31
de gener
del
2016
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
20:30h
"Hi ha dos moments crucials que ho expliquen tot: quan el Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut, l’any 2010, i el 15-M, que és on esclata tota la indignació com a reacció a la destrossa que fan les polítiques de l’austeritat i, sobretot, contra la corrupció i la impunitat dels corruptes". Així ho deia Pere Portabella en una entrevista a NacióDigital feta fa poc més de tres mesos. "És d’allà d'on ve una onada de milions de persones que es segueixen mobilitzant i que saben que així no es pot seguir".
El 15-M i la sentència de l'Estatut van provocar que els ciutadans aconseguissin tirar endavant un moviment inexistent fins ara a Europa, tal com segueix subratllant Pere Portabella (Figueres, 1959), que aquesta setmana ha presentat, a Madrid i a Barcelona, el seu darrer documental, Informe General II. El rapte d'Europa. El film torna a mostrar un Portabella compromès, crític i amb la voluntat d'exercir d'altaveu d'un dels grans fenòmens cívics que han sacsejat el continent europeu en els darrers temps.
Testimoni d'una nova transició democràtica
La pel·lícula es centra en els processos socials que s'estan produint a l'actualitat, sobretot l'independentisme i la mobilització ciutadana dels indignats. El film és la segona part d'un dels títols històrics del cineasta, l'Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública, que va ser rodat i estrenat l'any 1976 després de la mort de Franco i on presentava les opcions polítiques que emergien llavors per a una transició democràtica.
Si bé aquell primer film es centrava en el procés de fundació del nou estat postfranquista, tot presentant un clima d'ebullició i d'incontinència que anaven de la mà de la irrupció de nous agents polítics i socials, Portabella ara examina aquell llegat a partir de la crisi institucional actual. La perspectiva constata que els fets viscuts els darrers anys són una reacció davant d'un altre moment històric accelerat i urgent que ha desplaçat les institucions i polítics de la Transició a partir d'un seguit de moviments "múltiples, oberts i canviants".
Un nou model d'estat en marxa?
A través del film, Portabella planteja preguntes que no poden obviar-se: ¿Com es reorganitza aquesta nova societat civil per recuperar la funció transformadora de la política? ¿Com responen les institucions a aquest desafiament? ¿Com connecta i dialoga el cinema amb aquests nous processos? En tot cas, una cosa és segura, segons el cineasta: tant l'independentisme com l'15-M s'han de mantenir ferms i no defallir per poder aconseguir el seu objectiu. "Ja s'ha començat a plantejar el canvi del model d'estat cap a un de federal", assenyalava després de la projecció del film a Madrid.
"L'independentisme ha crescut moltíssim –tal com afirma el realitzador– i les coses han canviat molt des de la manifestació de la sentència de l'Estatut". Segons Portabella, no és sostenible seguir com fins ara. En el cas concret de Catalunya, "això és una marató i no un esprint –considera–. Agafar la utopia de l'independentisme ha permès començar a parlar d'un canvi en el model d'estat cap a un estat federal", ha sentenciat.
La societat és en un procés de canvi i tots aquests processos són fruit d'una passió i d'una necessitat real. Això els fa vius i extremadament sensibles a la possibilitat que tot quedi en un no-res que provoqui una indesitjable frustració. Documents com el de Portabella són necessaris per tastar el pols d'allò que està passant, d'aquella força provinent del carrer que és més viva que mai, tal com demostren fets, eleccions i mobilitzacions.
El 15-M i la sentència de l'Estatut van provocar que els ciutadans aconseguissin tirar endavant un moviment inexistent fins ara a Europa, tal com segueix subratllant Pere Portabella (Figueres, 1959), que aquesta setmana ha presentat, a Madrid i a Barcelona, el seu darrer documental, Informe General II. El rapte d'Europa. El film torna a mostrar un Portabella compromès, crític i amb la voluntat d'exercir d'altaveu d'un dels grans fenòmens cívics que han sacsejat el continent europeu en els darrers temps.
Testimoni d'una nova transició democràtica
La pel·lícula es centra en els processos socials que s'estan produint a l'actualitat, sobretot l'independentisme i la mobilització ciutadana dels indignats. El film és la segona part d'un dels títols històrics del cineasta, l'Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública, que va ser rodat i estrenat l'any 1976 després de la mort de Franco i on presentava les opcions polítiques que emergien llavors per a una transició democràtica.
Portabella, conversant amb Wyoming i Ventura, en un moment de l'entrevista que els va fer NacióDigital. Foto: Ignacio Tudela
Si bé aquell primer film es centrava en el procés de fundació del nou estat postfranquista, tot presentant un clima d'ebullició i d'incontinència que anaven de la mà de la irrupció de nous agents polítics i socials, Portabella ara examina aquell llegat a partir de la crisi institucional actual. La perspectiva constata que els fets viscuts els darrers anys són una reacció davant d'un altre moment històric accelerat i urgent que ha desplaçat les institucions i polítics de la Transició a partir d'un seguit de moviments "múltiples, oberts i canviants".
Un nou model d'estat en marxa?
A través del film, Portabella planteja preguntes que no poden obviar-se: ¿Com es reorganitza aquesta nova societat civil per recuperar la funció transformadora de la política? ¿Com responen les institucions a aquest desafiament? ¿Com connecta i dialoga el cinema amb aquests nous processos? En tot cas, una cosa és segura, segons el cineasta: tant l'independentisme com l'15-M s'han de mantenir ferms i no defallir per poder aconseguir el seu objectiu. "Ja s'ha començat a plantejar el canvi del model d'estat cap a un de federal", assenyalava després de la projecció del film a Madrid.
"L'independentisme ha crescut moltíssim –tal com afirma el realitzador– i les coses han canviat molt des de la manifestació de la sentència de l'Estatut". Segons Portabella, no és sostenible seguir com fins ara. En el cas concret de Catalunya, "això és una marató i no un esprint –considera–. Agafar la utopia de l'independentisme ha permès començar a parlar d'un canvi en el model d'estat cap a un estat federal", ha sentenciat.
La societat és en un procés de canvi i tots aquests processos són fruit d'una passió i d'una necessitat real. Això els fa vius i extremadament sensibles a la possibilitat que tot quedi en un no-res que provoqui una indesitjable frustració. Documents com el de Portabella són necessaris per tastar el pols d'allò que està passant, d'aquella força provinent del carrer que és més viva que mai, tal com demostren fets, eleccions i mobilitzacions.
| Informe general II: El nuevo rapto de Europa, de Pere Portabella |
|---|
 Guió: Pere Portabella Participació: Quim Arrufat, Zdenka Badovinac, Manuel Borja-Villel, Íñigo Errejón, David Fernàndez, Carme Forcadell, Marina Garcés, Itziar González Virós, Toni Negri, Marcos Portabella Arnús Títol original: Informe general II. El nuevo rapto de Europa País: Espanya Durada: 126 minuts Any: 2015 Gènere: Documental Estrena: 5 de febrer de 2016 |