Pérez Tapias: «El PSOE no ha sabut digerir encara la idea de plurinacionalitat»

José Antonio Pérez Tapias (Sevilla, 1955) és un heterodox dins del PSOE. Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Granada, va ser candidat a la secretaria general del seu partit en les primàries del 2014. Es va enfrontar a dos pesos pesants de l’organització, Pedro Sánchez i Eduardo Madina. Va obtenir un 15% dels vots, una heroïcitat per un militant del corrent Esquerra Socialista. És membre del comitè federal, que dissabte celebrarà una reunió crucial per decidir la política de pactes. Pérez Tapias es mostra crític amb la visió d’Espanya del PSOE i ara dóna suport a Sánchez enfront de la pressió dels barons. És autor de diversos llibres, entre ells “Invitación al federalismo: España y las razones para un Estado plurinacional” (Trotta).

- Què passarà al comitè federal?

- En aquests moments, les pressions són enormes sobre el secretari general. Ara bé, també és cert que en aquest darrer mes, Sánchez ha demostrat més capacitat de resistència de la que s’esperava. Ha fet coses hàbils aquests dies, com viatjar a Portugal i facilitar els grups sobiranistes al Senat. I va fer bé de trucar al president Puigdemont. Jo he qüestionat decisions seves, però ara dono suport a la seva posició per intentar un pacte d’esquerres.

- Podria sortir dimitit?

- Home, jo confio que es trobarà una solució. La renúncia del secretari general hauria d’implicar la convocatòria d’un congrés immediat i la formació d’una gestora. Francament, una cosa així mentre s’està enmig d’un procés d’investidura em semblaria un greu error. Com m’ho va semblar el document aprovat pel darrer comitè federal i que se li va imposar a Sánchez sobre política de pactes. Per això vaig ser dels qui s’hi van oposar.

- Per què?

- Perquè més que unes condicions per pactar era un seguit de requisits que impedien que el secretari general pogués fer res. Aquest comitè federal va escenificar un mal simulacre. Davant l’opció d’una aliança amb Podem, es va començar a dir una cosa que no és certa: que Podem és propera al separatisme perquè defensa un referèndum a Catalunya. Són dues coses diferents. S’ha de posar fi al bloqueig polític a Catalunya i crec que l’única sortida és una consulta que sigui formalment consultiva per saber què pensen els catalans. Això ho permet la llei, i ho defensava algú com el malaguanyat Rubio Llorente. El cafè per a tots ha resultat ser un desastre. El mateix PSC defensava el dret a decidir, però després es va fer enrere. Podem no té res d’independentista. Alguns barons com García Page van ser molt bel·ligerants contra Podem però mantenen acords amb ells a la seva comunitat.

- Què en pensa de l’actitud de Ximó Puig, que sembla alineat amb Susana Díaz?

- No l’acabo d’entendre. Ell, al capdavall, és president gràcies a Mònica Oltra.

- En aquesta consulta que vostè defensa els catalans podrien votar la independència com una de les opcions?

- Així hauria de ser. L’altre dia vaig escoltar Ada Colau, qui parlava de tres possibles opcions. Estaria bé: continuar com ara, avançar cap a un estat vertaderament federal o una ruptura. Perquè si no sabem què pensen realment els catalans, ens podem endinsar en una reforma constitucional, posar-la a votació i que a Catalunya es rebutgi. I aleshores encara tornaríem enrere.

- Com és que al PSOE li costa tant acceptar amb normalitat les diferents identitats nacionals? Hi perviu encara una mentalitat orteguiana?

- Orteguiana? Si encara fos orteguiana… Però vaja, sí, al PSOE molts s’han quedat en allò de la "conllevancia". El PSOE no ha sabut digerir encara la idea de plurinacionalitat per anar cap a un estat federal de debò. Jo vaig formar part d’una comissió de constitucionalistes (jo era l’únic que no ho era i que provenia del món del pensament filosòfic) que va crear José Antonio Griñán per plantejar una reforma de l’estat autonòmic. Es va avançar en coses, però finalment hi va haver un fre.

- Quina viabilitat li veu a hores d’ara al pacte d’esquerres amb Podem?

- Crec que és un pacte viable, i a més tindria el suport del PNB, a més d'Esquerra Unida. Té riscos, és clar, però és que venim de molts riscos: les retallades, la crisi de les institucions, el bloqueig amb Catalunya. Més riscos que aquests… També s’ha de dir que alguns gestos de Podem no ens han fet cap favor, ni algunes escenes a l’hemicicle el dia de la constitució del Congrés ni algunes declaracions de Pablo Iglesias. Si realment el líder de Podem vol facilitar un pacte d’esquerres, ho hauria de tenir en compte.

- Com és que el secretari general té tants enemics interns?

- Ell ha comès alguns errors que li han fet perdre suports que havia tingut. Per exemple, la seva decisió d’intervenir l’organització del Partit Socialista a Madrid es va fer de manera molt autoritària.