou mantenint un bon percentatge. De cara als estats que vindran de seguida, això sí, ha de començar a consolidar-se. La major part de les enquestes li donen una còmoda victòria a Carolina del Sud, amb més del 60% dels vots.
La primària de suports demòcrata també delata de forma molt gràfica el suport abassegador que ha rebut Clinton per part de la maquinària del partit, en relació a un Sanders molt marginal dins de l’aparell i al Congrés, però no pas en votants.