20
de gener
del
2016
Actualitzat
el
21
de gener
a les
7:19h
Han canviat les tornes. Ara, el “lío” s’ha encimbellat de la política espanyola. Durant els darrers tres mesos, les dificultats de gestionar els resultats del 27-S han provocat satisfacció oberta en els centres de poder espanyol. Però el destí sol ser inclement amb la prepotència humana, i ha castigat la classe dirigent espanyola amb un escenari postelectoral endimoniat. A Junts pel Sí només li faltava un diputat per assolir una majoria suficient. Al Congrés de Madrid, però, les coses són molt més complicades. Aquest dimecres, al Parlament, diversos comentaris es referien a l’escenari polític espanyol en vigílies de la investidura, i a com han canviat les coses en comparació a Madrid.
ERC, sense grup amb IU i Bildu. Aquesta tarda, entre els dirigents d’Esquerra Republicana hi havia indignació per la decisió de la mesa del Congrés de rebutjar la formació d’un grup amb les altres dos partits. Les tres forces es van posar d’acord per constituir el que se sol anomenar un “grup tècnic” en l’argot parlamentari: la suma de diferents forces per formar un grup de diversos partits per, després, els diputats de les forces que no poden fer-ho per si soles anar cap al grup mixt. La majoria de la mesa (PP i C’s) ho ha rebutjat. De totes maneres, portaveus del Partit Popular i de Ciutadans ja han dit que ERC compleix amb els requisits per tenir grup propi si el demana en solitari. Tot apunta que divendres la mesa donarà llum verd a aquesta segona fórmula. El president del Congrés, el socialista Patxi López, veia bé el grup ERC-IU-Bildu.
Assassinat al comitè federal? Entre els diputats sobiranistes, ningú es fa il·lusions sobre un possible govern Sánchez i es considera que vénen temps molt difícils. Però a la vegada, els més pragmàtics també calculen. Què passarà dins del PSOE? Manuel Vázquez Montalbán va titular una de les seves novel·les Asesinato en el Comité Central, on relatava una intriga per eliminar un secretari general del PCE. Ara molts especulen amb un episodi incruent, però dramàtic: la capacitat de resistència que pugui demostrar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que ha d’afrontar un comitè federal molt difícil. “Si Pedro Sánchez arriba políticament viu al 30 de gener, serà president”, comentava fa uns dies un coneixedor de la política espanyola. El 30 de gener és la cita de Sánchez amb la plana major del seu partit, amb forta presència dels anomenats barons territorials. Pedro Sánchez s’ho està jugant tot d’aquí al 30. Si resisteix la pressió d’un ampli bloc intern, acabdillat per la presidenta andalusa, Susana Díaz, i surt políticament dempeus del comitè federal, haurà fet una gran passa cap a La Moncloa.
Convergència: foragitar Rajoy. L’horitzó de pactes és molt obert i s’actuarà amb prudència. Des de les forces sobiranistes no es vol moure cap peça ni anunciar cap línia de pacte per prudència. Però al carrer de Còrsega van prendre bona nota del missatge rebut que va significar les facilitats donades per la direcció del PSOE per permetre la formació del grup de Democràcia i Llibertat al Senat. Aquest dimecres s’han escoltat algunes veus per passos perduts en el sentit que, sense mostrar cap confiança en el lideratge socialista, cal fer tots els possibles per impedir que ni Mariano Rajoy ni el Partit Popular formin govern. Així ho ha comunicat Francesc Homs a Felip VI. Això implica la possibilitat de donar suport a un govern Sánchez? No necessàriament. A l’executiva de CDC de fa uns dies, es va valorar positivament el gest del PSOE al Senat.
La posició d’ERC en la investidura. Si l’actitud de CDC en la investidura no és fàcil, més enllà del no rotund a Rajoy, tampoc ho serà la d’ERC. En la direcció republicana, tampoc es descarta cap opció de partida, però es té clar que si es fan moviments de cara a un segon debat d’investidura, els han de fer primer altres forces. En el nucli dur d’ERC es té clar que és absurd pronunciar-se sobre el suport o l’abstenció a un candidat si no és viable. Aquesta tarda, una periodista li ha preguntat a Oriol Junqueras: “L’ha trucat Pedro Sánchez?”. “Parlem amb molta gent”, ha respost el president d’ERC i vicepresident del Govern. Ras i curt: serà capaç Pedro Sánchez d’arribar a un acord amb Podem? Podrà Podem mantenir aglutinats tots els seus subgrups interns? Un cop tancat aquest possible acord, s’hi hauria d’afegir algú més. En cercles polítics guanya força la hipòtesi del suport del PNB. El que es considera inevitable és que, sigui quina sigui el posicionament de Democràcia i Llibertat i d’ERC, hauran d’estar coordinades, encara que no sigui la mateixa. Un xoc en el vot de la investidura no ajudaria a reforçar el govern Puigdemont.
Espanya, un maldecap per Europa. Des de la nit del 27-S, un dels arguments del discurs unionista ha girat entorn la inestabilitat política catalana. Després, la declaració del 9 de novembre va fer que des dels partits espanyols s’insistís en què l’escenari polític al parlament de Catalunya, amb un sobiranisme depenent de la CUP, inquietava Europa. Avui, molts parlamentaris sobiranistes assaborien el nou paisatge. La investidura de Carles Puigdemont mentre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez lluiten per la seva supervivència política ha estat vista com una revenja de la realitat. Als centres de poder europeu, hi ha molta preocupació, sí, per l’estabilitat… a l’estat espanyol. Ho va dir fa uns dies Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió, urgint a un govern estable que es pogués formar al Congrés. Com existeix a Catalunya.
ERC, sense grup amb IU i Bildu. Aquesta tarda, entre els dirigents d’Esquerra Republicana hi havia indignació per la decisió de la mesa del Congrés de rebutjar la formació d’un grup amb les altres dos partits. Les tres forces es van posar d’acord per constituir el que se sol anomenar un “grup tècnic” en l’argot parlamentari: la suma de diferents forces per formar un grup de diversos partits per, després, els diputats de les forces que no poden fer-ho per si soles anar cap al grup mixt. La majoria de la mesa (PP i C’s) ho ha rebutjat. De totes maneres, portaveus del Partit Popular i de Ciutadans ja han dit que ERC compleix amb els requisits per tenir grup propi si el demana en solitari. Tot apunta que divendres la mesa donarà llum verd a aquesta segona fórmula. El president del Congrés, el socialista Patxi López, veia bé el grup ERC-IU-Bildu.
Assassinat al comitè federal? Entre els diputats sobiranistes, ningú es fa il·lusions sobre un possible govern Sánchez i es considera que vénen temps molt difícils. Però a la vegada, els més pragmàtics també calculen. Què passarà dins del PSOE? Manuel Vázquez Montalbán va titular una de les seves novel·les Asesinato en el Comité Central, on relatava una intriga per eliminar un secretari general del PCE. Ara molts especulen amb un episodi incruent, però dramàtic: la capacitat de resistència que pugui demostrar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que ha d’afrontar un comitè federal molt difícil. “Si Pedro Sánchez arriba políticament viu al 30 de gener, serà president”, comentava fa uns dies un coneixedor de la política espanyola. El 30 de gener és la cita de Sánchez amb la plana major del seu partit, amb forta presència dels anomenats barons territorials. Pedro Sánchez s’ho està jugant tot d’aquí al 30. Si resisteix la pressió d’un ampli bloc intern, acabdillat per la presidenta andalusa, Susana Díaz, i surt políticament dempeus del comitè federal, haurà fet una gran passa cap a La Moncloa.
Convergència: foragitar Rajoy. L’horitzó de pactes és molt obert i s’actuarà amb prudència. Des de les forces sobiranistes no es vol moure cap peça ni anunciar cap línia de pacte per prudència. Però al carrer de Còrsega van prendre bona nota del missatge rebut que va significar les facilitats donades per la direcció del PSOE per permetre la formació del grup de Democràcia i Llibertat al Senat. Aquest dimecres s’han escoltat algunes veus per passos perduts en el sentit que, sense mostrar cap confiança en el lideratge socialista, cal fer tots els possibles per impedir que ni Mariano Rajoy ni el Partit Popular formin govern. Així ho ha comunicat Francesc Homs a Felip VI. Això implica la possibilitat de donar suport a un govern Sánchez? No necessàriament. A l’executiva de CDC de fa uns dies, es va valorar positivament el gest del PSOE al Senat.
La posició d’ERC en la investidura. Si l’actitud de CDC en la investidura no és fàcil, més enllà del no rotund a Rajoy, tampoc ho serà la d’ERC. En la direcció republicana, tampoc es descarta cap opció de partida, però es té clar que si es fan moviments de cara a un segon debat d’investidura, els han de fer primer altres forces. En el nucli dur d’ERC es té clar que és absurd pronunciar-se sobre el suport o l’abstenció a un candidat si no és viable. Aquesta tarda, una periodista li ha preguntat a Oriol Junqueras: “L’ha trucat Pedro Sánchez?”. “Parlem amb molta gent”, ha respost el president d’ERC i vicepresident del Govern. Ras i curt: serà capaç Pedro Sánchez d’arribar a un acord amb Podem? Podrà Podem mantenir aglutinats tots els seus subgrups interns? Un cop tancat aquest possible acord, s’hi hauria d’afegir algú més. En cercles polítics guanya força la hipòtesi del suport del PNB. El que es considera inevitable és que, sigui quina sigui el posicionament de Democràcia i Llibertat i d’ERC, hauran d’estar coordinades, encara que no sigui la mateixa. Un xoc en el vot de la investidura no ajudaria a reforçar el govern Puigdemont.
Espanya, un maldecap per Europa. Des de la nit del 27-S, un dels arguments del discurs unionista ha girat entorn la inestabilitat política catalana. Després, la declaració del 9 de novembre va fer que des dels partits espanyols s’insistís en què l’escenari polític al parlament de Catalunya, amb un sobiranisme depenent de la CUP, inquietava Europa. Avui, molts parlamentaris sobiranistes assaborien el nou paisatge. La investidura de Carles Puigdemont mentre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez lluiten per la seva supervivència política ha estat vista com una revenja de la realitat. Als centres de poder europeu, hi ha molta preocupació, sí, per l’estabilitat… a l’estat espanyol. Ho va dir fa uns dies Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió, urgint a un govern estable que es pogués formar al Congrés. Com existeix a Catalunya.