28
de gener
del
2016
Actualitzat
el
30
de gener
a les
15:46h
Aquest vespre, el col·lectiu Constituïm, creat entorn l’exmagistrat i senador Santiago Vidal, ha presentat al Col·legi de Periodistes una part essencial de l’avantprojecte de Constitució catalana que fa més d' un any que elaboren. El seu treball –que ja està madur en un 80%- vol ser tan sols un material de debat sorgit des de l’entramat cívic. Per això s’han aplegat en aquest projecte les propostes de Santiago Vidal, la feina feta pel grup Constitucio.cat i la gent d’Enginyers per la Independència. L’acte ha estat conduït pel periodista Vicent Partal.
En l'acte s’han exposat les línies generals en defensa, justícia i medi ambient. Eduard Vinyamata, expert en seguretat, ha parlat d’un dels temes forts del text, el referent a la defensa. Ha parlat del dret a la seguretat, un valor que, segons ell, no està garantit pels exèrcits. Ha afirmat que Catalunya necessita una agència nacional de seguretat, que emprarà valors no armats. Un d’ells és la diplomàcia per resoldre els conflictes, que a Catalunya té una tradició brillant i antiga amb el moviment de Pau i Treva. Altres són la cooperació internacional desinteressada, la defensa dels drets humans i el coneixement científic sobre la guerra i la violència.
Vinyamata ha afirmat que “Catalunya no té enemics” i, per tant, una política nacional de defensa i seguretat catalana no necessita un exèrcit ni del recurs a les armes. Ha defensat que el nou estat català participi en tots els fòrums internacionals que tractin sobre aspectes de seguretat i cooperació internacional, però sense contingut militar.
La justícia
En el bloc sobre justícia, la doctora en dret Elisabet Ferran ha pres la paraula. Ha criticat una “justícia cara, lenta, polititzada, burocratitzada i deshumanitzada”. En aquest sentit, ha assenyalat que el seu avantprojecte vol garantir la separació de funcions, més que de poders, perquè és un concepte que aproxima més les institucions i els ciutadans. El text preveu un Consell Superior de la Justícia, amb una sala de govern (integrada per jutges, magistrats, lletrats i representants dels treballadors) i una sala de control de l’anterior (amb representants d’advocats en exercici i d’altres operadors jurídics). També es proposa un sistema de concurs a la judicatura no només basat en la cultura memorística sinó en components humanístics més amplis.
L’ecòleg Santiago Vilanova ha defensat la importància dels valors de respecte a l’ecosistema com un dels elements essencials de la nova Constitució. Ha propugnat que en el preàmbul de la carta s’hi incloguin els principis de la Carta de la Terra, presentats en el seu moment a la Cimera de Rio i aprovats per la Unesco l’any 2000 com a exemple de la cultura de l’equilibri ambiental com a part substancial d’un model de desenvolupament integral. Per l’abril vinent està previst que es culminin els treballs del grup i que Constituïm hagi acabat ja el seu projecte constitucional.
Santiago Vidal, ara senador per ERC, ha conclòs l’acte subratllant la rellevància per la nova república catalana d’un sistema judicial basat en la separació de poders i la despolitització. Ha aprofitat per criticar durament el Consell General del Poder judicial (CGPJ), que avui ha designat nou president del TSJC, Jesús Barrientos, a qui ha titllat de ser “un dels més reaccionaris de la judicatura”, alhora que ha estat molt dur contra la decisió d’obrir un expedient informatiu contra el jutge instructor del cas del 9-N per “no prendre’s el cas amb tota la gravetat requerida, i ja sabem què vol dir això”.
En l'acte s’han exposat les línies generals en defensa, justícia i medi ambient. Eduard Vinyamata, expert en seguretat, ha parlat d’un dels temes forts del text, el referent a la defensa. Ha parlat del dret a la seguretat, un valor que, segons ell, no està garantit pels exèrcits. Ha afirmat que Catalunya necessita una agència nacional de seguretat, que emprarà valors no armats. Un d’ells és la diplomàcia per resoldre els conflictes, que a Catalunya té una tradició brillant i antiga amb el moviment de Pau i Treva. Altres són la cooperació internacional desinteressada, la defensa dels drets humans i el coneixement científic sobre la guerra i la violència.
Vinyamata ha afirmat que “Catalunya no té enemics” i, per tant, una política nacional de defensa i seguretat catalana no necessita un exèrcit ni del recurs a les armes. Ha defensat que el nou estat català participi en tots els fòrums internacionals que tractin sobre aspectes de seguretat i cooperació internacional, però sense contingut militar.
La justícia
En el bloc sobre justícia, la doctora en dret Elisabet Ferran ha pres la paraula. Ha criticat una “justícia cara, lenta, polititzada, burocratitzada i deshumanitzada”. En aquest sentit, ha assenyalat que el seu avantprojecte vol garantir la separació de funcions, més que de poders, perquè és un concepte que aproxima més les institucions i els ciutadans. El text preveu un Consell Superior de la Justícia, amb una sala de govern (integrada per jutges, magistrats, lletrats i representants dels treballadors) i una sala de control de l’anterior (amb representants d’advocats en exercici i d’altres operadors jurídics). També es proposa un sistema de concurs a la judicatura no només basat en la cultura memorística sinó en components humanístics més amplis.
L’ecòleg Santiago Vilanova ha defensat la importància dels valors de respecte a l’ecosistema com un dels elements essencials de la nova Constitució. Ha propugnat que en el preàmbul de la carta s’hi incloguin els principis de la Carta de la Terra, presentats en el seu moment a la Cimera de Rio i aprovats per la Unesco l’any 2000 com a exemple de la cultura de l’equilibri ambiental com a part substancial d’un model de desenvolupament integral. Per l’abril vinent està previst que es culminin els treballs del grup i que Constituïm hagi acabat ja el seu projecte constitucional.
Santiago Vidal, ara senador per ERC, ha conclòs l’acte subratllant la rellevància per la nova república catalana d’un sistema judicial basat en la separació de poders i la despolitització. Ha aprofitat per criticar durament el Consell General del Poder judicial (CGPJ), que avui ha designat nou president del TSJC, Jesús Barrientos, a qui ha titllat de ser “un dels més reaccionaris de la judicatura”, alhora que ha estat molt dur contra la decisió d’obrir un expedient informatiu contra el jutge instructor del cas del 9-N per “no prendre’s el cas amb tota la gravetat requerida, i ja sabem què vol dir això”.