crítica de cinema

La joventut com a emoció magistral

Paolo Sorrentino, director de l'aclamada "La grande bellezza", estrena "Youth (La juventud)"

L'autor italià segueix demostrant que té un sentit de l’estètica privilegiat i aconsegueix mantenir l'essència sísmica del precedent

«Youth» i Paolo Sorrentino triomfen als Premis del Cinema Europeu

| 22/01/2016 a les 19:32h
Arxivat a: Cultura, cinema, Paolo Sorrentino, crítica de cinema, Festival de Sitges 2015
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Després de l'enorme sotragada que va provocar La grande bellezza (2013, Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa), la nova obra de Paolo Sorrentino és una d’aquelles peces que s’ho juga tot a superar un record del qual no podrà allunyar-se. En aquests casos, el resultat sol ser tan injust com ho és l'acceptació d’allò que s’espera del nou film. Però, sense un personatge tan electritzant com el Jep Gambardella que va immortalitzar Toni Servillo, Youth (La juventud) se’n surt. Per què? Perquè vol ser una altra cosa, perquè ofereix una pel·lícula allunyada del precedent, però amb la mateixa essència sísmica.

Lluny d'autocontemplacions, l’efecte de Youth és catàrtic i, alhora, devastador. Sorrentino no podia arriscar-se a què fos de cap altra manera: la veritat és extremadament devastadora i hi ha emocions que fan remoure el que sembla inamovible. La història explica com Fred Ballinger, un gran director d’orquestra al llindar dels vuitanta anys, passa les vacances en un hotel dels Alps suïssos amb la seva filla i un bon amic, un director de cine que enllesteix el que ha de ser la seva darrera pel·lícula. Entre reflexions sobre allò que ha estat –i és– la vida i l’art, Fred rep un encàrrec de la Reina Isabel.

Un sentit de l’estètica privilegiat i únic

Sorrentino fa esclatar, a partir d'aquí, tot els elements que el fan posseïdor d'un sentit de l’estètica privilegiat. Bellíssims quadres, un rere l’altre, imatges que evoquen i que ens conviden a entrar al cor d’una idea, sense deixar que aquesta capacitat visual mai no acabi sent frívola o buida. En un marc d'esclats sonors, tot té un sentit i mostra un món ple de passions i de sentències que són dites per quedar-se, per sempre, amb nosaltres. Youth és emoció, un film brillant que mostra el camp erm que deixa el pas de la vida, i que mostra, amb totes les conseqüències, la possibilitat de veure-ho quan et fas vell.
 
Des d'un hotel amb piscina i vida coreografiada, la mirada –la nostra i la de l'autor– s'endinsa en moments propers a la màxima veritat, malgrat que els personatges siguin caricatures de traç oníric: un futbolista argentí obès que “mira el futur” quan es veu al passat; un actor famós per ser un superheroi i que espanta caracteritzat de Hitler; un budista amb el poder de levitar; una Miss Univers recautxutada i sense un pèl de beneita; una jove prostituta desorientada; Jane Fonda, feridora i decadent; i una banda sonora que és part del paisatge visual, com ho és el temps. També l'homenatge a la creació "felliniana", amb un prat ple de muses desafiants.
 
El repte de no fallar demostra que Sorrentino és un director que sap com s'ha de tocar el sublim, que sap prou bé que “val la pena parlar del desig, no de l’horror”, perquè fer una obra d’art té molt a veure amb el desconcert, amb la incertesa, a tots nivells. O bé, perquè “sempre torno a casa del meu pare”, com deia Novalis i com remarca aquest cinema de veritat i sobre la veritat, amb l'objectiu preciós d'arribar a entendre la felicitat que hem viscut.
 
Youth, de Paolo Sorrentino
Direcció: Paolo Sorrentino
Intèrprets: Michael Caine, Harvey Keitel, Rachel Weisz, Paul Dano
Títol original: Youth
País: Itàlia / França / Gran Bretanya
Durada: 118 minuts
Any: 2015
Gènere: Drama
Estrena: 22 de gener de 2016

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

emoció magistral?
Anònim, 23/01/2016 a les 02:40
+3
-7
O bellesa sexual??
Gran Sorrentino
Anònim, 23/01/2016 a les 08:18
+7
-1
Tros de peli. Coincideixo 100%. És el mateix de La gran beleza, però diferent, i jo no ho sabria dir millor
Bellesa visual i melòdica per a alimentar l'esperit
CapGros, 23/01/2016 a les 10:13
+11
-1
Paolo Sorrentino junt amb Ludovico Einaudi són dos artistes que més que entretenir fan culpir l'estat d'ànim.

Gràcies per omplir els buits del meu malmès cor.

aprofita quan passa
Anònim, 25/01/2016 a les 01:26
+2
-0
La joventut és bella. Lo fotut és que no dura massa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 27 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 11 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 19 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana